Sota el nom “Una societat desvinculada i insegura, riscos socials als quals ens enfrontem a Menorca” es va impartir dimecres passat la conferència basada en l’Informe Foessa 2018 de Balears, a la presentació que va tenir lloc en el “Cercle Artístic de Ciutadella” van assistir unes 35 persones.

L’informe Foessa ens presenta una realitat que va més enllà del nostre cercle més pròxim, ens mostra “La Realidad Que Es”.

Raúl Flores, coordinador de l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola i secretari tècnic de la Fundació Foessa, va aportar dades rellevants sobre l’informe, entre els quals destaquen les 243 mil persones de Balears que estan en situació d’exclusió social, dels quals 98 mil es troben en exclusió severa malgrat la millora econòmica i laboral que han acusat les illes, un altre de les dades destacades per Flores va al·ludir al fet que Balears és el tercer territori d’Espanya amb la taxa més alta d’exclusió, i així mateix i front aquestes ressenyes negatives, va presentar l’informe des d’una altra mirada.

A través de deu històries, quotidianes, senzilles, que sorgeixen parlant amb amics, família, veïns, companys d’escola… així va fer que els assistents s’acostessin a aquesta realitat que no tothom veu, que molts ni tan sols coneixen que existeixi.

La primera imatge compta la diferència entre la pobresa i l’exclusió social, la pobresa queda associada a la manca econòmica, però quan a més existeix falta de drets com l’habitatge, el treball, la cura, la representació, o quan s’uneixen diverses d’aquestes situacions, les persones es veuen sumides en una exclusió social que en molts casos es converteix en una exclusió social severa.

En la segona imatge presentada podem veure que encara que estem tots en la mateixa població, ciutat, o en el mateix centre escolar, no tots tenim els mateixos mitjans per a tirar endavant, en moltes ocasions la integració social no porta el mateix ritme per a uns que per a uns altres.

El ventilador de l’ocupació, punt tres de les imatges presentades al·ludeix al fet que en l’actualitat l’ocupació no és garant per a sortir de la pobresa, ens trobem amb molts treballadors pobres, es calcula que 7 de cada 10 llars que estan en situació d’exclusió social tenen ingressos per treball, la qual cosa ens posa sobre la taula que l’ocupació no pot ser l’única política d’inclusió social, ja que ha perdut la capacitat d’integració econòmica.

El sobre endeutament en l’informe Foessa a Balears reflecteix que l’endeutament de les famílies és superior a la resta de l’estat.

Impagaments en algunes de les següents qüestions

• Rebuts (aigua, gas, calefacció, electricitat)
• Pagament de despeses relacionades amb l’habitatge (lloguer o hipoteca)
• Pagaments a l’administració (multes, pagament d’impostos, Hisenda, Seguretat Social)
• Pagaments de préstecs personals, targetes de crèdit

Pel que fa a l’habitatge, el 14% de la població de les nostres illes (161.000 persones) viuen sota el llindar de la pobresa severa una vegada descomptats les despeses relacionades amb el pagament de l’habitatge i els subministraments d’aquesta.

En educació o temes de participació social, les persones que es troben en situació d’exclusió, estan desencantades, amb falta d’esperança, i se senten invisibles, en la percepció d’aquests no creuen que l’educació pugui servir-los per a canviar el seu futur ni es veuen representades en el panorama polític, no senten que se’ls tingui en compte o que la seva veu pugui servir per a alguna cosa.

Quant a les cures o l’atenció mèdica, a tots ens agradaria que arribat el moment, si necessitéssim cures, aquests fossin a casa, tranquils i amb algú de la nostra família, la realitat en la qual vivim no ho permet en moltes ocasions i cal recórrer a la cura privada, a la qual moltes persones no tenen accés.

Qui són? No hi ha un perfil exclusiu de persones, si comptem amb dades de major presència i major risc, però de cap manera queda totalment exclosa qualsevol persona, hi ha moltes històries i cadascuna és diferent.

Finalment, alguna cosa s’ha trencat, la desigualtat ha crescut en els últims anys, la diferència a escala econòmica entre les persones, o en els llocs de treball, s’ha incrementat considerablement. Totes aquestes imatges i històries ens duen cap a un món sense llar, de diferències, necessitat i falta de drets, i ara què? En paraules de Raúl Flores:

El nostre món necessita més empatia, compassió i calor. Claus per a no avançar cap a un món sense llar. Treballar junts i no oblidar que “L’esperança dels pobres mai es frustrarà” Papa Francesc.

VIII Informe Foessa “La Realidad Que Es”