En la població atesa per Càritas, la desocupació ha augmentat 20 punts, vuit vegades més que en la resta de treballadors.

Càritas acaba de treure a la llum una recerca duta a terme pel seu Equip d’Estudis al llarg del mes de maig per a conèixer quin és l’impacte que la crisi social i econòmica causada pel coronavirus està tenint en les llars acompanyades per l’organització en tot el país.

Sota el títol “La crisi de la Covid-19. El primer impacte en les famílies acompanyades per Càritas”, aquest informe constata de manera eloqüent de com una emergència, en un inici de naturalesa eminentment sanitària, s’ha convertit en sols unes setmanes en una crisi de profund calat social.

La recerca avalua, a través de les dades aportades per 600 entrevistes realitzades en llars de les 17 Comunitats Autònomes que han estat acompanyats per Càritas en l’últim any, els impactes que la crisi està tenint en set àmbits: ocupació, situació econòmica, habitatge, convivència i cures, educació i bretxa digital, xarxes de suport i solidaritat, i salut, L’estudi es tanca amb un capítol dedicat a analitzar les expectatives davant el futur que manifesten els enquestats.

Les mesures d’alentiment de l’activitat econòmica i de confinament, que a Espanya han estat especialment estrictes, han tingut greus efectes sobre la vida diària i sobre l’activitat laboral i empresarial. Des de l’interior de la tempestat provocada per la pandèmia de la COVID-19, les 70 Càritas diocesanes que componen la Confederació Càritas Espanyola han continuat treballant al límit de les seves possibilitats i de la seva capacitat per a estar al costat de les famílies més vulnerables.

Aquest estudi revela que, una vegada més, aquesta nova crisi no està sent igual per a tots i són els més fràgils els qui veuen com més ràpidament i més intensament empitjoren les seves condicions de vida, o, en la majoria dels casos, s’enfonsen, en perdre l’ocupació i els pocs ingressos disponibles. La recerca de Càritas permet conèixer la dimensió d’aquesta deterioració.

Impacte en l’àmbit laboral

La paralització d’una part important de l’economia a causa del coronavirus ha provocat una ràpida pujada de la desocupació. Si en el conjunt de la societat espanyola s’ha registrat una pujada de 2,5 punts percentuals en la taxa d’atur entre els mesos de febrer i abril, en la població acompanyada per Càritas l’augment ha estat de 20 punts percentuals. És a dir, es registra un increment vuit vegades superior entre la població més vulnerable, amb un índex d’atur del 73%, que en la població en general.

Situació econòmica en les llars

L’impacte de la crisi en els ingressos de les llars ha estat de tal envergadura que ha provocat que tres de cada deu llars no disposin ara mateix de cap ingrés. Aproximadament 450.000 persones que resideixen en llars acompanyades per Càritas no ingressen ni un sol euro en aquests moments, la qual cosa representa un increment del 136%.

Les famílies amb ingressos han vist com aquests es reduïen un 33% des de l’inici de la crisi. El minvament més important s’ha produït en els ingressos procedents de l’ocupació formal, que han caigut gairebé la meitat, i en els ingressos de les ocupacions informals que les famílies utilitzen com a estratègia de supervivència, que s’han vist reduïts un 71%.

La dinàmica de desaparició o reducció dels ingressos ha incrementat encara més la situació preexistent de pobresa relativa i pobresa severa. Així, la pobresa severa (menys de 370 euros per a una persona i menys de 776 euros per a dos adults i dos menors d’edat) s’ha incrementat un 30% i aconsegueix en aquests moments a 1 milió de persones entre les famílies que Càritas està acompanyant.

Aquesta notable reducció dels ingressos provoca greus conseqüències afegides en les famílies, que es manifesta en la impossibilitat de portar una dieta adequada (50%) o de comprar medicaments (20%).

Habitatge

Des de l’inici de la crisi i del període de confinament, l’espai on residim ha adquirit una importància vital, la qual cosa ens ha recordat fins a quin punt l’habitatge compon l’espai bàsic de seguretat per a qualsevol família.

Aquesta crisi ha vingut a agreujar la delicada situació que ja existia i ens situa més prop d’una possible emergència residencial, ja que més de 700.000 persones acompanyades per Càritas resideixen en llars que no disposen de diners per a pagar l’habitatge ni els subministraments. De fet, una de cada quatre famílies (24%) pot veure’s obligada en el curt termini a haver d’abandonar el seu habitatge, sigui per desnonament o per haver de cercar una altra amb costos encara més reduïts.

Convivència i cures

La crisi de la COVID-19 i les mesures de confinament han dificultat la convivència i la conciliació de la vida laboral i familiar, la qual cosa ha provocat un augment dels conflictes en un 19% i la impossibilitat de compatibilitzar el treball amb la cura de fills, filles i adolescents: un 18% de les llars amb menors d’edat acompanyats per Càritas ha hagut de renunciar a un treball per a fer-se càrrec dels nens.

Educació i bretxa digital

En un de cada tres llars ha baixat el rendiment escolar. Els estudiants han tingut dificultats per a seguir el ritme docent des de casa, tant per la manca de dispositius electrònics i/o connexió a internet, com per dificultats personals.

Es constata, també, la persistència de la bretxa digital: més de 200.000 persones que resideixen en el 14% de les llars acompanyades per Càritas no compten amb connexió a Internet i prop de la meitat (46%) no té habilitats per a realitzar tràmits administratius per aquesta via.

Aquesta bretxa digital ha aconseguit un impacte excepcional durant aquesta crisi, en la qual el seguiment escolar i els tràmits amb l’Administració i altres institucions (sol·licitud d’ajudes, recerca d’ocupació) han requerit la disponibilitat i l’habilitat de la interacció digital. A conseqüència d’això, tres de cada deu llars afirmen haver perdut oportunitats d’ocupació i formació. I una quarta part no ha pogut accedir a determinades ajudes de l’Administració pel mateix motiu.

Xarxes de suport i solidaritat

L’estudi confirma que la crisi ha reforçat els llaços familiars i comunitaris. No obstant això, aquesta intensificació de relacions no es plasma en efectives xarxes de suport que puguin brindar ajuda pel desgast al qual estan sent sotmesos les llars; així, per exemple, set de cada deu famílies enquestades no tindrien a qui recórrer en cas de necessitar un préstec ocasional de diners.

Salut

La crisi i el confinament està tenint un impacte negatiu sobre la salut, especial-ment sobre l’estat psicoemocional de les llars. Un de cada quatre llars ha vist com empitjorava l’estat físic general dels seus membres i en sis de cada deu la crisi ha provocat un increment de l’ansietat i/o la dificultat per a dormir. En estreta relació amb l’estat de salut, a vegades com a causa i a vegades com a efecte, s’han incrementat els conflictes en el si de la llar.

Expectatives davant el futur

L’últim apartat de la recerca aborda les expectatives de futur expressades pels enquestats, que s’observa amb més incertesa que mai. La realitat inestable i insegura en la qual es desenvolupa la vida quotidiana de moltes de les famílies acompanyades per Càritas, juntament amb la incertesa afegida per la crisi, han provocat que la preocupació i la por hagin guanyat posicions de cara al futur pròxim.

Encara que, enfront de les febleses de les condicions de vida de les famílies i a les amenaces del futur incert, són moltes les persones, nou de cada deu, les que observen l’horitzó vital amb l’esperança de poder avançar cap a una vida millor en una comunitat millor.

Dades de la recerca

La recerca, que inaugura la nova col·lecció “Observatori de la Realitat” del segell Càritas Espanyola Editors, s’ha basat en 600 entrevistes realitzades del 4 a l’11 de maig en llars de les 17 Comunitats Autònomes que hagin estat acompanyades per Càritas i hagin rebut algun tipus de resposta en l’últim any (entre febrer de 2019 i febrer de 2020).

Les entrevistes han estat per telèfon mitjançant qüestionari precodificat, amb una durada de 22 minuts. Els entrevistats han estat persones majors de divuit anys, que són sustentadors principals o cònjuges.