Trobar per a trobar-nos, sota aquest lema i en la setmana de la campanya Ningú Sense Llar, hem volgut crear aquests espais de trobada, que ens recomana el Papa Francesc, espais per a compartir, aprendre i conèixer-nos en primera persona.

El passat cap de setmana, en la Parròquia de la Concepció a Maó i en la Parròquia de Sant Esteve de Ciutadella, vam poder acostar-nos a la realitat d’aquelles persones que per diferents circumstàncies s’han trobat en un moment difícil en la vida.

Andrés, que va arribar fa menys d’un any de Colòmbia, després de sofrir una important agressió quan encara era menor d’edat i que li va generar una situació de discapacitat, ha de fer servir una cadira de rodes, va compartir amb els assistents a Maó, unes 20 persones, com ha estat el seu viatge fins a arribar a Menorca.

A Colòmbia l’esperança de vida és curta per alguns joves, a causa de la violència que viuen, i la falta d’esperança d’aquests que pensen que ja no tenen res a perdre. Andrés ens conta que el seu viatge a Espanya principalment tenia l’objectiu de reconduir la seva vida i no acabar sense vida o a la presó, gràcies a uns coneguts dels seus pares va arribar a Menorca, però al cap de poc no van poder prestar-li més ajuda i el va passar molt malament, vivint en condicions poc dignes i en un lloc amb barreres arquitectòniques que li dificultaven el moviment.

Després de passar pels serveis d’acollida de Càritas Menorca i el programa d’acompanyament en drets, va començar a viure en un dels pisos socials de l’entitat, que va ser adaptat per a la seva situació, ara es troba en condició d’asil polític i a la recerca de treball, és una persona activa que condueix, va a natació, a les seves sessions de fitoteràpia, col·labora com a vigilant en La Salle de Maó i com a voluntari a la botiga Mestral de Càritas, però el que més desitja és una feina.

Està feliç i fa poc va rebre la visita de la seva mare, però reconeix que troba a faltar a la família i que és molt dur quan s’ha d’acomiadar d’ella, Andrés ens comparteix que veu que Déu sempre està al seu costat, ja que l’ha ajudat en el dur camí que ha recorregut, i que és necessari que comparteixi el seu testimoniatge amb els joves, perquè siguin conscients de les conseqüències que tenen la presa d’algunes decisions.

A Ciutadella, on van assistir unes 30 persones, alguns d’ells dels grups de joves de la diòcesi, es va iniciar la jornada amb una pregària i va rebre als assistents Assumpta Guash, directora Arxiprestal de Ciutadella, acompanyats per l’educador social de Càritas Dani Martín, van rebre el testimoniatge de Ninoska, ciutadana veneçolana.

Ninoska, va donar a conèixer als assistents la situació actual del seu país, d’on va haver de sortir al sentir-se amenaçada per la situació que estan vivint, després d’arribar a Barcelona, on viu el seu fill major, aquest mateix li va recomanar que viatgés a Menorca, un lloc més tranquil i amb oportunitats per a gestionar la petició d’asil.

A través de l’educador de Càritas, també es van conèixer realitats que es troben a la nostra illa, com una persona que viu en una tanca, en una situació deplorable, sense llum ni aigua, en uns dos metres quadrats o persones que viuen directament a la intempèrie.

La conclusió de la jornada per part de tots els assistents és que tenim el compromís de donar resposta a aquestes situacions i denunciar davant les institucions, la falta de polítiques i serveis que protegeixin als més vulnerables de la nostra societat.