La Conferència Episcopal Espanyola i Càritas celebren aquesta Jornada sota el lema «L’esperança dels pobres mai es frustrarà».

Per tercer any consecutiu, se celebra la Jornada Mundial dels Pobres, una convocatòria posada en marxa per iniciativa del papa Francesc i que es commemora a tot el món el diumenge 17 de novembre amb l’objectiu, en aquesta edició, de «ser testimonis de l’esperança cristiana en el context d’una cultura consumista i de descart, orientada a acréixer el benestar superficial i efímer» que faci possible «un canvi de mentalitat per a redescobrir l’essencial i donar-li cos i efectivitat a l’anunci del Regne de Déu».

La Conferència Episcopal Espanyola i Càritas s’uneixen un any més per a celebrar aquesta Jornada al nostre país i oferir uns materials que serveixin per a donar protagonisme als pobres i pugui ser viscuda per tota l’Església —diòcesi, parròquies, comunitats, moviments, associacions, institucions— com un moment privilegiat d’evangelització.

El lema sota el qual es convoca aquesta III Jornada és «L’esperança dels pobres mai es frustrarà».

La idea d’impulsar la Jornada va néixer el 13 de novembre de 2016, coincidint amb el tancament de l’Any de la Misericòrdia i quan en la Basílica de Sant Pere el Sant Pare celebrava el Jubileu dedicat a les persones marginades. De manera espontània, en finalitzar l’homilia, Francesc va expressar el seu desig que «voldria que avui fos la Jornada dels pobres».

Aquesta convocatòria –que se celebra cada any i en tota l’Església universal l’últim diumenge del temps ordinari, el diumenge XXXIII, previ a la festa de Crist Rei— és una ocasió idònia per a posar en relleu el protagonisme dels més pobres en la vida de les comunitats.

Anar a la trobada dels pobres

Com recorda el Sant Pare en el seu missatge, «els pobres no són números als quals es pugui recórrer per a fer gala amb obres i projectes. Els pobres són persones a les quals cal anar a trobar: són joves i ancians sols als quals es pot convidar a entrar a casa per a compartir un menjar; homes, dones i nens que esperen una paraula amistosa. Els pobres ens salven perquè ens permeten trobar el rostre de Jesucrist».

Francesc es refereix a tots aquells que avui dia encarnen els rostres de la pobresa, com són les «famílies que es veuen obligades a abandonar la seva terra per a buscar formes de subsistència en altres llocs; orfes que han perdut als seus pares o que han estat separats violentament d’ells a causa d’una brutal explotació; joves a la recerca d’una realització professional als quals se’ls impedeix l’accés al treball a causa de polítiques econòmiques miops; víctimes de tantes formes de violència, des de la prostitució fins a les drogues, i humiliades en el més profund del seu ser».

Al costat de tots ells, assenyala també “els milions d’immigrants víctimes de tants interessos ocults, tan sovint instrumentalitzats amb finalitats polítiques, als quals se’ls nega la solidaritat i la igualtat”, així com «les nombroses persones marginades i sense llar que deambulen pels carrers de les nostres ciutats».

«Considerats generalment com a paràsits de la societat, als pobres no se’ls perdona ni tan sols la seva pobresa; són vists com una amenaça o gent incapaç, només perquè són pobres», denúncia el Papa, que posa el focus en l’escàndol que suposa la invisibilitat de la qual són objecte. «S’ha arribat fins al punt de teoritzar i realitzar una arquitectura hostil per a desfer-se de la seva presència, fins i tot als carrers, últims llocs d’acolliment», afirma.

La Fundació FOESSA ha analitzat de manera exhaustiva en el seu VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya, publicat el mes de juny passat, com és la veritable dimensió de la precarietat al nostre país, on es constata que l’exclusió, en les seves diferents dimensions, s’ha enquistat en l’estructura social. El nombre de persones en exclusió social a Espanya és de 8,5 milions, el 18,4% de la població, la qual cosa suposa 1,2 milions més que en 2007, afectant principalment les famílies amb menors, joves i dones. Són el rostre de la denominada «societat estancada», un nodrit grup de persones per als qui l’ascensor de la mobilitat social no funciona.

Tots aquests «expulsats», diu Francesc, «necessiten les nostres mans per a reincorporar-se, els nostres cors per a sentir de nou la calor de l’afecte, la nostra presència per a superar la solitud. Senzillament, ells necessiten amor». «A totes les comunitats cristianes i a quants senten la necessitat de portar esperança i consol als pobres, demano que es comprometin perquè aquesta Jornada Mundial pugui reforçar en molts la voluntat de col·laborar activament perquè ningú se senti privat de proximitat i solidaritat», conclou.