Gairebé 15 mil persones van accedir a una ocupació en 2017 amb el suport de Càritas
70.851 persones van participar l’últim any als programes d’ocupació de Càritas en tota Espanya
Càritas sosté 57 empreses d’economia social i 29 botigues de comerç just, que van facturar 39 milions d’euros en 2017
Càritas alerta que la recuperació no està arribant a totes les famílies, la desigualtat s’està enquistant i el mercat laboral no garanteix unes condicions de vida dignes
Càritas Espanyola segueix apostant per un model d’economia solidària que, un any més, demostra que és possible oferir un futur digne a través de l’ocupació d’inserció a les persones més desfavorides.
La prova que es tracta d’un itinerari d’èxit queda patent, un any més, en les dades aportades per l’Informe d’Economia Solidària 2017 presentat avui a Madrid, on s’adona de l’activitat desenvolupada en l’últim any per les 70 Càritas Diocesanes de tot el país en aquest àmbit. Es tracta d’un treball intens que ha aconseguit que 14.941 persones hagin accedit al mercat laboral a través dels programes d’ocupació de Càritas. Aquesta xifra suposa el 21 per cent de les 70.851 persones que han participat en aquests programes en tot el país.
L’informe, que es publica sota el títol “Economia i Persones. Canviant el focus canviem els resultats”, s’ha presentat en una roda de premsa celebrada a la seu de Càritas Espanyola i en la qual han intervingut Francisco Lorenzo, director d’Acció Social; Paco Cristóbal, director de Comunicació, Sensibilització i Incidència; i Ivón Martiza Hainaut, una dona que ha passat de trobar ocupació de la mà de Càritas Girona a liderar l’engegada de la Cooperativa Avancem de serveis domiciliaris, que ella mateixa presideix.
Participants i perfils
Segons les dades presentades, tant el nombre de participants en els programes i itineraris d’ocupació de Càritas en tota Espanya en 2017 com les persones que han aconseguit un lloc de treball mantenen la mateixa tendència d’anys anteriors. El mateix cal dir dels 3.275 voluntaris i els 1.003 contractats que estan darrere del funcionament dels programes d’ocupació.
El perfil majoritari de les persones que han participat en algun dels quatre processos d’inserció laboral de Càritas –serveis d’acolliment i orientació per a l’ocupació, activitats de formació, intermediació laboral i accions d’autoocupació— són en la seva majoria espanyoles (51%, davant el 49% d’estrangers), dones (64%) i majors de 45 anys (el 34%. D’entre 36 i 45 anys són el 29%; de 25 a 35 anys el 25%; i d’entre 16 -24 anys el 12%).
Quant al seu nivell formatiu, la majoria, el 44%, tenen formació bàsica, el 25% estudis secundaris, el 16% són batxillers i el 7% universitaris.
75 milions d’euros d’activitat econòmica
En volum de recursos, l’import total de l’activitat econòmica desenvolupada per Càritas Espanyola en activitats d’ocupació i d’economia solidària l’últim any ascendeix a 75.874.830 euros.
D’aquests, 36.951.556 euros corresponen als recursos destinats per totes les Càritas Diocesanes als seus programes d’ocupació i 38.923.274 euros a la facturació de les tendes de comerç just i les entitats d’economia social. Aquest repartiment demostra el caràcter circular del model d’economia solidària, en revertir en recursos generats els recursos invertits.
La xarxa que formen en l’actualitat Càritas i les 57 entitats d’economia social existents en tot el país es consolida d’any en any, si es té en compte que en 2013 eren únicament 37. En 2017, aquesta xarxa, que desenvolupa la seva activitat en 99 línies de negoci en diferents sectors productius, va sostenir 1.531 llocs de treball, 671 d’ells ocupacions d’inserció reservats per a persones en situació d’exclusió.
Els fons destinats per la Confederació Càritas han estat aportats tant per donants privats, com per les diferents Administracions públiques i el Programa Operatiu d’Inclusió Social i Economia Social (POISES) 2014-2020 del Fons Social Europeu.
Finances ètiques
L’informe “Economia i Persones” detalla també l’opció de Càritas per les finances ètiques, en coherència amb les “Consideracions per a un discerniment ètic sobre alguns aspectes de l’actual sistema econòmic i financer” presentades el passat 18 de maig al Vaticà pel Dicasteri per al Desenvolupament Humà Integral.
En l’actualitat hi ha 43 Càritas Diocesanes en tota Espanya que tenen relació amb alguna banca ètica, que és un instrument financer al servei de la transformació social mitjançant el finançament de projectes d’economia social i solidària.
En aquesta relació, les Càritas Diocesanes expliquen ja amb un import actiu total de 2.936.477€ i un import passiu d’1.959.617€.
Una recuperació econòmica que no arriba a tots
L’activitat realitzada per la Confederació Càritas en ocupació i economia solidària es duu a terme en un context de recuperació econòmica que, com va explicar Francisco Lorenzo, “a la llum de l’experiència diària de Càritas amb les persones que acompanyem, ha de ser matisat per quatre motius principals, com són que la recuperació no està arribant a totes les famílies, la desigualtat s’està enquistant en la nostra societat, la porta de l’ocupació segueix tancada per a moltes persones i el mercat laboral no assegura unes condicions de vida dignes”.
Al costat d’això, es detecten “certes febleses en el nostre procés de recuperació econòmica, ja que no s’estan resolent dèficits estructurals, com la persistència d’elevats nivells de privació material, d’exclusió social i de pobresa relativa, que ja estaven presents en 2008, com ja llavors van alertar FOESSA i Càritas”.
En aquesta realitat social en la qual segueixen presents importants problemes d’exclusió,”la nostra aposta –va assenyalar el director de Desenvolupament Social de Càritas— és generar ocupació i riquesa, però sense oblidar-nos que són les persones i la seva dignitat, i les comunitats, la referència del nostre treball”. Per això, va afegir, “en Càritas apostem per una altra forma de fer economia: l’economia solidària, en la qual la persona i la seva dignitat, i en la qual les comunitats es troben al centre”.
Impulsar una nova mirada de l’economia
En paraules de Paco Cristóbal, “les iniciatives d’economia social són el millor testimoniatge que és possible realitzar una activitat econòmica sostenible, amb principis de solidaritat i justícia, procurant el benestar i el desenvolupament de les persones i plantejant el benefici econòmic com un mitjà al servei de l’objectiu principal: la inserció soci laboral de persones excloses. És a dir, rendibilitat econòmica al servei de la rendibilitat social”. “Necessitam –va afirmar— més persones, més organitzacions, més empreses i més administracions públiques amb les quals entrar en diàleg per transformar la societat i modificar la seva mirada sobre la realitat de la pobresa i de les persones que la sofreixen”.
Experiències d’èxit amb nom propi
Aquesta capacitat per empoderar a les persones en situació de dificultat social a través de l’accés a l’ocupació té noms propis, com el d’Ivón Martiza Hainaut, una colombiana que va arribar a Espanya en 2004 i que va participar en els projectes d’ocupació i orientació laboral de Càritas Girona.
Després de trobar treball amb el suport de Càritas, en 2009 va fer el salt com a emprenedora i va engegar la Cooperativa Avancem, centrada en serveis de neteja domèstica i industrial, cuidat de persones majors i de nens, i formació en temes del sector.
Amb aquest testimoniatge s’ha donat visibilitat a la capacitat dels processos d’inclusió social de Càritas per a empoderar a les persones, convertir-les de nou en protagonistes de la seva pròpia vida i, com és el cas d’Ivón, convertir-se en agent actiu del model circular de l’economia solidària com a líder de noves iniciatives d’ocupació generadores d’oportunitats per a tercers.
