Dos de cada deu persones sense llar en situació de carrer ateses per Càritas són dones
• El 32% de les Càritas diocesanes compta amb recursos o serveis específics per a acompanyar a aquestes dones
• Càritas llança la campanya “Comparteix la teva xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura” per a conscienciar a la societat sobre la desprotecció social que sofreixen aquestes persones

L’any passat Càritas va atendre 39.487 persones sense llar en situació de carrer, un 6,13% més que l’any anterior, segons la Memòria d’activitats presentada el mes de juny passat. Dos de cada deu eren dones i més de la meitat, espanyoles (51,6%).

El progressiu augment de la demanda femenina en aquests projectes de Càritas ha motivat que en els últims cinc anys el 36% de les Càritas diocesanes hagin decidit incrementar les places disponibles per a dones en els seus recursos. Així ho reflecteix l’estudi “Un treball, una habitació i un gat”, l’objectiu del qual és identificar les situacions de sensellarisme que viuen les dones ateses per Càritas.

Sensibles a aquest fenomen de la feminització de l’exclusió, dues de cada deu Càritas diocesanes han decidit posar en marxa programes o serveis específics per a dones en emergència residencial. Actualment, el 32% disposa de recursos especialitzats per a elles.

“Aquesta mobilització de recursos respon no sols a l’augment de la sensibilitat respecte a la situació de moltes dones sense llar, sinó també a la lenta resposta que reben de part de l’Administració Pública i sobretot a la seva especial desprotecció i vulnerabilitat, així com a una major estigmatització”, explica María Santos, responsable del programa de Persones Sense Llar de Càritas Espanyola.

L’estudi, realitzat a través d’un sondeig i entrevistes a dones sense llar, confirma com la societat i les entitats públiques continuen reduint el sensellarisme a les persones que dormen al carrer o viuen temporalment en recursos residencials obviant les situacions en les quals es troben moltes dones i que són més difícils de visibilitzar.

En aquest sentit, María Santos explica que no es contempla “com les dones van sortejant de qualsevol manera el fet de dormir al carrer buscant alternatives que les fa més vulnerables, com viure en habitatges insegurs -sota amenaça de desnonament, acolliments per part de familiars o amistats, amb ocupacions il·legals, sota amenaça de violència masclista, o oferint cuidat a canvi d’allotjament-“.

“Aquesta manera d’afrontar o retardar la situació de carrer -afegeix- agreuja la problemàtica per suportar durant més temps, situacions de violència i precarietat a més de provocar que romanguin invisibles al sistema dificultant la seva quantificació”.

Per a Santos, el progressiu augment del nombre de dones sense llar en situació de carrer “suposa un repte en el disseny de polítiques públiques tant de prevenció com d’intervenció” sobretot perquè “no sempre són dones soles, sinó que en molts casos van acompanyades dels seus fills i filles, que queden també en situació de desprotecció”.

Tipologies del ‘sensellarisme’

El ‘sensellarisme’ és un problema social que no sols aglutina a les persones en situació de carrer. El nombre de persones afectades per aquesta realitat varia en funció del grau d’exclusió residencial que es tingui en compte. D’acord amb la Tipologia Europea de Sense Llar i Exclusió Residencial (ETHOS) hi ha quatre categories: en situació de carrer, sense habitatge, habitatge insegur o habitatge inadequat. Les persones que són al carrer i les que van d’allotjament en allotjament són la cara més coneguda d’aquest fenomen. No obstant això, les persones que viuen en barraques, caravanes, en assentaments o en habitatges cedits són la part més invisible del ‘sensellarisme’.

Segons el “VIII Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya”, presentat el gener de 2022, un de cada cinc famílies al nostre país sofreix exclusió residencial, és a dir, que tenen greus dificultats amb relació a l’accés i al manteniment de l’habitatge. En el cas de les llars en pobresa extrema, aquest percentatge augmenta fins al 69%.

Situació a Menorca

Dins dels col·lectius més vulnerables es troben per exemple, aturats de llarga durada, persones immigrants, persones amb discapacitat, etc., si portem aquesta realitat a la nostra, una illa turística amb estacionalitat laboral i residencial, sumat als grans reptes de l’accés a l’habitatge, pel gran increment de preus i les difícils condicions de l’accés a un lloguer, ens porta al fet que durant 2022 els equips de Càritas Menorca van atendre des del programa d’habitatge social a 40 persones en els pisos socials i es va realitzar una inversió de 55.683,75 €. A més, es van concedir 14.992,06 € en ajudes de subministraments i 54.539,39 € en ajudes de lloguer.

Campanya “fora de cobertura”

Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el pròxim 29 d’octubre, Càritas ha llançat una nova campanya. Sota el lema “Comparteix la teva xarxa. No deixis que es quedin fora de cobertura”, la iniciativa denúncia la falta d’accés a drets, i especialment, la desprotecció social que sofreixen aquestes persones.

“La nostra obstinació és fer visible la realitat de vulnerabilitat extrema que viuen les persones que van quedant al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al seu dret d’habitatge, ocupació i protecció social”, explica Santos.

“Volem que la nostra campanya -afegeix- serveixi per a sensibilitzar que és imprescindible continuar treballant perquè totes les persones puguin accedir als seus drets i siguin incloses en la vida social i comunitària”.