Reclama un ampli diàleg per a configurar un nou contracte social basat
en la centralitat de la persona, el treball decent i la cura del planeta.

ITD Insta a garantir l’accés a mesures de protecció social per als qui no puguin
treballar o les seves condicions laborals no els permetin arribar “a fi de mes”

Sota el lema «Ara més que mai: Treball Decent!», la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD), llança un Manifest amb motiu del 1r de Maig en el qual alerta com l’impacte de la pandèmia està debilitant el dret al treball, i empobrint, precaritzant i descartant a milions de treballadores i treballadors, principalment dones i joves.

Aquesta deterioració —adverteixen les entitats d’inspiració cristiana que impulsen a Espanya aquesta iniciativa (Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos CONFER, Germanor Obrera d’Acció Catòlica HOAC, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica JEC i Joventut Obrera Cristiana JOC)— provoca que “el dret al treball estigui en risc, la qual cosa suposa que el pacte social estigui en crisi i, amb això, la mateixa democràcia”.

Canviar el sistema productiu per a posar a les persones en el centre

Per a ITD, aquesta profunda crisi posa en relleu la necessitat d’un canvi de sistema productiu, basat en treballs que aportin valor, subjectes d’unes condicions laborals dignes, i on les persones estiguin en el centre. És urgent subratllar, en aquest sentit, la importància del treball com a activitat humana que acreix la dignitat de cada persona i de les seves famílies, al mateix temps que participem en la cura del conjunt de la societat i del planeta.

El Manifest denuncia la destrucció en l’últim any de milers d’ocupacions i que molts dels ERTO posats en marxa s’hagin resolt en acomiadaments. Així mateix, les ocupacions considerades essencials –moltes vegades realitzades en condicions precàries, tant en l’àmbit laboral com de protecció sanitària—, tampoc s’han vist reconegudes en una millora de les seves condicions. “I les mesures de protecció social dissenyades per a pal·liar els efectes de la crisi –s’afirma— no ha arribat a les persones que més ho necessiten, com tampoc ha succeït amb el subsidi temporal previst per a les treballadores de la llar o l’ingrés mínim vital”.

Una altra de les conseqüències socials de la pandèmia és l’agreujament de les condicions de pobresa entre la població migrant en situació administrativa irregular, on la desocupació i l’economia informal són majoritaris, sense possibilitat d’accés al sistema de protecció.

Davant aquest panorama, ITD insta “ara més que mai a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir que el treball decent sigui una realitat accessible per a totes les persones, amb condicions que permetin mantenir una vida digna i una protecció social que arribi a totes les persones que el necessiten”. En el Manifest es plantegen algunes mesures urgents per a reconduir la situació, com són:

– Redefinir la idea del treball com a activitat humana i configurar noves polítiques que assegurin a cada persona treballadora “alguna manera d’aportar les seves capacitats i el seu esforç” a la construcció del bé comú.
– Potenciar el treball amb drets i assegurança en qualsevol relació laboral i per a totes les persones, sense distinció d’edat, sexe o procedència.
– Garantir l’accés a mesures de protecció social per als qui no puguin treballar o les seves condicions laborals no els permetin arribar “a fi de mes”.
– Aconseguir el reconeixement social i laboral de les ocupacions essencials per a la vida, amb unes condicions laborals dignes.
– Promoure un diàleg amb tota la comunitat política, societat i institucions per a configurar un nou contracte social basat en la centralitat de la persona, el treball decent i la cura del planeta.
– Impulsar la incorporació de la joventut al mercat laboral en una societat colpejada per una crisi sanitària social i econòmica, creant oportunitats reals d’accés al treball digne.

Donades les limitacions actuals per a dur a terme actes de carrer, ITD convida a celebrar en aquest Primer de Maig mitjançant gestos d’oració personal o comunitària, al costat d’una “mobilització dels balcons” per a donar visibilitat a aquestes reivindicacions en les finestres dels nostres domicilis.

La mobilització en xarxes socials és dura a terme amb l’etiqueta: #AhoraMásqueNuncaTrabajoDecente

Situació de l’ocupació

• Desocupació: 3.719.800 (1.728.400 homes i 1.991.400 dones. EPA 4T2020)
• Atur de llarga durada: 1.521.000 persones que fa més d’un any que es troben en atur i d’elles, 885.000 fa més de dos anys.Taxa d’atur: 16,13% (25,58% en la població estrangera).
• Temporalitat: 24,63%.
• Persones incloses en ERTO: 742.628
• Llars amb tots els seus membres en atur: 1.197.000
• Llars sense ingressos (EPA3T2020): 599.000 llars, on residien 1.075.000 persones.
• Diferència entre els salaris més alts i els més baixos: 4.000 euros. (CCOO)
• Llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació (Càritas): 7,8 milions de persones (16,4% de les famílies)
• Treballadors pobres: Gairebé 2,5 milions (13% dels treballadors)
• El 34,6% no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria.
• El 48,1% dels treballadors tenen jornada a temps parcial indesitjada.
• 615.000 treballadors en l’economia informal.
• Un de cada quatre llars (el 24,8%) sustentats per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu rep algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.
• Morts en el treball (MTES): 708 treballadors i treballadores.
• Accidents greus: 3.505 treballadors i treballadores.
• Accident amb baixa laboral: 485.365 treballadors i treballadores.
• Accident sense baixa laboral: 518.979 treballadors i treballadores.

Manifest