Culmina la seva campanya #CuidaPlanetaCombatePobreza amb un document on s’analitzen els riscos d’un sistema econòmic injust.

Coincidint amb la celebració, el 8 de maig, del Dia Internacional del Comerç Just, la iniciativa «Enllaça’t per la Justícia» (integrada per Càritas, Cedis, Confer, Justícia i Pau, Mans Unides i Redes) publica el document «Les persones i el planeta en el centre de l’economia. Els impactes d’un sistema econòmic que no prioritza la vida» en el qual alerta de l’impacte d’una economia que no està posant a les persones i al planeta en el centre de les seves prioritats.

Aquesta publicació culmina la sèrie d’anàlisi i infografies que «Enllaça’t per la Justícia» ha vingut traient a la llum en els últims mesos dins del cicle “#ConectaPobreza” per a posar de manifest la influència que tenen els nostres hàbits de consum en la pobresa i en la deterioració del planeta, ja sigui l’ús de l’aigua, de la telefonia mòbil, l’alimentació, el transport o el vestit. Aquest últim lliurament dedicat a l’economia tanca el cercle i llança una mirada sobre la resta de desafiaments abordats en el marc d’aquesta campanya.

Igual que en tot el treball desenvolupat per «Enllaça’t per la Justícia» des de la seva creació, l’encíclica Laudato si´ del papa Francesc és la font permanent d’inspiració. En aquesta ocasió, és el punt 93 el text d’arrencada del document, on s’assenyala que “tot plantejament ecològic ha d’incorporar una perspectiva social que tingui en compte els drets fonamentals dels més postergats. El principi de la subordinació de la propietat privada al destí universal dels béns i, per tant, el dret universal al seu ús és una «regla d’or» del comportament social i el «primer principi de tot l’ordenament ètic-social».

El nou document sobre economia aborda tres causes i altres tantes conseqüències de l’actual sistema econòmic que, si bé part d’un enfocament orientat cap a l’Estat de Benestar, més desenvolupat en els Estats democràtics i amb compromís en la justícia social, “no ha aconseguit reduir la desigualtat, protegir la vida, disminuir la discriminació o repartir els béns, per la qual cosa no contribueix a la felicitat pública”, encara que, en el costat positiu, “el capitalisme ha generat majors ingressos per càpita, ha reduït els nivells de pobresa absoluta i ha augmentat l’esperança de vida, la qual cosa podem traduir per un augment material del benestar”.

CAUSES

La primera causa que identifica el document sobre aquesta incapacitat del sistema per a reduir la desigualtat és la divergència entre el repte de donar resposta a les necessitats humanes i l’afany de lucre. I és que “no és el mateix l’afany de les persones que volen obtenir els ingressos suficients per a portar una vida digna, que l’afany de lucre il·limitat que busca més del necessari. Al que condueix posar les necessitats il·limitades com a base de l’organització econòmica actual és a l’enriquiment ambiciós que resulta tan depredador a escala humana com la sobreexplotació dels recursos naturals”.

El creixement és la segona causa, tenint en compte que el sistema econòmic actual es mesura en relació amb la seva capacitat per a generar creixement i obtenir benefici. El creixement en curts períodes de temps no permet que es regenerin els recursos naturals ni els elements que intervenen en el procés econòmic, ni tampoc dignificar a les persones que fan funcionar el sistema ni a les quals mai poden entrar en ell. Això alimenta un sistema que promou l’individualisme i la competència en les relacions econòmiques per a la maximització dels guanys.

I l’estructura del sistema financer és la tercera causa assenyalada en el document. “Estem davant un model on s’ha aconseguit minimitzar així l’economia real de béns i serveis enfront de l’economia del crèdit i el deute financer, i davant un mercat de valors, de futurs i altres productes financers que allunyen l’economia de la vida real i tangible”.

Al costat d’això, el deute extern no ha permès sortir als països empobrits de la seva situació. Com es llegeix en el document, “des de la necessitat o mitjançant la corrupció, que són altres formes de violència, els països enriquits han aconseguit que els empobrits s’endeutin amb ells, de manera que països sencers han d’aplicar les polítiques que interessen a les grans corporacions. Aquest mecanisme continua afavorint la pobresa, l’analfabetisme i la fam”.

CONSEQÜÈNCIES

Aquestes causes provoquen altres tantes conseqüències. La primera és la persistència de necessitats humanes no cobertes o encobertes, com són les cures o l’economia submergida. Unes cures remunerades i no remunerades prestades, per exemple, per familiars i membres de la comunitat, sovint a causa de la falta d’accés a serveis de cures de qualitat. I una economia submergida, basada en activitats no declarades fiscalment per ser informals o il·legals, i que es caracteritza per l’evasió del pagament d’impostos en el qual es basa el nostre estat de benestar.

S’estima que uns 2.000 milions de treballadors van tenir ocupacions informals en 2016, la qual cosa representa el 61 per cent de la força laboral mundial. Al costat d’això, uns 700 milions de persones amb ocupació van viure en la pobresa extrema o moderada en 2018, amb menys de 3,20 dòlars al dia.

Una altra dada eloqüent és que les dones realitzen més del 75% del treball de cures no remunerades i li dediquen 3 vegades més temps que els homes.

Una segona conseqüència és la degradació natural i humana. L’impacte natural és el limitant en aquesta degradació, ja que vivim en un únic planeta i els processos d’alteració no es poden revertir amb el creixement i el lucre. L’impacte natural es manifesta en forma de canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desaparició d’aqüífers i la contaminació de les reserves d’aigua dolça, sobreexplotació de recursos naturals, erosió i contaminació de sòls cultivables, pol·lució atmosfèrica i oceànica, danys genètics i hormonals, zoonosi i diferents malalties.

Algunes dades que parlen d’aquesta deterioració és que estem consumint els recursos d’1,4 planetes amb una economia que considera que les matèries primeres són infinites, que a Espanya es reciclen únicament el 34% dels residus urbans o que cada any es malgasten 1.300 milions de tones d’aliments en el món mentre que gairebé 2.000 milions de persones pateixen fam o desnutrició. A més, només en el primer semestre de 2020 es va registrar el desplaçament de 14,6 milions de persones, 9,8 milions com a conseqüències de desastres naturals i 4,8 a causa de conflictes i violència.

L’augment del poder de les multinacionals i els paradisos fiscals és la tercera conseqüència, provocada per una globalització econòmica que ha suposat la mobilització d’empreses, recursos i capital, però no de les persones més pobres.

Les empreses que es deslocalitzen amb major facilitat solen ser multinacionals. S’estima que dues terceres parts del comerç mundial es realitza a través d’elles. Aquestes empreses globals exerceixen tal influència social, que els gustos i tendències dels països de procedència de les mateixes es difonen per tot el món, la qual cosa produeix una pèrdua accelerada de riquesa cultural.

En moltes ocasions les multinacionals de sectors estratègics (com a petroli, gas, financeres, informàtiques…) controlen la política en tots els nivells geogràfics: local, nacional, regional i mundial. És fàcil així aconseguir permisos per a activitats empresarials, com les extractives, sense consultar a les comunitats locals i produint greus vulneracions de drets humans i deterioració mediambiental.

Una idea de la seva capacitat econòmica en què les multinacionals desplacen el 40% dels seus beneficis a paradisos fiscals, la qual cosa suposa uns 600.000 milions de dòlars anuals; els ingressos de Volkswagen superen el PIB de Grècia i els de Toyota el PIB de Portugal.

SOLUCIONS EXISTENTS I AVANÇOS

Davant aquest panorama, el document ofereix raons per a l’esperança, diverses d’elles lligades al marc legal vinculant que s’ha anat dotant en les últimes dècades la comunitat internacional per a avançar en la lluita contra la pobresa i la garantia universal de drets humans. La primera d’elles està en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament en l’ODS 8 («Promoure el creixement econòmic inclusiu i sostenible, l’ocupació i el treball decent per a tots») i l’ODS 12 («Garantir modalitats de consum i producció sostenibles»).

Un altre marc de garanties és el Pacte Internacional dels Drets econòmics, socials i culturals de 1966 que apel·la a qüestions tan bàsiques per a la dignitat humana com l’alimentació, la salut, l’habitatge, el treball, l’educació o l’aigua.

Cal assenyalar, també el principi vital del “Bon Viure”, propi dels pobles originaris, que recull una visió del món centrada en l’ésser humà com a part d’un entorn natural i social que s’ha plasmat com a principi constitucional en alguns països de l’Amazònia amb els quals “Enllaça’t per la Justícia” ha treballat en la campanya “Si cuides el planeta, combats la pobresa”.

I un lloc important en aquest apartat de solucions i avanços són les propostes socials que han sorgit en els últims anys d’economies alternatives, que coincideixen a posar el planeta i les persones en el centre. D’entre totes elles el document destaca aquests models: l’Economia Social i Solidària, l’Economia Francisco i l’Economia dels béns comuns.

L’Economia Solidària, en el marc de la tradició de l’Economia Social, pretén incorporar a la gestió de l’activitat econòmica, els valors universals que han de regir la societat i les relacions entre la ciutadania: equitat, justícia, fraternitat econòmica, solidaritat social i democràcia directa. Així, una nova manera de produir, de consumir i de distribuir, es proposa com una alternativa viable i sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i globals, aspirant a consolidar-se com un instrument de transformació social.

L’Economia de Francisco és un procés de l’Església catòlica que es va posar en marxa en 2019 i que està contribuint a dotar d’ànima a l’economia, fent-la més justa, inclusiva i sostenible sense deixar a ningú enrere. Des de l’aportació de grups de joves economistes i empresaris del món, el papa Francesc convida a “estudiar i practicar una economia diferent, la que fa viure i no mata, que inclou i no exclou, que humanitza i no deshumanitza, que cuida la creació i no la depreda” amb l’objectiu de posar en marxa “un nou model econòmic, fruit d’una cultura de comunió, basat en la fraternitat i l’equitat”.

L’Economia dels béns comuns o del “procomú” és un model de governança per al bé comú. Es refereix a la manera de produir i gestionar en comunitat béns i recursos, tangibles i intangibles, propietat de tota la humanitat o que no pertanyen a ningú. Un antic concepte jurídic-filosòfic, que en els últims anys ha tornat a tenir repercussió pública, gràcies al programari lliure i al moviment Open Source o al premi Nobel d’Economia concedit a Elinor Ostrom, en 2009, per les seves aportacions al govern dels béns comuns.

El procomú ho formen les coses que heretem i creem conjuntament i que esperem llegar a les generacions futures. Una gran diversitat de béns naturals, culturals o socials, com, per exemple, la biodiversitat, les llavors, Internet, el folklore, l’aigua potable, el genoma, l’espai públic, etc. Béns que moltes vegades només percebem quan estan amenaçats o en perill de desaparició o privatització. Tothom pot accedir al procomú, és un dret civil més i no sols els qui poden pagar-lo.

Com a tancament d’aquesta etapa culminant de la campanya “#CuidaPlanetaCombatePobreza”, es convida a actuar a la llum del número 7 del Decàleg Verd (No supeditaràs la teva acció als interessos econòmics”) i a assumir estils de vida basats en un consum responsable: utilitzar més mercats locals i empreses socials; demanar al nostre banc que no inverteixi en combustibles fòssils ni en armes; garantir la dignitat dels empleats que estiguin a càrrec nostre; protegir els béns comuns; optar pel comerç just; i donar suport a una Llei de Diligència Deguda per a Espanya.

#ConectaEconomíaPobreza

#cuidaplanetacombatepobreza