Emergència “Càritas RD. Congo-ébola”
El primer cas va aparèixer l’1 d’agost de 2018 i des de llavors el ritme de la seva propagació ha estat imparable malgrat els mitjans desplegats per la comunitat nacional i internacional.
La detecció del primer cas en Goma, capital de Kivu del Nord, ha portat a l’OMS a declarar el present brot una emergència de salut pública internacional, a causa de les altes probabilitats de propagació més enllà de les fronteres de la República Democràtica del Congo.
Goma és un important nucli d’activitat econòmica, humanitària i política i punt de dens trànsit de persones entre RD Congo i Uganda, Ruanda, Kinshasa –la capital del país-, Kivu del Sud, i fins i tot Europa, perquè compta amb aeroport internacional.
Testimoni 010819:
“Necessitem més accions de sensibilització per a detectar l’ébola a temps”
Recollim el testimoniatge de Prosper, director de Càritas Mahagi. Ens compta el treball que estan realitzant per a contenir el virus de l’ébola.
Actualització 310719:
Emergència èbola: 6.200 voluntaris lluiten contra l’epidèmia en les zones afectades
Càritas ha establert, a més, 22 punts de vigilància de la frontera amb Uganda i Sudan del Sud en Mahagi.
Actualització 260719:
Emergència èbola: arribar a 320.000 persones és l’objectiu de Càritas R. D. Congo
El pla dissenyat per Càritas en la R. D. Congo pretén supervisar a més de 160.000 viatgers directes i arribar a 320 000 beneficiaris indirectes per a implicar-los en la contenció del virus.
EMERGÈNCIA DE CÀRITAS PER A ATENDRE LES VÍCTIMES DE L’ÉBOLA A LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA DEL CONGO
Detecció de nous casos, suport als malalts, supervisió de pobles afectats i viatgers per a contenir l’avanç de la malaltia, són les principals accions desenvolupades per Càritas.
La República Democràtica del Congo s’enfronta a l’epidèmia d’ébola més mortífera des de la que va assolar el país en 2013. En aquesta ocasió dels 2.522 casos detectats fins avui, al voltant de 1.715 han acabat en mort. Una de les majors dificultats en el control i contenció radica que l’epicentre del brot es troba en la zona de Beni, assolada des de fa més de 20 anys per un conflicte armat que ha deteriorat, entre altres coses, totes les infraestructures sanitàries i de comunicació de la zona.
Resposta a l’emergència de Càritas R.D. Congo
La resposta a aquesta emergència, que compta amb el suport d’altres Càritas nacionals entre elles Càritas Espanyola, se centra en la Diòcesi de Butembo-Beni (províncies de Kivu Nord i Ituri) i en la Diòcesi de Goma. El pla de resposta inclou:
Per a executar aquest pla cadascú dels equips de Càritas estarà compost entre 5 i 10 persones equipades amb vestuari de protecció i material sanitari necessari, s’implicarà els líders comunitaris i als agents pastorals per a mantenir la línia d’informació i sensibilització a la població.
Càritas a la República Democràtica del Congo insisteix que l’arribada de l’epidèmia a Goma pot significar l’extensió a altres províncies i països, així com a Europa, per això és necessari ampliar les accions d’informació i comunicació amb la finalitat d’implicar activament les poblacions en la prevenció i comunicació de nous casos.
Paper fonamental de l’església congolesa
L’Església gaudeix d’una posició privilegiada i clau en la contenció de l’epidèmia, perquè hi ha un rebuig de part la comunitat cap al dispositiu d’emergència: el gran desafiament és que la població crea en l’existència de l’epidèmia, i que accepti per tant l’aplicació de mesures que són summament invasives per a això. No hi ha un altre actor de la societat civil que arribi on arriba l’Església i que tingui la legitimitat que aquesta té per a comunicar de manera efectiva. I si la població no s’implica, el virus continuarà creixent.
Aquesta és la raó per la qual Mons. Melquisedec Sikuli Paluku, bisbe de Butembo-Beni, ha realitzat una crida al sentit de responsabilitat de tota la població (sacerdots, fidels, agents de pastoral) i a un “despertar” de la solidaritat i la col·laboració amb les autoritats sanitàries. “Sobretot –diu el Mons. Sikuli– evitem el pànic i l’alarmisme exagerats. Respectem les mesures higièniques i de neteja elementals. (…). Limitem els desplaçaments i respectem les recomanacions donades pel Ministeri de Salut per a ajudar a contenir la propagació de la malaltia”.
Càritas Espanyola
La presència de Càritas Espanyola al país es remunta a l’any 1994 quan esclata el conflicte a la regió, des de llavors i fins a aquest moment ha col·laborat amb la Càritas local en l’atenció a les víctimes del conflicte armat: suport psicològic, ajuda humanitària, restabliment mitjans de vida, programes educatius, educació per a la pau…
En aquest moment Càritas Espanyola, que té sobre el terreny a la tècnica Alícia Fernández López, ha lliurat una primera partida econòmica de 20.000 euros per a escometre les primeres accions de resposta a l’emergència posades en marxa per la Càritas del Congo. Al mateix temps obre una campanya d’emergència amb la finalitat de sostenir i ampliar aquestes accions, per la qual cosa demana el suport de tota la societat espanyola.
Emergència “Càritas RD. Congo-ébola”
