Com més gran sigui la seva defensa i protecció durant la Covid-19, millor serà la recuperació després de l’impacte social, ambiental i sanitari. Els profunds efectes socials i econòmics provocats …
Els profunds efectes socials i econòmics provocats per la Covid-19 afecten de ple a aquesta edició del Dia dels Drets Humans, una jornada en la qual Càritas se suma a la crida de les Nacions Unides amb el lema triat per a 2020: “Una millor recuperació: defensa els drets humans”.
La resposta òptima a l’impacte de la pandèmia implica reforçar la defensa i la protecció dels drets humans, i no per “guardar” o “deixar-los en reserva” per a quan aquesta emergència global comenci a remetre. Per Càritas i en la línia que demana l’ONU, l’actual crisi reclama amb urgència la necessitat d’assegurar que els drets humans siguin la base per als esforços de recuperació i d’una reconstrucció que millori de manera efectiva les situacions de vulnerabilitat.
Eradicar la desigualtat i la discriminació
Aquest objectiu només es pot assolir en tot el món si som capaços de crear igualtat d’oportunitats per a tothom, abordar els fracassos en el nostre model de desenvolupament i de benestar que la pandèmia ha posat en evidència, i aplicar les normes de drets humans per fer front a les condicions de desigualtat, exclusió i discriminació.
Com assenyala Sonia Olea, experta de Càritas a drets humans, “el 10 de desembre és una oportunitat per reafirmar la importància dels drets humans per construir de nou el món que volem, la necessitat de solidaritat mundial i la interconnexió i humanitat que compartim com éssers humans”. “Cal involucrar tota les Càritas locals i els socis amb els quals treballem en el terreny en la tasca comuna d’impulsar una acció transformadora, estimulada per exemples pràctics de defensa activa dels drets humans que puguin contribuir a la recuperació i al foment de societats més resilients i justes”, afegeix.
Tancar les bretxes en la protecció dels drets humans
Càritas és testimoni, tant a Espanya com a través de la seva vasta xarxa internacional present en més de 200 països i regions de tot el món, de com la crisi de la Covid s’ha vist alimentada per l’agreujament de la pobresa, l’augment de les desigualtats, la discriminació estructural i altres bretxes en la protecció dels drets humans.
Només a través de mesures dirigides a tancar aquestes bretxes i promoure els drets humans és possible garantir una plena recuperació i la reconstrucció d’un món millor, més just i sostenible. De manera concreta, Càritas proposa:
– Eradicar qualsevol mena de discriminació: els efectes de la pandèmia s’han vist agreujats per la discriminació estructural i el racisme. La igualtat i la no discriminació són requisits bàsics per al món després de la Covid-19.
– Actuar enfront de les desigualtats: per recuperar-nos de la crisi, també hem d’afrontar la pandèmia de la desigualtat mitjançant el foment i protecció dels drets econòmics, socials, culturals i mediambientals. Necessitem un nou compromís social per a una nova era.
– Impulsar la participació i solidaritat: tots estem junts en això. Des de les persones fins als Governs, des de la societat civil i les comunitats de base fins al sector privat, tothom té una responsabilitat en la construcció d’un món posterior a la pandèmia que sigui millor per a les generacions presents i futures. Hem d’assegurar-nos que les veus dels més afectats i vulnerables informin de les activitats de recuperació.
– Promoure el desenvolupament sostenible, indispensable per a les persones i per al planeta. Els drets humans, l’Agenda 2030 i l’Acord de París són els pilars d’una recuperació que no deixi ningú enrere.
Al costat d’això, Càritas vol posar el focus en aquesta jornada en la situació d’especial vulnerabilitat que anem detectant en les persones acompanyades al nostre país i a les comunitats del Sud on donem suport al treball de les Càritas locals i l’Església.
A Espanya, és urgent promoure una defensa activa dels drets humans que eviti el patiment multiplicat durant la pandèmia dels invisibilitzats i els fràgils als quals donem suport, com són les persones en situació de carrer, les mares soles, la gent gran i les famílies sense habitatge adequat a l’espera d’un desallotjament o les que malviuen en assentaments en ple hivern sense aigua corrent ni electricitat.
I en els països de Sud, Càritas se sent preocupada per l’agreujament de greus processos de deteriorament de drets humans a les comunitats més exposades a l’extractivisme i la mineria il·legal, que ha arribat a nivells màxims durant la pandèmia, així com a l’increment del ritme de desforestació per macro activitats d’explotació agropecuària de productes aliens als seus territoris. Al costat d’això, cal lamentar l’assassinat en els últims mesos de diversos defensors de drets humans o l’expulsió d’aquestes regions vulnerables dels sistemes humanitaris de protecció davant la pandèmia.
Aquestes agressions fan inajornable per Càritas la necessitat de redoblar la seva acció d’incidència en la vida legislativa per garantir que l’enfocament de drets humans s’inclou tant en el disseny i execució de les polítiques públiques dels governs com en la seva avaluació.
En aquesta línia s’emmarquen les campanyes en marxa, en què Càritas participa, per aconseguir la ratificació dels tractats multilaterals de drets humans que proveeixen dels principis i base legal per fer-ho possible.
De manera concreta, destaca accions com la desenvolupada davant del Govern espanyol per a la ratificació de la Carta Social Europea i el seu protocol facultatiu; l’adreçada al compliment per part de la UE de la Convenció Europea de Drets Humans; a Amèrica Llatina, l’aplicació del Conveni d’Escazú (Acord regional sobre l’Accés a la Informació, la participació pública i l’Accés a la Justícia en Assumptes Ambientals a Amèrica Llatina i el Carib); i davant la comunitat internacional el compliment dels dictàmens dels òrgans dels tractats de drets humans per obeir el seu compromís de protegir els drets de les persones, de les famílies i dels pobles.