Gràcies als nostres companys Guillermo i Patricia, per compartir aquest dia amb tots nosaltres per a reflexionar sobre la nostra identitat més profunda, comprendre el nostre present i encarar el futur amb audàcia, el Model d’Acció Social (MAS) és un document que ens acompanya a cada moment, ens dona l’oportunitat de repensar el nostre ser i quefer en el context actual en el qual vivim, repensant el nostre camí que ha de ser compartit amb persones i comunitats, a la recerca d’un món més fratern.

Aquesta època que ens toca viure amb ferides profundes i extenses, la desconnexió, les desigualtats creixents, l’exclusió social, la falta de compromís, però també plena d’oportunitats i possibilitats per descobrir, que ens permetin obrir noves sendes per a construir una societat transformadora, que dignifiqui als últims del nostre món, la nostra raó de ser.

Repassant la nostra història, d’on venim, com hem canviat i on ens trobem, així hem iniciat aquesta jornada formativa i de reflexió sobre com actuem en comunitat i en el món.
La nostra base, la dignitat de les persones, com a fills i filles de Déu, és el valor que sustenta el nostre model d’acció social, la persona com a centre, que és un ésser integral, únic i irrepetible que posseeix potencialitats i capacitats, i des d’aquí hem de treballar, fent que les persones que acompanyem siguin els que prenguin les regnes de les seves realitats i siguin ells mateixos els que construeixin les seves històries.

El nostre motor

Ens mou l’ “Amor”, el que es concreta socialment en justícia; acompanyament, integral, promoció, inserció, transformació, amor, caritat, són algunes de les paraules, idees o pensaments que han sorgit quan de primeres reflexionem sobre la nostra acció, i ens convida a cercar l’equilibri entre totes elles, perquè ens ajudi a marcar la diferència en qui som i en com és el nostre fer.

Està en el nostre ADN revisar permanentment com ens organitzem i com estructurem l’acció perquè l’organitzatiu no es mengi l’essencial de l’acció. Perquè faciliti acompanyar i ser acompanyat.

Hem de tenir la suficient flexibilitat per a anar modificant-nos sobre la marxa, actualitzant-nos davant els reptes que se’ns presenten i, sobretot, ser camí de l’acció de la comunitat cristiana, si bé és cert que no tot depèn de nosaltres, allò que sí que depengui, fem-ho.