Avui arrenca la Setmana de Caritat, on les 70 Càritas Diocesanes rendeixen comptes i demanen suport per a les seves accions contra la pobresa.

Avui comença la Setmana de Caritat, un període que culmina diumenge que ve, 6 de juny, festa del Corpus Christi i Dia de Caritat, en la qual Càritas convida a «ser més poble» per a recrear les nostres relacions i construir una normalitat nova, més justa i fraterna, construïda des d’un nosaltres que ens fa germans.

Aquest és el moment del calendari en què les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya fan pública la seva rendició de comptes i realitzen acaptes econòmics, en un any fortament marcat per l’impacte d’una pandèmia sanitària que ha obligat a multiplicar els esforços humans i econòmics per a atendre un nombre creixent de famílies acuitades pels efectes de la profunda crisi social derivada de la Covid-19.

Petits gestos a favor del bé comú

La resposta a aquest temps extraordinari de pandèmia i de crisi caracteritzat per la fragilitat i la incertesa és la que Càritas vol transmetre a través del cartell dissenyat per al Dia de Caritat d’enguany sota el lema «#SeamosMásPueblo», un missatge amb el qual, com assenyala Eva San Martín, coordinadora de la campanya institucional, “ens faci prendre consciència que, enmig d’un temps extraordinari i dolorós, necessitem recrear les nostres relacions per a sostenir-nos i cuidar-nos d’una forma nova”.

La celebració del Dia de Caritat en 2021, “després d’aquest llarg període dominat per l’adversitat de la malaltia i la inseguretat, pel dolor de la pèrdua i la solitud, ha de portar-nos a tendir mans, a realitzar petits gestos quotidians i a participar i intervenir en les dinàmiques socials que ens porten al compromís pel bé comú”, afegeix.

Aquesta és la invitació a celebrar, des d’aquest poble universal que som, la jornada que l’Església dedica a Càritas per a reconèixer, com diu el papa Francesc, que “l’amor, ple de petits gestos de cura mútua, és també civil i polític, i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor”.

Aquesta proposta de Càritas a tendir mans i a realitzar petits gestos en favor del bé comú, es plasma en quatre objectius personals que transformen la vida social:

– Canvia el teu estil de vida. Conrea la proximitat i la disponibilitat. Fes-te veí i veïna, re-vincula’t amb altres persones i grups, atreveix-te a donar, però també a demanar, perquè aquesta interdependència crea fraternitat.

– Canvia la teva mirada. Acosta la teva mirada a la realitat com fa el bon samarità. Conèixer i posar nom obre el cor a la compassió per a poder escoltar, atendre i sanar a qui es troba en el teu camí.

– No passis de llarg. Seguir a Jesús implica prendre partit i fer tot el possible perquè la dignitat i la justícia siguin realitat per a totes les persones. Cerca la coherència en la teva vida personal i en les decisions que prens amb altres persones. Els canvis es gesten des d’un nosaltres compartit.

– Canvia el teu temps. Viu de veritat amb el cor obert a l’amor. Agraeix, beneeix, gaudeix de la naturalesa i converteix la teva vida en lloança; comparteix la teva alegria, acompanya el dolor i la tristesa, fes-te una persona pròxima. El present està ple de temps per a compartir.

El context social un any després de la pandèmia

En el marc de la celebració del Dia de Caritat, l’Equip d’Estudis de Càritas Espanyola llança un avanç de la quarta onada de l’informe de l’Observatori de la Realitat Social, dedicat a analitzar periòdicament quin està sent l’impacte de la crisi de la Covid-19 en la població més vulnerable i en les persones acompanyades per Càritas. Aquest nou lliurament de l’informe es presentarà a la fi del pròxim mes de juny.

1. Una finestra a la realitat dels més pobres

En analitzar la realitat dels més pobres, això és, de les persones acompanyades per Càritas, descrivim una realitat caracteritzada per:

1.1. Persisteixen les dificultats d’accés a una ocupació i l’increment de la precarietat i inestabilitat laborals

La pandèmia ha tingut una claríssima incidència en les taxes de desocupació de la nostra societat. No obstant això, l’afectació està sent molt diferent depenent del sector d’activitat. Una vegada més els sectors d’activitat en els quals s’ocupen majoritàriament les persones més vulnerables (hostaleria, turisme, treball domèstic, peons agrícoles, etc.) han estat els més afectats.

La paralització d’una part important de l’economia ha provocat una ràpida pujada de la desocupació, que en el conjunt de la societat espanyola ha suposat un increment 625.000 persones i una situació d’ERTO per a més 700.000 persones. L’increment de la desocupació per a les famílies més vulnerables (acompanyades per Càritas) ha estat vuit vegades superior a l’increment mitjà, i ha situat la taxa d’atur en el 73%.

Les altes taxes de desocupació i la baixa qualitat de les ocupacions descriuen la situació econòmica de moltes famílies com la d’un malalt crònic amb un episodi agut, provocat per les conseqüències d’aquest virus. Però existeixen nous elements de precarietat que la pandèmia ha incorporat, com són l’exposició al contagi (per al 40% de les persones vulnerables que treballen) i la fragilitat davant eventuals quarantenes, que dificultaria considerablement l’ocupació i els ingressos per al 71% de les persones vulnerables que estan treballant.

1.2. El creixement del nombre de llars sense ingressos i en situació de pobresa

L’impacte en els ingressos de les llars ha estat de tal envergadura que ha provocat que tres de cada deu llars no disposin ara mateix de cap ingrés: unes 258.000 persones que resideixen en llars acompanyades per Càritas no ingressen ni un sol euro en aquests moments, la qual cosa representa 75.000 persones més que abans de la COVID-19. Les famílies amb ingressos han vist com aquests es reduïen un 33% des de l’inici de la crisi: això es tradueix en el fet que més de 825.000 persones acompanyades per Càritas estan en situació de pobresa severa, és a dir, amb ingressos inferiors a 370 € al mes per a una llar unipersonal o a 776 € per a llars formades per dos adults i dos nens.

1.3. El sistema de garanties d’ingressos mínims brinda poca protecció a les famílies que més el necessiten.

El 48% de les famílies ateses per Càritas no han rebut suficient informació per a tramitar l’Ingrés Mínim Vital (IMV).

Això implica que hi ha poques sol·licituds. Si a això li sumem les denegacions i els casos que encara estan esperant resposta, obtenim que només el 16% de les famílies acompanyades per Càritas són perceptores de l’IMV el maig de 2021.

1.4. Es constaten múltiples vulneracions del dret a l’habitatge

Aquesta crisi ha vingut a agreujar la delicada situació d’habitatge que ja existia i ens situa més prop d’una possible emergència residencial: al voltant de 700.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge, és a dir, no poden escalfar-se adequadament o no poden encendre la llum sempre que ho necessiten. El 16% de les famílies (prop de 77.000) s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses. Per a gairebé el 45% de les llars ateses per Càritas afrontar les despeses derivades de l’habitatge suposen una greu dificultat.

1.5. La bretxa digital eixampla l’exclusió

El confinament i l’adaptació a les restriccions actuals ha accelerat la imparable digitalització de la societat i ha incrementat la desigualtat. La bretxa digital es converteix en un factor d’exclusió, és a dir, és conseqüència i alhora causa de l’exclusió social. Més del 60% de llars ateses per Càritas estan en una situació d’una certa apagada tecnològica al no comptar amb connexió, dispositiu o competències suficients per a manejar-se en internet, una cosa avui gairebé indispensable per a desembolicar-se amb èxit en àmbits com pot ser el de la cerca d’ocupació, oportunitats formatives, relacions amb l’administració, àmbit escolar, etc. Malgrat els seus esforços, no totes les famílies aconsegueixen pujar-se’n a l’ona de la digitalització i gairebé 250.000 llars viuen una apagada tecnològica.

1.6. Dificultat per a no quedar-se enrere en el rendiment escolar

S’ha produït una reducció severa del rendiment escolar en una de cada tres famílies. Moltes famílies no se senten amb capacitat suficient per a donar suport a la realització de tasques escolars, i s’aprecia una important influència de la bretxa digital, ja que el 60% de llars en els quals algun menor que va tenir dificultats educatives, estan sofrint l’apagada tecnològica.

1.7. La fatiga de la pandèmia fa mossa en la salut
Un 51% de les llars acompanyades per Càritas manifesta que la salut psicoemocional dels seus membres havia empitjorat respecte a la situació prèvia a la crisi. Pel que fa a la salut física, també es registra un 29% de famílies que manifesten un empitjorament de la salut física. Totes dues situacions s’expliquen per les circumstàncies especials que vivim, com són les situacions d’estrès i ansietat que la pèrdua d’ocupacions i ingressos estan provocant, però també per la gran quantitat de tractaments de salut que han estat cancel·lats o retardats.

1.8. S’aprecia un esgotament de l’ajuda mútua i augment de la solitud

La conciliació i les oportunitats d’una major convivència no han estat igual per a tots, han estat molt determinades per la composició de la llar, per la mena d’ocupació que es tenia i pels nivells de renda. Una de les conseqüències de l’estat d’alarma i de les diferents intensitats de confinament han estat les dificultats i les necessitats relacionades amb la conciliació, que han viscut les famílies amb menors d’edat o amb persones majors amb una situació de dependència o discapacitat. Mentre algunes famílies han pogut cuidar millor i aprofitar l’oportunitat de compartir més amb les persones dependents, unes altres s’han vist exposades a haver de triar entre cuidar a la seva família o mantenir el seu treball.

Entre les persones acompanyades per Càritas, el 18% van haver de renunciar a una ocupació per atendre els seus fills/as i persones dependents. Així, per exemple, la fase de confinament més estricte i la consegüent suspensió de les classes presencials en centres educatius, o les actuals situacions de confinament temporal de les classes escolars, posa a moltes famílies, i a les monoparentals especialment, en la difícil tessitura d’haver de triar entre mantenir els ingressos per via del treball presencial o quedar-se a casa cuidant dels seus.

Les famílies en situació d’exclusió estan perdent xarxes de suport. Encara que les relacions entre familiars, veïns, amics, etc. s’han enfortit i són més estretes, la capacitat de suport material d’aquestes xarxes és cada vegada menor. És a dir, les famílies continuen tenint bones relacions, però la qualitat d’aquestes xarxes s’ha deteriorat, per la qual cosa tenen cada vegada menys possibilitat de brindar suport, la qual cosa s’ha intensificat durant la pandèmia.

D’un altre costat, l’aïllament, que afecta especialment les persones majors s’ha vist endurit. Si bé no és una realitat nova, la situació d’aïllament físic a la qual s’han vist sotmeses moltes persones majors, ha intensificat aquesta situació. La vulnerabilitat social evidenciada en aquesta crisi també posa de manifest els escassos recursos que existeixen per a afavorir les cures en els domicilis, la qual cosa propícia desprotecció en les persones majors i en els qui les cuiden, siguin empleades o familiars.

Si bé les xarxes de suport veuen afeblida la seva capacitat de suport material (ajuda a buscar ocupació, préstec de diners…), una de cada tres famílies ha deixat de poder donar suport a altres persones amb necessitats. En l’altre extrem trobem que ha augmentat notablement el suport disponible en l’àmbit de les cures, probablement per una situació de major temps lliure ampliat per la desocupació d’algunes persones pròximes.

2. Siguem més poble amb les mans tendides

Davant a tota aquesta realitat, Càritas es troba adaptada a la pandèmia i ha desenvolupat tota mena d’ajustos per a poder complir amb la seva missió en tots els projectes habituals, malgrat les restriccions i dificultats afegides que existeixen en aquesta situació. Càritas acumula també un any de crisi, i el fa amb la invitació a ser més poble i a mantenir les mans tendides als nostres veïns i veïnes, la qual cosa es tradueix en moltes accions, entre les quals cal destacar els següents pols de treball i activitat:

2.1. Un ritme de treball elevat per a donar respostes a l’agreujament de la situació de moltes famílies per la prolongació de la crisi de la COVID-19, i també per a respondre a totes aquelles famílies que “cauen” pels efectes d’aquesta nova crisi.

2.2 Un increment dels recursos invertits, gràcies a l’explosió de solidaritat que va incrementar les donacions, dedicats a donar resposta a un major nombre de demandes i a demandes més complexes.

2.3. Una necessària preferència per obrir les nostres portes als immigrants en situació administrativa irregular, especialment afectats per aquesta crisi, per la reducció de les oportunitats en l’economia informal, i per la inexistència de recursos i d’altres portes a les quals trucar.

2.4. Un intens acompanyament en la sol·licitud de l’Ingrés Mínim Vital i d’altres prestacions socials, per a fer costat a les famílies en el seu accés als drets establerts, i per a reclamar el paper de garant de drets que l’Administració Pública hauria de complir.

2.5. Un suport continu a les Càritas dels països del sud, per a poder atendre les necessitats creixents i per a treballar en els mecanismes que puguin acostar la realitat de les vacunes i de la protecció enfront del virus als llocs i poblacions amb menys recursos.

2.6. La incorporació de nous voluntaris que s’han acostat a Càritas en els últims mesos, i l’acompanyament, formació i adaptació dels voluntaris veterans en l’escenari de necessitats i restriccions actual.

2.7. Obertura a noves maneres d’acostar-nos a les persones i famílies que més ens necessiten mitjançant canals digitals que ens han permès seguir a prop quan la recomanació sanitària ens obligava a estar distanciats.