La normativa aprovada no aborda del tot les propostes plantejades per Càritas per a la població més exclosa.

Després del llançament, dimarts passat, d’un document de propostes urgents per a garantir els drets de les persones en situació d’exclusió social més exposades davant els efectes del coronavirus, Càritas ha rebut amb esperança les mesures socials que el Govern planteja en el Reial decret llei 8/2020 de 17 de març per a respondre a l’impacte econòmic i social del COVID-19. És també digne de destacar l’important esforç pressupostari de mobilització de recursos que acompanya al Reial decret.

Moltes d’aquestes mesures poden ajudar a pal·liar la situació de moltes persones i famílies, fonamentalment de les classes mitjanes, que són la gran majoria social, en aquests moments de gran inseguretat i incertesa. En concret, són mesures que poden ajudar a aquests 6 milions de persones, que com assenyalen els estudis de FOESSA, integren la “societat insegura” i que està més exposada a caure en l’exclusió social. Una societat insegura que espera el suport de l’Estat per a no sentir-se abandonada.

Baixa capacitat protectora

Les mesures adoptades, no obstant això, no aborden del tot les propostes plantejades per Càritas per a pal·liar els efectes que aquesta crisi produirà entre la població més exclosa. El Reial decret mostra, en general, una capacitat protectora baixa per a les famílies que ja van sofrint les situacions de pobresa i exclusió social. I si ara no s’aborden mesures dirigides a aquests sectors, es podrà produir un enquistament en la seva situació davant la feblesa de la intensitat protectora dels seus drets humans.

Per això, si bé Càritas aplaudeix les mesures incloses en el Reial decret, insta al Govern a fer un pas més enllà en les pròximes setmanes en aquesta estratègia d’articulació d’un “escut social” davant els efectes de l’emergència i aprovi sense demora noves mesures que, de debò, no deixin a ningú enrere i es dirigeixin de manera específica a les persones en situació social més precària.

Després d’acarar les mesures incloses en el Reial decret (RD) amb les propostes presentades per Càritas, aquesta és la valoració que fem, per sectors socials, d’aquestes.

Ocupació

El RD no inclou la nostra proposta de prorrogar de manera extraordinària les prestacions per desocupació de les persones que es veurien fora del sistema de protecció per vèncer la seva prestació al març i abril, amb possibilitat d’extensió si la situació d’emergència ho requereix. Sí que està contemplada, no obstant això, la pròrroga del subsidi per desocupació sí que està inclosa (art. 27 RD-Llei).

Quant als expedients de regulació temporal d’ocupació ens sembla positiu que, en la línia proposada per Càritas, s’adoptin mesures que suposin evitar els acomiadaments, i garantir, en el seu cas, que es cobrin les prestacions per desocupació, flexibilitzant els requisits perquè puguin accedir a aquesta prestació per desocupació totes aquelles persones que per culpa d’aquesta crisi perdran el seu lloc de treball.

Sobre les nostres demandes en l’àmbit de l’ocupació domèstica, destaquem l’oblit respecte a aquest col·lectiu, especialment vulnerable, on les seves treballadores desenvolupen la seva labor en condicions precàries, amb un alt índex d’economia submergida i que, avui dia, encara no tenen reconeguda legalment la prestació per desocupació. Trobem a faltar, davant l’eventualitat, la pèrdua d’ocupacions en aquest sector a causa del coronavirus, l’aprovació d’una ajuda d’emergència temporal que ajudi a cobrir aquesta contingència.

Habitatge

El RD no inclou la moratòria de desnonaments ni la moratòria del pagament de lloguers, sinó només la de moratòria de deutors hipotecaris.

Cal recordar que la mateixa Relatora especial de Nacions Unides per a un habitatge adequat publicava ahir mateix una recomanació per a tots els Estats membre en referència a l’actual crisi del coronavirus amb un títol molt eloqüent: “L’habitatge com a primera línia de defensa” davant aquesta pandèmia.

Per això, creiem de la màxima urgència l’adopció de totes les mitjanes possibles per a evitar situacions de pèrdua d’habitatge, desallotjament o desnonaments. Es tracta d’una mesura preventiva sanitària de major magnitud. Així mateix, en compliment de l’objectiu de “no deixar a ningú enrere”, ha d’incloure’s també una moratòria en el pagament del lloguer quan els titulars de l’habitatge siguin entitats bancàries i grans tenidors.

Persones en situació de greu exclusió

En el RD no es contempla, en l’aplicació de l’estat d’alarma, les qüestions relacionades amb la prohibició d’estar en la via pública que afecta aquelles persones que manquen d’un altre lloc en el qual viure o que necessiten desplaçar-se per a acudir a serveis socials bàsics.

Quant a la garantia d’ingressos mínims plantejada per Càritas –que són l’última xarxa de protecció social de les persones i famílies— de prorrogar de manera automàtica les rendes mínimes concedides i les que haurien de ser renovades al març i abril, mentre les circumstàncies actuals romanguin, així com resoldre de manera urgent les que estan en curs, el RD tampoc contempla cap mesura específica.

Alimentació

El Govern va anunciar una partida extraordinària de 25 milions d’euros perquè les famílies que tinguessin concedides beques de menjador, puguin fer efectiu aquest dret, malgrat trobar-se els centres educatius tancats.

Càritas, no obstant això, proposava que, per a assegurar el dret a l’alimentació dels menors afectats pel tancament de col·legis i menjadors escolars, es gestionessin les ajudes previstes en forma de targetes canviables en tota mena de supermercats i comerços d’alimentació per a aquelles famílies que ja tinguessin reconegut el seu dret a beques menjador. El Reial decret no inclou aquesta proposta.

Immigració i protecció internacional

No s’han inclòs cap de les propostes plantejades per Càritas. No obstant això, sabem que s’estan dictant instruccions des de la Secretaria d’Estat de Migracions i la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres, que poden ser adequades si aborden les respostes a les realitats assenyalades en les nostres propostes i arbitra solucions que garanteixin la regularitat de les persones migrants i refugiades.

Ens preocupa la situació de les persones que avui dia segueixen tancades en els CIE. Entenem que aquests Centres han de ser tancats i arbitrar una solució organitzada en la línia de la proposta portada per Càritas a la sortida dels interns.

Subministraments bàsics

Com a aspectes positius, el RD recull la renovació automàtica del bo social fins a 15 de setembre, la congelació de la tarifa del butà i de la Tarifa d’Últim Recurs de gas natural, i la protecció del subministrament telefònic i l’accés a internet, que és un element essencial per a frenar l’aïllament de famílies i persones durant el confinament, i possibilitar l’assistència mèdica telefònica de les persones afectades pel coronavirus a les seves cases.

De totes maneres, en el RD hi ha aspectes que ens generen dubtes. Una d’elles es refereix a la protecció general dels col·lectius més vulnerables enfront de talls de subministraments per impagament, ja que la redacció actual planteja dubtes sobre si aquesta mesura beneficiaria igualment a les famílies que es troben en el mercat elèctric lliure.

El RD circumscriu aquesta protecció a consumidors on “concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever i en exclusió social” conforme al definit en la normativa que regula el bo social elèctric. Però aquesta normativa assenyala que, per a ser considerat consumidor vulnerable, a més de requisits de renda i d’altres circumstàncies especials, ha d’estar “acollit al preu voluntari per al petit consumidor (PVPC)”. Si l’aplicació és literal, s’estarien deixant fora a 1,5 milions de famílies que actualment estan en el mercat lliure (que ja són més que les que està en el mercat regulat). El Govern hauria d’aclarir com més aviat millor aquesta circumstància.

Traves burocràtiques

Finalment, les mesures contemplades en el RD imposen traves burocràtiques per a l’accés a les prestacions i ajudes per part de les persones més vulnerables, sobretot en el que concerneix l’obligació de demostrar “la necessitat del suport”.

Seria necessari introduir un canvi en la manera de processar les ajudes i prestacions perquè siguin concedides pel mer fet de declarar la necessitat i que a posteriori, i amb un termini de temps ampli, es produeixi l’obligació de demostrar aquesta necessitat, o de compensar aquesta ajuda percebuda.

Càritas al costat dels vulnerables

Càritas coneix a la població vulnerable que està més exposada a l’efecte d’aquesta crisi sanitària. Coneixem a les persones més pobres de la nostra societat, cap a les quals es dirigeix la nostra missió d’escolta i de treball conjunt per a pal·liar, a vegades, solucionar, en unes altres, acompanyar, la majoria, els seus processos de vida i de participació en peus d’igualtat amb la resta de la ciutadania.

En aquesta conjuntura, les 70 Càritas Diocesanes del país han sumat sinergies per a adaptar els seus recursos i projectes a les noves necessitats plantejades per aquesta emergència tant en les persones que atenem com en els voluntaris i treballadors, que estan conciliant les exigències de prevenció amb la necessitat ineludible de respondre a les necessitats de les persones empobrides.

Aquesta crisi sanitària s’ha barrejat amb una crisi de confiança en les nostres institucions i els seus representants. En la nostra relació permanent amb la vulnerabilitat, percebem en les persones que acompanyem una desconfiança contradictòria, ja que les persones vulnerables són de les quals més necessitarien tant les institucions com del suport de la resta de la societat, No obstant això, no se senten secundades. Es consideren estancades en la seva situació i, en certa manera, descartades, en expressió del papa Francesc.

Aquestes persones fa més d’una dècada que demanant ajuda, reclamant protecció perquè es troben cada vegada més a la intempèrie, però les seves reclamacions no es tradueixen en polítiques públiques fortes. Per això, creiem que aquest Reial decret és un bon primer pas per a recuperar la confiança perduda d’aquest sector social que s’ha sentit massa temps sense prou suport. Però no basta.

No podem deixar ningú enrere

Recordem que el sentit primigeni dels nostres Estats del Benestar és no deixar a ningú enrere davant les desigualtats, des que naixem fins que morim.

Càritas ofereix el seu compromís i tota la seva capacitat com a organització social del Tercer Sector per a treballar al costat del Govern d’Espanya i el conjunt d’Administracions públiques per a pal·liar aquelles necessitats que no han pogut ser escomeses en l’actual Reial decret.

Urgeix continuar avançant i ampliar l’abast d’aquestes mesures inicials perquè l’objectiu de construir aquest “escut social” defensi realment als ciutadans i les famílies més desprotegides. No podem permetre que aquesta nova crisi aprofundeixi encara més la desvinculació d’un percentatge important de la població i l’expulsi de la societat.