Alerta sobre l’augment de la irregularitat sobrevinguda i dels qui estan en situació irregular perquè no han pogut accedir a una primera autorització.

Des de la declaració de l’estat d’alarma davant l’emergència sociosanitària causada pel coronavirus, Càritas ve alertant dels perills reals que aquesta crisi està suposant per a la situació de les persones més vulnerables a les quals està acompanyant i dels riscos que se cernen en el seu futur més immediat. Aquest és el cas de les persones migrants i refugiades.

Aquesta preocupació pels drets d’aquestes persones quan comenci a remetre l’impacte del coronavirus es concreta en dues situacions:

– L’increment dels casos d’irregularitat sobrevinguda a conseqüència de la impossibilitat de renovar autoritzacions de residència i/o treball.

– L’augment del nombre de persones en situació irregular que no han tingut accés a una primera autorització.

“Pla de xoc”

En un document que acaba de ser remès al Govern, Càritas proposa la posada en marxa d’un “pla de xoc” que resolgui o pugui pal·liar en la mesura del possible les conseqüències d’aquesta crisi en les persones refugiades i migrants.

Les solucions que s’arbitrin hauran d’incidir en les dues situacions assenyalades amb l’objectiu, en el primer supòsit, de mantenir a les persones migrants i refugiades en situació de regularitat administrativa i, en el segon, de buscar una solució jurídica estable per als qui no han accedit en aquests anys a una autorització. És a dir, evitar la irregularitat sobrevinguda i procedir a una regularització extraordinària.

Com s’assenyala en el document, la realitat posterior al Covid-19 en l’àmbit de l’estrangeria pot situar al país en un escenari de col·lapse administratiu, molt semblant al qual s’està forjant ja en l’àmbit judicial. Per això, Càritas defensa el terme de “pla de xoc” per a permetre que les propostes plantejades tinguin un efecte immediat.

6 mesures concretes

El document presentat per Càritas conté aquestes 6 mesures concretes:

1. Permetre l’empadronament de persones estrangeres amb document d’identitat de país d’origen i/o passaport vençut, així com la renovació bianual dels qui els venci en els pròxims sis mesos.

L’empadronament, que constitueix una obligació i un dret, és una eina bàsica per al disseny de les polítiques públiques i l’assignació de recursos humans i econòmics. Serà molt difícil poder fer-ho si augmenta el nombre de persones “invisibles”.

2. Pròrroga automàtica per un any de les autoritzacions de residència temporal per circumstàncies excepcionals recollides en el títol V del Reglament d’estrangeria.

Al costat del fet que mantenir a aquestes persones en una situació de regularitat hauria de ser una prioritat per al Govern, amb aquesta mitjana s’alleugeriria de manera senzilla i operativa un nombre important d’expedients fins que l’Administració pugui reorganitzar-se.

3. Renovació d’autoritzacions de residència, o de residència i treball a menors tutelats (article 35 Loex, i articles 197 i 198 del Reloex).

La situació dels menors estrangers tutelats és especialment sensible, perquè mantenir per a ells l’autorització de residència i/o treball serà extremadament difícil en un context d’alta desocupació com el que s’aveïna. I suposaria, de fet, al fet que itineraris d’acompanyament que estan donant bons resultats es trunquin. Per això, promoure la renovació de les seves autoritzacions, al costat de la possibilitat que puguin obtenir una ocupació entre 16 i 18 anys permetrà donar suport als seus processos d’integració.

4. Facilitar la renovació d’autoritzacions de residència i treball per a evitar la massiva irregularitat sobrevinguda per pèrdua d’ocupació o cotització insuficient.

La previsible frenada econòmica i la subsegüent caiguda de l’ocupació suposarà a mitjà termini la impossibilitat de renovació de moltes autoritzacions lligades a requisits de contractació: jornada, alta en seguretat social, etc. Això implicaria la volta a la situació administrativa irregular d’un gruix molt important de persones migrants.

Si es facilita la renovació, tindrem persones aptes i disponibles per al mercat de treball. No cauran famílies senceres en la irregularitat i no es generaria una sobrecàrrega més sobre l’Administració d’Estrangeria que, en cas de no prendre aquesta mesura, veurà com augmenten de manera exponencial els expedients de sol·licitud per arrelament, per exemple.

5. Suspendre la gestió col·lectiva de contractació a l’exterior en el cas dels temporers agrícoles i que es promogui la contractació interior.

El RDL 13/2020 de 8 d’abril és una oportunitat per a regularitzar a persones migrants que treballen en el sector agrícola de manera informal. Per això, entenent que la necessitat empresarial de mà d’obra està justificada, s’hauria de promoure la contractació en aquest sector de persones en situació irregular i, de manera excepcional, habilitar el procediment recollit en l’article 127 del Reglament d’Estrangeria per a les persones en situació irregular.

6. Concessió de residència temporal per circumstàncies excepcionals per al sector de les cures i la dependència (article 127 del Reglament d’Estrangeria).

Molts migrants estan cobrint de manera professional aquestes necessitats, però dins d’un mercat informal. Càritas entén que és una qüestió d’oportunitat, però també de reconeixement social a un sector que s’ha revelat com a clau en aquesta emergència. A més, es disposaria de més personal per a les residències de persones majors o dependents, en línia amb el que ja s’està fent per a incorporar a persones estrangeres o sol·licitants de protecció internacional al sistema sanitari.