La desigualtat educativa es dispara en les llars en exclusió social, on a la precarietat econòmica se sumen barreres tecnològiques.

Els efectes socials causats per la crisi del coronavirus i les condicions de confinament decretades dins l’estat d’alarma està multiplicant les dificultats d’accés a drets bàsics de les persones en situació més vulnerable. És el cas de l’educació dels nens i adolescents que viuen en llars en situació d’exclusió social, on Càritas està detectant un augment de la bretxa educativa.

En aquests nuclis familiars, a les greus limitacions derivades de la precarietat econòmica dels progenitors i de les condicions d’habitabilitat dels habitatges, s’afegeixen la incapacitat d’accés tecnològic dels fills en edat escolar per a poder realitzar un seguiment de l’activitat escolar a distància.

Cal recordar que la transmissió de les situacions de vulnerabilitat i exclusió, i les possibilitats, per tant, d’estar en risc de pobresa disminueixen en la mesura en la qual augmenta el nivell educatiu dels pares i mares. D’aquí la greu preocupació que suposa el fet real que la bretxa educativa que ja vivien abans de la crisi del coronavirus els nens, nenes i adolescents en situació de vulnerabilitat o exclusió social, s’estigui aguditzant ara en les circumstàncies d’aïllament i la suspensió de les activitats docents.

Constatacions detectades per Càritas

Si ja abans del confinament algunes famílies acompanyades per Càritas no tenien una consciència profunda sobre “la importància” d’anar a escola, ara veuen més remota la importància de l’educació per a la vida dels seus fills i filles, sobretot quan les situacions de precarietat econòmica i social els consumeix gran part dels seus esforços diaris. En gran part de les llars en situació de vulnerabilitat es noten més les desiguals capacitats dels progenitors per a acompanyar en els processos educatius dels seus fills i filles, degut tant els nivells educatius i formatius, com per les preocupacions socioeconòmiques i la manca d’habilitats parentals.

A aquesta situació de partida, se li uneix en aquests moments l’impacte de l’estrès emocional provocat per la situació de confinament i que afecta en major mesura a les famílies més vulnerables i sense recursos tant materials com d’actituds. La precarietat de les necessitats bàsiques són una font d’estrès emocional per a aquestes famílies, atès que les dificultats per a poder portar aliments a la llar o no poder pagar el lloguer o els rebuts domèstics, les desgasta i els resta temps per a poder estar al costat dels seus fills.

Aquestes situacions s’agreugen en les llars monoparentals encapçalades per dones o en famílies nombroses, on els obstacles generats pel confinament s’acumulen i generen conflictes de convivència davant els quals molts dels pares i mares que estan sol·licitant el suport de Càritas no saber com actuar. Per a ells no és fàcil aprendre a tenir “paciència sostinguda en el temps”, en lloc de buscar la immediatesa, sempre tan present en les nostres vides.

A la desigualtat educativa se suma la bretxa tecnològica, creada no sols per l’absència d’ordinadors o impressores a casa i el consegüent accés a internet, sinó també per una falta de cultura tecnològica en la família. Des de Càritas, som conscients de la importància que té l’accés de les famílies a aquests mitjans digitals, no sols per a garantir l’acompanyament escolar a distància sinó també per a trencar el seu aïllament social i mantenir-les connectades amb l’entorn, ampliant la seva participació social a través dels nous canals i espais virtuals de comunicació social.

Respostes de Càritas per a frenar la desigualtat educativa

A través dels seus programes específics d’Infància, Joventut i Família, Càritas acompanya anualment a les 25.644 famílies en tota Espanya. La situació d’emergència sanitària i social generada per la Covid-19 ha obligat a les 70 Càritas Diocesana de tot el país a reforçar l’acompanyament a les famílies vulnerables amb accions específiques i seguiments telefònics individualitzats per a donar suport a la labor del professorat en coordinació amb els centres educatius. Es faciliten, a més, lots de material escolar per a aquelles famílies que ho demanden.

A més de reforç educatiu a les famílies, els equips diocesans estan facilitant també suport emocional i d’escolta, i oferta d’oci saludable en el temps lliure dins de la llar a fi d’acompanyar als pares en la seva responsabilitat i poder alliberar de la pressió a les famílies que, per treball o altres motius, no puguin passar tant temps amb els seus fills i filles com els agradaria.

Aquesta crisi està posant sobre la taula la importància d’acompanyar a les famílies per a garantir que els nens i adolescents puguin mantenir certs hàbits i rutines quotidianes necessàries en els seus processos educatius i d’autonomia, impulsant amb ells noves formes d’aprenentatge amb l’objectiu “d’aprendre a aprendre”.

Què proposa Càritas

Càritas entén que per a fomentar el desenvolupament i aprenentatge les prioritats no sols haurien de centrar-se en els continguts curriculars, sinó també en una altra mena d’aprenentatges, com són la gestió de les emocions, la generació d’un pensament crític i el desenvolupament de diferents habilitats socials, com l’empatia, la capacitat d’adaptació o la resolució de conflictes. Es tracta, en definitiva, d’humanitzar l’escola i no omplir-la únicament de contingut acadèmic.

Per a això, són fonamentals aquelles mesures que permetin que tot l’alumnat pugui continuar en el sistema educatiu amb les màximes garanties i igualtat d’oportunitats, advocant per la gratuïtat real i efectiva d’aquest dret en l’educació obligatòria.

Urgeix, així mateix, reforçar l’actual sistema de beques per a l’alumnat de tots els cursos, inclòs l’universitari, posant l’accent no tant en el rendiment acadèmic com en la realitat socioeconòmica dels sustentadors. Això inclou la continuïtat amb les mesures de menjadors escolars per a assegurar una alimentació equilibrada, sobretot en el cas de les famílies més vulnerables i que estan tenint moltes dificultats per a garantir aquest manteniment regular bàsic. En aquest sentit, preocupa l’augment de l’obesitat infantil, sobretot en les famílies vulnerables amb hàbits alimentaris molt deficients, principal factor d’incidència juntament amb el sedentarisme.

Aquesta crisi posa sobre la taula la necessitat inajornable d’un pacte d’estat per l’educació, que garanteixi un mateix currículum acadèmic per a tots els alumnes durant l’escolarització obligatòria o que posposi els itineraris diferenciats fins a les etapes postobligatòries, de tal forma que es puguin unificar esforços i recursos en pro d’un mateix objectiu per a pal·liar les desigualtats educatives.