Dins de la campanya «Càritas davant el coronavirus. Cada gest compta».

En el marc de la campanya estatal de solidaritat llançada fa una setmana sota el lema «Càritas davant el coronavirus. Cada gest compte» se succeeixen les mostres de generositat privada, al mateix temps que es multipliquen iniciatives solidàries de diversa naturalesa per a acompanyar als qui estan en situació més difícil.

Llançada per a recaptar suport econòmic als programes d’ajuda urgent que les 70 Càritas Diocesanes de tot el país han posat en marxa per a atendre les persones més vulnerables davant el Covid-19, aquesta campanya pretén també impulsar gestos de solidaritat personal i comunitària que posin en primer lloc a les persones a les quals està afectant en major mesura aquesta crisi.

Generar teixit social, re-vincular-nos, orar

Càritas convida, en aquest sentit, a generar teixit social, a enfortir la comunitat i a re-vincular-nos. Aquest objectiu pot aconseguir-se amb gestos quotidians molt senzills, com localitzar, en aquests moments en què moltes persones es queden aïllades i soles, sense possibilitat de comunicar-se, als veïns més vulnerables, especialment les persones majors, i oferir-los ajuda per a fer la compra, recollir medicines en la farmàcia o xerrar amb ells des de la finestra.

Els nostres hàbits de consum en aquesta situació també són importants. No ens oblidem de proveir-nos en els establiments del nostre barri –el petit comerç està especialment exposat a l’impacte de la crisi— o a través dels grups de consum organitzats per a ajudar al sosteniment econòmic de tots.

Així mateix, la participació social no té per què entrar en via morta en aquesta emergència. És possible sumar-se a alguna de les xarxes veïnals que s’estan organitzant en els nostres barris o, si no es forma part de la població de risc i es tenen símptomes, oferir-se com a voluntaris en els recursos socials que continuen fent costat a les persones més vulnerables, com a persones sense llar o famílies sense recursos.

L’aïllament i el silenci poden convertir-se, a més, en una font de transformació interior i de comunió amb la resta de la humanitat. Aquesta emergència és una bona oportunitat per cuidar, en aquest temps de Quaresma, la vida interior i buscar espais de trobada virtual amb uns altres a través de l’oració, la celebració de l’Eucaristia, els cercles de silenci i la reflexió.

Lloguer i habitatge

L’habitatge és la primera línia de combat contra el Covid-19. Cal evitar per tots els mitjans possibles que les famílies puguin perdre la seva casa, el lloc que habiten. Per això, és clau negociar noves condicions en el pagament dels lloguers i demanar la paralització dels desnonaments i desallotjaments previstos fins a l’estiu.

El pagament del lloguer pot ser un seriós problema per a moltes famílies amb escassos recursos que ara veuen interromputs els seus ingressos a causa de l’estat d’alarma. Per això, Càritas proposa, en relació amb els desnonaments, obrir un diàleg entre propietaris i inquilins per a arribar a acords sostenibles entre totes dues parts, com a moratòries en el pagament de lloguer sense càrrecs o facilitats de pagament ajornat per part de propietaris.

Empleades de llar

Càritas recorda que les empleades de llar són un col·lectiu especialment castigat per les mesures d’aïllament decretades. És urgent extremar la cura d’aquestes persones que cuiden de les nostres cases i éssers estimats. Càritas proposa algunes mesures en l’àmbit domèstic per a fer costat a aquestes treballadores:

– Si la persona que treballa a la nostra casa no pot continuar prestant els seus serveis a causa del confinament, pot procedir-se a una suspensió del seu contracte, però mantenint la seva alta en la Seguretat Social i, en la mesura que sigui possible, també el seu salari. Això també és possible per a les empleades “per hores”.

– Si no queda una altra opció personal que acomiadar a l’empleada de la llar, ha d’abonar-se-li la indemnització en metàl·lic en aquest moment, complir amb els dies de preavís previstos en la Llei i tramitar la seva baixa en la Seguretat Social.

– I, en tot cas, és important cuidar i protegir degudament a la persona que tenim contractada per a cuidar d’un familiar, facilitant-li el material preventiu bàsic per a preservar un eventual contagi.

Aquesta emergència sanitària i social és un moment idoni per a reflexionar sobre quin model de societat volem recuperar quan remeti la crisi: si volem tornar al consumisme, l’individualisme, la superficialitat de les relacions virtuals, la pèrdua de drets socials per als més febles i l’acumulació de riquesa, o apostar per un món diferent, que doni prioritat a la cura de la vida de tots i del planeta en el qual vivim, la cooperació, el treball digne, el bé comú, la justícia social i la participació.

Reassignació d’un milió d’euros

Al costat del compromís dels ciutadans anònims, el Consell General de Càritas ha aprovat la reassignació d’una partida d’1.000.000 d’euros dels fons confederals per a fer costat a les accions extraordinàries que duen a terme les 70 Càritas Diocesanes de tot el país per a respondre a les necessitats d’aquesta emergència sanitària i social.

Aquesta assignació s’està destinant ja a l’adquisició dels recursos més urgents sol·licitats per les Càritas Diocesanes per als seus centres de suport, instal·lacions residencials i serveis de suport domiciliari, com són equips de protecció, material sanitari, roba d’ús personal i de llit, i aliments no peribles.

Crida del cardenal Tagle

En un vídeo-missatge emès ahir, el cardenal Luis Antonio Tagle, president de Càritas Internationalis, recorda que “hem d’anar amb compte de no acabar pensant només en nosaltres mateixos”. “Hem d’evitar –alerta— que la por ens cegui davant les necessitats dels altres, aquestes necessitats que són les nostres pròpies necessitats. Hem d’evitar que l’ansietat mati la veritable preocupació pels altres”.

En paraules del cardenal Tagle, “la propagació pandèmica d’un virus ha de produir un «contagi» pandèmic de la caritat”. “Hauríem de rentar-nos les mans, però no com Pilat. No podem rentar-nos les mans de la nostra responsabilitat cap als pobres, els ancians, els aturats, els refugiats, els desemparats, els treballadors de la salut, totes les persones, la Creació i les generacions futures”, afegeix.

#LaCaridadNoCierra – #CadaGestoCuenta