Cada any, en un dia especial marcat en els nostres calendaris, ens aturam per a trobar-nos i compartir la Trobada anual del Voluntariat de Càritas. És un dia per recordar la generositat i el compromís.

Aquest esdeveniment, més que una simple trobada, és testimoniatge de la força i l’entusiasme d’aquells que trien donar de si mateixos per ajudar a uns altres, des de les parròquies, els projectes socials, ambientals o d’infància. Cada voluntari i voluntària està ple d’històries solidàries, de petits gestos que tenen un impacte immens, de vincles que marquen la diferència i de dedicació per a fer del món un lloc millor.

Enguany ens vam trobar el dissabte dia 13 d’abril a Ferreries.  L’equip directiu i el bisbe Gerard van donar la benvinguda a tots els assistents i vam pregar junts a l’església de Santa Maria. En Joan Febrer, rector de Ferreries, ens va organitzar després una visita a peu pel poble i alguns espais d’interès.

En aquesta jornada de germanor també compartim la taula. És un moment de posar-nos al dia, compartir històries, realitats, veure’ns els uns als altres que, en estar en pobles, projectes o parròquies diferents, és dels pocs moments que ens trobam.

La Jornada anual de Trobada del Voluntariat també és un recordatori poderós que la labor voluntària no és només una acció individual, sinó un esforç col·lectiu, de tota la comunitat diocesana. És el resultat de la unió d’individus i grups que comparteixen una visió comuna d’un món més just i solidari, amarat de l’Evangeli de Jesús.

El voluntariat en Càritas és un element essencial de la nostra identitat. Les persones voluntàries es comprometen amb els altres i pels altres des de la radicalitat i la gratuïtat de l’amor que neix de la fe. I com a fonament d’açò, és un voluntariat viscut com a vocació: «Ens hem posat en marxa cap al món dels pobres i hem posat la nostra vida al seu servei no per ocupar el temps i buscar un entreteniment, sinó perquè ens hem sentit cridats a aquest servei des de la nostra identitat i compromís cristià», explica en Vicente Altaba, ex delegat episcopal de Càritas Espanyola.

Aquest dia és un tribut al nostre voluntariat, d’agraïment pel seu treball i esforç, a l’acompanyament a les persones vulnerables del nostre entorn. Fins i tot en els temps més desafiadors el seu compromís i compassió prevalen, en cada escolta, paraula d’alè i en cada acte de servei. I reforcen la creença que junts podem construir un futur més esperançador. Som plenament conscients que sense el voluntariat Càritas no seria el que és, no faria el que fa i no tindria la rellevància eclesial i social que té.