Una de cada tres persones ateses es trobava en situació administrativa irregular, mentre que el 50% va acudir a Càritas malgrat tenir un treball

La successió de crisis econòmiques i socials està abocant al 26% de la ciutadania a situacions cada vegada més complexes d’exclusió social. La pèrdua de la funció protectora del treball, l’encariment de l’habitatge o la irregularitat administrativa que sofreixen moltes persones migrants impedeix que bona part de la població pugui aconseguir unes condicions de vida digna.

Així ho constata la Memòria Confederal de Càritas, que s’ha presentat aquest dimecres a Madrid. El seu president, Manuel Bretón, i la secretària general, Natalia Peiro, han estat els encarregats de donar compte a la societat sobre la labor realitzada per Càritas en 2023, durant una roda de premsa celebrada en la seu de la institució.

Durant 2023, Càritas va invertir la xifra rècord de 486,5 milions d’euros -29,3 milions d’euros (6,4%) més que l’any anterior- en els seus diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional en tercers països.

Tornada a nivells prepandèmia

Gràcies a aquests recursos disponibles, Càritas va aconseguir fer costat a 2.567.680 persones dins i fora de les nostres fronteres. D’elles, 1.327.298 dins d’Espanya i 1.240.382 en Cooperació Internacional. Les dades de la Memòria reflecteixen que el nombre de persones ateses al nostre país va tornar a estar en nivells similars de 2019, l’any anterior a la pandèmia (1.403.299).

“En 2023 hem constatat en els nostres serveis d’acollida i altres recursos que les persones que acudeixen a nosaltres tenen cada vegada majors dificultats d’accés a drets. Són persones amb un cúmul de necessitats, amb una sensació d’esgotament i desgast per l’esforç continu en la cerca de com resoldre aquestes necessitats bàsiques”, va explicar Natalia Peiro, durant la presentació del balanç d’activitats.

Al llarg de l’any passat, una de cada tres persones ateses es trobava en situació administrativa irregular, mentre que el 50% eren treballadors pobres o tenien serioses dificultats en l’accés o manteniment del seu habitatge. En els programes d’Acollida i Assistència, el 80 per cent de les ajudes que van sol·licitar les famílies estaven relacionats amb els pagaments dels subministraments, dels lloguers, és a dir, necessitats bàsiques.

“La millora de la taxa d’activitat i la disminució de l’atur al llarg de 2023 no s’ha traduït en un augment de la qualitat de l’ocupació, sobretot per a les persones en situació d’exclusió social. Amb una taxa de l’11,9%, Espanya continua sent un dels països de la UE amb major índex de pobresa laboral a causa de la parcialitat, baixos salaris i temporalitat”, va apuntar la secretària general.

La realitat d’exclusió i pobresa que viuen les persones que acudeixen a Càritas no és conjuntural ni, per tant, associada a una crisi puntual, sinó estructural i generada per desenvolupaments socials i econòmics, així com per polítiques durant dècades. La complexa situació de les persones requereix períodes d’acompanyament més prolongats. En el cas de les persones en situació administrativa irregular, aquest procés pot durar de mitjana entre 1 i dos anys. “Aquestes dades demostren que fem falta per a processos d’acompanyament més complexos, més llargs i més cars”, va postil·lar la secretària general.

Més fons per a ocupació

Conscients que l’ocupació és un dels principals factors d’integració, Càritas va tornar a augmentar una vegada més els fons invertits en programes d’Economia Solidària. Amb una dotació total de 136,8 milions d’euros (21,3 milions més que l’any anterior), l’esforç financer realitzat sobre els itineraris d’inserció sociolaboral i les empreses d’inserció van tornar a superar als programes d’Acollida i Assistència (96,7 milions d’euros). Amb aquests recursos es va aconseguir atendre un 4,9% més de persones a la cerca d’ocupació que en 2022.

“En el nostre dia a dia ens topem amb moltes persones fent grans esforços per superar-se, per aprendre, per adquirir noves competències, per superar la bretxa digital i per enfrontar-se a les seves pors i a la multitud d’obstacles que troben en el seu camí. Tanmateix, en moltes ocasions, això no és suficient per a aconseguir una ocupació digna. I això és perquè el nostre sistema socioeconòmic, basat en la rendibilitat econòmica, l’acumulació, l’individualisme, la competència i el consum desmesurat, ens continua conduint a uns índexs de desigualtat creixent, una precarietat laboral en augment i un avanç en la degradació del medi ambient, incompatibles amb la justícia social i la igualtat en l’accés a drets”, va assenyalar Natalia Peiro.

Els altres programes que més recursos van utilitzar al llarg de l’any passat van ser els de persones majors (42,9 milions), persones en situació de sense llar (41,3 milions), i els de família, infància i joventut (28,5 milions), per citar els més rellevants.

Emergència humanitària

Donar resposta a les necessitats humanitàries de milers de persones fora de les nostres fronteres també ha estat una de les principals tasques de Càritas al llarg de 2023. Els diferents projectes de Cooperació Internacional van sumar una inversió total de 25,2 milions d’euros i es van atendre 1.240.382 persones.

Dins de l’acció humanitària destaca, sobretot, el treball fet al Marroc, Turquia i Síria arran de l’emergència produïda pels terratrèmols que van afectar els tres països, el suport en Terra Santa, així com la continuïtat en el treball desenvolupat a Ucraïna. Tot això sense oblidar la situació en altres països amb crisis oblidades com Moçambic, Etiòpia o Líban.

L’important esforç econòmic (uns 29,3 milions més que en 2022) realitzat per Càritas l’any passat ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que han aportat més de 327 milions, un 6,9% més que l’any anterior. “Remarquem el compromís de més de 230.000 persones donants i sòcies que col·laboren amb nosaltres en la tasca de construir un món més just”, va assenyalar la secretària general.

Al costat d’això, destaca també l’esforç de les diferents Administracions Públiques, que van aportar als programes de Càritas un total de 159,4 milions d’euros. El nostre balanç global d’ingressos s’ha situat enguany amb un 67,22% d’origen privat i un 32,78% provinent de les administracions públiques.

Màxima austeritat

Tot i que en els dos últims anys el conjunt de les Càritas ha posat en joc un important increment de recursos econòmics a causa de l’impacte de la crisi inflacionària, ha estat possible mantenir l’objectiu d’austeritat en l’apartat de Gestió i Administració. Fins i tot ha descendit al 5,72%. És a dir, de cada 100 euros invertits en accions de lluita contra la pobresa, només s’han destinat a despeses de gestió 5,7 euros. “Fa 20 anys que estem en aquest percentatge de despeses de gestió”, va subratllar Natalia Peiro.

La Memòria recull també les dades de les persones que estan darrere de tota aquesta activitat confederal, sostinguda gràcies a 71.437 persones voluntàries i a 5.871 treballadors contractats.

“Espai de trobada i concòrdia”

Durant la presentació del balanç d’activitats, el president de Càritas Espanyola va fer una crida a tota la societat a “sumar voluntats per a convertir en lloc de trobada i espai de concòrdia el treball a favor dels invisibles i descartats, en aquests temps de preocupant polarització social i d’agreujament de les condicions de vida de moltes persones, que veuen com el seu accés a drets bàsics continua sent molt precari”.

En la seva intervenció, Manuel Bretón també va aprofitar per a agrair el “suport incansable” d’empreses, donants particulars, administracions públiques i milers de voluntaris “en la tasca de garantir la dignitat de totes les persones, la protecció dels drets humans i el compromís per la justícia social”.

“Són moltes les mans que s’uneixen per a avançar en aquesta tasca. Per això, vull agrair, en nom propi i en el de Càritas Espanyola, aquesta suma de compromisos i solidaritat que teixeixen una xarxa de suports sense la qual no hauríem pogut acompanyar en 2023 a més de dos milions i mig de persones dins i fora del nostre país”, va apuntar.