Celebra el desè aniversari de la seva aposta per una economia centrada en la persona, la justícia social i la sostenibilitat

Sis de cada deu persones en situació d’exclusió severa es troben fora del mercat laboral. L’exclusió relacionada amb l’ocupació els afecta quatre vegades més que a la resta de la població, segons la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, realitzada l’estiu passat per a l’IX Informe FOESSA, que es presentarà a finals d’aquest any.

Amb l’objectiu de demostrar que és possible una economia que tingui en compte les persones, Càritas celebra enguany el desè aniversari de la seva aposta ferma per l’economia solidària. Al llarg de l’última dècada, Càritas ha aglutinat les seves accions d’inserció laboral, economia social i comerç just per demostrar que és possible un model econòmic que prioritzi la cura de la vida i de les persones.

Gràcies a aquesta convicció, la xarxa Càritas s’ha convertit en una de les principals impulsores d’empreses d’inserció a Espanya i en un referent dins l’economia social. En aquests deu anys, la confederació ha passat de 45 a 68 iniciatives amb 267 línies de negoci en diferents sectors econòmics. Aquesta expansió ha permès triplicar els llocs d’inserció social i incorporar al mercat laboral més de 120.000 persones en exclusió.

Valors d’equitat, cooperació i sostenibilitat

“Fa 10 anys que som testimoni que és possible una economia solidària, alineada amb valors d’equitat, cooperació i sostenibilitat. I, responent a la nostra missió, 10 anys reforçant el suport a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, amb el propòsit de facilitar-los l’accés a una vida digna i amb oportunitats reals de desenvolupament personal i professional”, explica Ana Heras, coordinadora de l’equip d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.

Amb l’objectiu d’ajudar a reduir la bretxa laboral que pateix part de la població, Càritas va acompanyar l’any passat 65.484 persones en la cerca de feina. Una de cada cinc persones que va participar en algun dels nostres programes o itineraris va aconseguir inserirse al mercat laboral.

Així ho reflecteix l’informe d’Economia Solidària, que un any més dóna compte –amb motiu del Dia Internacional del Treball– de l’activitat desenvolupada per la Confederació en un context marcat per la precarietat laboral. Una de cada deu persones, tot i tenir feina, es troba en situació d’exclusió social al nostre país.

Una inversió rècord

Càritas va destinar l’any passat la xifra rècord de 144,8 milions d’euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 5,85% superior a l’any anterior (8 milions d’euros més).

D’aquest total, 35,9 milions es van destinar a itineraris d’inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació, i més de 108 milions a economia social. L’economia social, de la qual Càritas és una de les grans impulsores, representa a Espanya el 10% del PIB.

Les activitats d’economia social impulsades per Càritas es dediquen a sectors compromesos amb la cura del planeta com el reciclatge tèxtil i d’altres residus, l’aprofitament alimentari, l’agricultura ecològica, aconseguint un triple impacte social, econòmic i ambiental. Aquests projectes generen 3.115 llocs de treball, dels quals 2.564 van ser ocupats per persones en situació d’exclusió el 2024.

“Des de Càritas, continuarem apostant per l’economia solidària, no només com una opció possible i desitjable, sinó com un model necessari perquè totes les persones puguem tenir un futur. És més necessària que mai una economia amb valors, una economia que cuida, una economia que recupera el seu significat d’administrar els recursos de la casa comuna, amb justícia i equitat”, apunta Ana Heras.

Bioalverde, una iniciativa d’agricultura ecològica

Entre les nombroses empreses d’inserció de la xarxa Càritas arreu del territori, destaca Bioalverde, una iniciativa d’agricultura ecològica impulsada per Càritas Sevilla al nucli urbà de Montequinto (Dos Hermanas). La finca compta amb 30 hectàrees amb horts, zona de vivers, un centre de formació i una nau agrícola i de comercialització. A més, disposa d’un establiment de venda directa de productes ecològics certificats de l’horta pròpia i d’altres productors de proximitat i de comerç just, amb una facturació mensual de més de 20.000 euros. Aquesta empresa d’inserció ofereix contractes d’inserció a unes 30 persones en situació d’exclusió a l’any. L’altre punt de venda directa es troba al barri sevillà de Nervión.

L’any 2018, Bioalverde va assumir el projecte de reciclatge tèxtil que Càritas havia iniciat un parell d’anys abans. Gràcies a la participació ciutadana, actualment compta amb 175 contenidors a tota la província, que han fet possible, juntament amb les recollides massives de les Càritas parroquials i d’altres entitats, la gestió de més de 900 tones de roba recollida l’últim any i l’obertura d’una botiga de moda solidària i sostenible al centre de Sevilla.

El comerç just és un dels grans pilars de l’economia solidària. El 2024, la xarxa de comerç just de Càritas a tot el país va aconseguir facturar, a través de les vendes en més de 18 botigues i 38 punts de venda arreu del territori, prop de 563.000 euros. Aquests punts funcionen no només com a espais de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable. Aquest és el cas de les dues botigues de Bioalverde a Sevilla.

Perfil dels participants

El perfil de les persones que van participar al llarg del 2024 en els diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar als anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (40%), amb estudis bàsics (34%) o Batxillerat (28%). Les persones procedents de països no comunitaris van ser lleugerament superiors a les nacionals (58%).

“Darrere d’aquest perfil hi ha multitud de situacions aïllades o que es combinen i que cal superar per aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. Molts cops ens trobem amb persones sense competències digitals, amb dificultats d’aprenentatge, poca experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, dificultats amb l’idioma i baixa autoestima que porta a la desmotivació”, assenyala Ana Heras.

“Tota aquesta realitat –afegeix– ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada, i amb una metodologia eminentment pràctica, que accelera i facilita l’aprenentatge i els ajuda a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”.

Aquest és el repte amb què treballa cada any el Centre Diocesà d’Ocupació de Càritas Sevilla. Per ell passen anualment més de 600 persones en situació d’exclusió, de les quals gairebé una tercera part aconsegueix reinsertar-se al mercat laboral. En aquest centre, les persones reben formació en hostaleria, cura de persones dependents, energies renovables, construcció, manteniment d’edificis, electricitat, etc.

“Les dades són favorables. Ho veiem en un descens significatiu de les famílies acompanyades per Càritas Sevilla durant els últims anys. Tot i això, encara que hi ha una millora notable respecte a la població activa, hi ha dos perfils als quals Càritas Sevilla està prestant especial atenció: el de famílies d’origen estranger que, tot i tenir qualificació i experiència en molts casos, no poden accedir a un lloc de treball per la seva situació administrativa irregular o per la manca d’homologació del títol que els permeti exercir l’activitat per a la qual estan formats. En aquests casos, treballem des de l’acompanyament en la reivindicació de drets, a més del suport formatiu per a la seva adaptació laboral. L’altre perfil és el de les famílies els sustentadors de les quals tenen una baixa formació laboral i viuen en una situació d’exclusió cronificada, d’inadaptació laboral, manca d’habilitats psicopersonals, desmotivació i fins i tot d’adaptació a les situacions d’exclusió i dependència de les ajudes”, indica el director de Càritas Sevilla, Miguel Ángel Carbajo.

Finances ètiques

Càritas aposta també per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar sovint en les conseqüències que aquesta decisió té per a altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques pot ser un dels instruments amb més capacitat de transformació de la societat.

Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i mediambientals.

“Quan parlem d’economia solidària, pensem en un mercat laboral amb valors, en un sistema de finances ètiques, en un comerç just i un consum responsable. Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidencia que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot allò que afecta l’economia. Una economia que escolta, que cuida, que suma i que canvia. Aquesta és l’economia que volem”, assegura el director de Càritas Sevilla.