Llança la campanya “Ningú sense llar 2024” sota el lema “Caminem junts”

Càritas Espanyola va acompanyar l’any passat a 42.336 persones sense llar, un 7,2% més que l’any anterior, segons la Memòria d’activitats presentada el mes de juny passat. Dos de cada deu són dones i la meitat, de nacionalitat espanyola.

“De manera alarmant, Càritas és testimoni de com segueix en augment la vulnerabilitat en moltes persones i famílies que no poden accedir al seu dret a un habitatge digne i adequat. Per això, és necessari i urgent continuar sensibilitzant-nos com a societat i continuar interpel·lant a les administracions públiques, garants dels drets humans, i a la resta de la societat sobre la realitat que viuen aquestes persones”, explica María Santos, responsable del programa de persones sense llar de Càritas Espanyola.

Amb motiu del Dia de les Persones sense Llar, que se celebrarà el pròxim 27 d’octubre, la campanya -que enguany porta per lema “Caminem junts”, ha comptat amb la participació de persones en situació de carrer. “Han estat les persones sense llar els qui, en primera persona, ens han transmès: els qui són, quina és la seva història i què ens demanen: com a individus, comunitats i societat en general”, explica María Santos.

Molts obstacles

Al llarg d’un any, una trentena de persones que participen en els programes de persones sense llar de diverses Càritas diocesanes han compartit la seva realitat vital i dificultats per a donar forma a aquesta campanya, el principal objectiu de la qual és la sensibilització social.

La falta d’un sostre obliga aquestes persones a afrontar diàriament una sèrie d’obstacles que impedeixen la seva integració plena en la societat. Entre elles destaquen, la falta d’intimitat, les dificultats d’accés a un treball decent i a un habitatge adequat, les traves per a accedir als tràmits de l’administració pública, com per exemple l’empadronament, o els problemes de salut física i mental. “La salut mental mereix especial atenció, ja que és tant un factor de risc com una conseqüència del sensellarisme. Les crisis personals i les situacions estressants solen ser detonants que porten la persona a perdre la seva llar”, indica María Santos.

El 29,9% de les persones sense llar declara a més no tenir cap font d’ingressos. “Entendre aquestes causes és essencial per a desenvolupar estratègies efectives que abordin el sensellarisme des de les seves arrels, oferint suport integral i solucions sostenibles per als qui es troben en aquesta situació”, afegeix la responsable de la campanya.

Alguns dels testimoniatges recollits per la campanya descriuen molt bé la difícil situació que travessen les persones en situació de carrer:

“Jo vaig entrar a treballar en un lloc, on alguns sabien que jo era al carrer, i ja van començar els xantatges. Estava treballant bé i de sobte va arribar el cap ‘tu ets al carrer? És que gent així aquí… Després falta alguna cosa i ja no sabem qui ha estat'”.

“Una persona que és al carrer, no pot anar al bany. A veure els homes, està mal dit no, però es poden posar darrere de contenidor. Una dona és molt diferent. És que no hi ha lavabos públics i és una necessitat bàsica anar al bany. Si no portes damunt 2 o 3 € per a entrar en un bar i tens estreta a veure on el fas”.

“Mare meva el que he passat al carrer. Sí, en un caixer dormint, van venir dos [homes], em van pegar un “palizorro”, agafant-me d’aquí, ofegant-me, aquí em van violar entre els dos. Encara sort que era… va passar un noi i em va salvar”.

“He arribat a sortir de la tenda de campanya i haver-hi uns “chavalillos” per aquí, de 10-12 anys, i sentir-los dir: mira el pobre aquest, no sé què, i començar a riure. I dir tu, però quin tipus d’educació els estan donant perquè xavals de 10-12 anys s’estiguin rient d’una persona en aquesta situació”.

Sense cap mena d’ingressos

En el context estatal i segons recull l’INE (2022), hi ha 28.552 persones en situació de sense llar, representant un augment del 24,5% des de l’última xifra publicada l’any 2012. És necessari ser conscients del biaix que representa aquesta dada, ja que deixa fos moltes situacions d’exclusió residencial que contempla la classificació ETHOS, així com aquelles persones que no han estat atingudes pels recursos assistencials o que viuen en municipis inferiors a 20.000 habitants.

“Es preveu que el volum real del sensellarisme sigui molt major. Des d’aquesta realitat, també es va crear l’Estratègia Nacional contra el sensellarisme a Espanya (2023-30). Estratègia, que ha de convertir-se en llei d’obligat compliment si volem fer passos cap endavant”, apunta María Santos.