En el seu document de «Propostes polítiques» s’ofereixen mesures dirigides a pal·liar les situacions de vulnerabilitat més greus.

En un interval de tot just sis mesos i davant la nova convocatòria d’eleccions legislatives per al pròxim 10 de novembre, Càritas Espanyola recorda la necessitat de posar en marxa, sense noves demores, una bateria de polítiques públiques urgents, l’aprovació de les quals s’ha vist obstaculitzada per la situació de paràlisi política i que són imprescindibles per a atallar la situació de vulnerabilitat d’aquests 1,8 milions de persones als quals el VIII Informe FOESSA denomina la “societat expulsada”.

Si la necessitat d’impulsar aquestes polítiques era ja inajornable l’abril passat, quan es van celebrar les últimes eleccions legislatives, la urgència és ara màxima si s’atén el retrat de la realitat social a Espanya que reflecteix la vasta recerca de FOESSA presentada el mes de juny.

Com recordava recentment la secretària general de Càritas Espanyola, Natalia Peiro, amb motiu de la presentació de la Memòria anual, “l’exclusió social s’ha enquistat en l’estructura social del nostre país”. Alertava, en concret, de la situació d’especial precarietat “que afecta aquests 1,8 milions de persones que malviuen en l’extrem de l’exclusió més severa i als quals podem definir com la societat expulsada, que són el 3,8% de la població i que ha continuat creixent en els últims anys, fins a incrementar-se en més de 200.000 persones”.

Són ciutadans sobre els quals s’ha encebat la desigualtat i la precarietat en les seves diferents formes: l’habitatge insegur i inadequat, la desocupació persistent, la precarietat laboral extrema, la falta de polítiques públiques eficaces i la invisibilitat per als partits polítics.

Per a afrontar aquesta realitat, Càritas recorda la urgència d’articular una sèrie de polítiques públiques improrrogables. Aquest és l’objectiu del document en el qual, sota el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, Càritas desenvolupa un total de 8 mesures concretes, que es van presentar en el seu moment als diferents grups parlamentaris amb motiu de la convocatòria electoral del 28 d’abril i que mantenen tota la seva vigència davant la nova cita amb les urnes del 10 de novembre.

Càritas ha preparat aquestes Propostes des de la seva pròpia experiència de treball amb les persones en situació de major dificultat social. “Des de la nostra presència diària a les fronteres de l’exclusió–s’explica en la introducció del document—, proposem algunes idees, tan urgents com factibles i constructives, perquè les diferents formacions polítiques puguin articular respostes pròximes, eficaces i de qualitat a les necessitats dels més vulnerables”.

Paper de Càritas com a agent de transformació social

Càritas reivindica davant aquesta convocatòria electoral el seu paper com a agent actiu de transformació de la societat, tant a escala local com global. És una missió que ve recolzada per la seva àmplia base social (84.000 voluntaris i 3 milions de persones participants a Espanya i en projectes de cooperació internacional) i la seva important presència territorial (70 Càritas Diocesanes i gairebé 6.000 Càritas Parroquials).

La presentació d’aquestes Propostes respon, també, a l’alerta llançada per l’Assemblea General de Càritas de 2018, on en la seva declaració final es denuncia que “mentre augmenta l’escandalosa acumulació de riquesa en mans d’uns pocs, continuen sent moltes les persones i famílies que manquen cada dia d’uns recursos mínims que els permetin satisfer amb dignitat les seves necessitats bàsiques”.

Aquests ciutadans i ciutadanes són els integrants d’aquesta “societat expulsada” que, en paraules de Natalia Peiro, “són avui dia l’encarnació de l’emergència social a la qual Càritas està responent, que és invisible per a molts de nosaltres per un excés d’individualisme possessiu, on el col·lectiu, el social i el comunitari es valora molt menys que el projecte individual o personal de cadascun”.

Per a la secretària general de Càritas “correm el risc de continuar buscant solucions aïllades als problemes i de reforçar un escenari social en el qual els més vulnerables, els més fràgils acabaran perdent una vegada més”. Per això, les pròximes eleccions són una oportunitat per a reforçar la defensa del bé comú i la construcció d’una societat vinculada com a ciutadans i com a éssers humans.

Les 8 Propostes

Aquestes són, en síntesis, les 8 Propostes que Càritas presenta davant la convocatòria electoral del pròxim 10 de novembre:

1. Ratificació de la Carta Social Europea revisada en 1996 i del Protocol addicional de 1995. Càritas proposa que el Regne d’Espanya ratifiqui la Carta Social Europea revisada i el seu Protocol de 1995 de reclamacions col·lectives, a fi de fer possible que els drets contemplats en ella –entre altres, la protecció enfront de la pobresa– siguin una realitat per a totes les persones en tot el territori de l’Estat.

2. Garantia d’ingressos per a les llars en situació de pobresa. Càritas proposa un sistema de garantia d’ingressos mínims d’àmbit estatal perquè tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim com a mesura imprescindible enfront de la pobresa.

3. Accés al dret humà a l’habitatge. Càritas proposa l’adopció de polítiques públiques que facin efectiu el Dret Humà a l’habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i una reforma legislativa que protegeixi a les llars vulnerables en cas de desallotjament.

4. Inclusió plena de l’ocupació de la llar en el Règim General de la Seguretat Social. Càritas proposa realitzar els canvis legislatius necessaris perquè les persones ocupades en aquest sector aconsegueixin la plena equiparació de drets i tinguin garantida una protecció social completa, tal com estableix la Llei General de la Seguretat Social.

5. Garantir la protecció dels menors estrangers no acompanyats i el seu trànsit a la vida adulta. Càritas proposa modificar la legislació d’estrangeria respecte als menors estrangers no acompanyats d’acord amb el que s’estableix en el marc internacional de la Convenció sobre els drets de la Infància i l’Adolescència per a garantir no sols la seva protecció sinó el seu trànsit a la vida adulta.

6. Garantir els drets humans també en els procediments d’expulsió. Càritas demana la derogació de la Disposició Addicional Segona de la Llei orgànica d’Estrangeria, amb la qual es pretén donar aparença de legalitat a uns procediments d’expulsió sumària que es realitzen sense cap mena de garantia.

7. Lluitar contra el canvi climàtic i garantir el dret a l’energia. Càritas proposa l’adopció d’una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica, així com mesures actives per a garantir el dret a una energia neta per a totes les persones.

8. Enfortir la política de desenvolupament i cooperació internacional. Càritas demanda una política de desenvolupament regida pels drets humans i la sostenibilitat ambiental, que compti amb més recursos i de més qualitat, i que enforteixi el rol de la societat civil.