Insta els responsables polítics europeus a accelerar el reassentament dels refugiats als països de la Unió.

Càritas Europa llança una crida als líders de la Unió Europea a “repensar la seva indiferència” sobre la realitat de la mobilitat humana i al fet que “apliquin un enfocament més centrat en l’ésser humà, respectant els valors i compromisos legals de la UE”.

En una declaració amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra el 20 de juny, Càritas Europa reitera “la necessitat de protegir, promoure, acollir i integrar a les persones en situació de mobilitat”, així com a accelerar el reassentament dels refugiats als països de la Unió. Cal tenir en compte, com s’assenyala en la nota, que dels 1,4 milions de refugiats identificats per ACNUR com particularment vulnerables i necessitats de reassentament, en 2020 únicament van ser reassentats 22.800.

Aquest és el text de la declaració:

Un pont per a creuar el fossat cap a una Europa acollidora,
no cap a una “fortalesa» sota setge

18 de juny de 2021, Brussel·les – En commemorar els 20 anys del Dia Mundial del Refugiat i el 70 aniversari de la Convenció sobre Refugiats de 1951, Caritas Europa demana als responsables polítics que protegeixin el dret a l’asil i la dignitat de les persones en mobilitat, i facilitin el seu trànsit en lloc de construir murs.

Ens preocupa que, a pesar que uns 82,4 milions de persones a tot el món (informe anual d’ACNUR) viuen actualment desplaçades per la força lluny de les seves llars, l’asil està amenaçat a Europa, el mateix lloc on, després de la devastació causada per la guerra i amb milions dels seus propis ciutadans refugiats i desplaçats, es van crear els primers sistemes de protecció per als supervivents de la gran guerra. Els països europeus, no obstant això, estan tancant cada vegada més l’accés als seus territoris, fins i tot a través de rebutjos il·legals i de manera violenta cap a les persones que busquen protecció i una vida millor a Europa.

Totes les fronteres exteriors de la UE estan sent escenari de vulneracions de drets humans. En aquesta ocasió, Càritas Europa vol visibilitzar aquesta situació de vulneració amb l’exemple de la «Ruta dels Balcans», on les persones en mobilitat han experimentat condicions terribles i violacions de drets humans durant anys mentre intentaven aconseguir la seguretat a la UE. Diversos documentals revelen històries impactants i esquinçadores de persones, incloses famílies i nens, que han estat rebutjats violenta i repetidament per la policia i forces frontereres en diversos països de l’Est. En ells s’ha documentat la violència i la humiliació sistemàtiques per a evitar els encreuaments fronterers, que inclouen despullar els migrants i abandonar-los en el bosc, pallisses i tortures, atacs de gossos, i la destrucció de les seves pertinences i el robatori, com a telèfons cel·lulars i diners. Milers de migrants en situacions desesperades dormen a la intempèrie en edificis abandonats, en el bosc o als carrers, amb el risc de morir a causa de les municions sense detonar abandonades pel conflicte que va arrasar els Balcans en la dècada de 1990 i de les conseqüències de la qual molts països continuen recuperant-se.

És el cas de Bòsnia i Hercegovina, un país que “fa tot el possible per acollir als migrants. Després de tot, sabem el que és fugir de la guerra”, afirma monsenyor Tom Knežević, director de Càritas Bòsnia i Hercegovina. “Caritas dirigeix serveis de bugaderia, distribueix menjar i roba, i ofereix diferents serveis i suport perquè les persones puguin mantenir la seva dignitat i satisfer les seves necessitats bàsiques; no obstant això, encara necessitem molt més. Necessitem la solidaritat dels nostres veïns europeus sobretot per a secundar i ajudar a les persones que ingressen al país”, afegeix.

La «Ruta dels Balcans» no és un cas aïllat. Cada dia, persones, inclosos nens de poca edat i bebès, perden la vida davant els nostres propis ulls, gairebé amb indiferència, mentre intenten arribar a Europa. En el que va de 2021, més de 800 persones han desaparegut en aigües del Mediterrani i més de 10.000 han estat interceptades i retornades a Líbia, on se sap que els espera un terrible sofriment. Malgrat l’absoluta evidència sobre la dramàtica situació dels migrants a Líbia, els països europeus continuen cooperant amb aquest país per a evitar l’arribada de persones a Europa.

“Com subratlla encertadament el Papa Francesc, la globalització de la indiferència ha de cessar i els països europeus han de respectar els drets i la dignitat de les persones en mobilitat. Les accions concretes han de reemplaçar les meres intencions per a posar fi als rebutjos i la violència, i respectar i defensar la Convenció sobre els Refugiats, així com els valors en els quals es basa la UE”, assenyala Maria Nyman, secretària general de Càritas Europa.

També és indispensable la solidaritat mundial amb els refugiats i amb els països que els acullen. Els països desenvolupats només acullen al 15% dels refugiats de tot el món, que, encara que tenen la capacitat de ser més acollidors, tracten d’externalitzar les seves responsabilitats d’asil a través de tercers països. L’ACNUR ha identificat a 1,4 milions de refugiats com particularment vulnerables i necessitats de reassentament, però únicament 22.800 refugiats van ser reassentats en 2020. Per això, Europa ha de reaccionar i accelerar el reassentament i altres vies d’admissió d’aquestes persones en els pròxims anys.

Sabent que la migració pot contribuir positivament al desenvolupament socioeconòmic d’Europa, al repte demogràfic i a l’enriquiment de les nostres comunitats, Caritas Europa reclama polítiques que facilitin la mobilitat humana d’una manera segura i organitzada.

En aquest Dia Mundial dels Refugiats, Caritas Europa insta els responsables polítics europeus a repensar la seva indiferència, que fa que els qui intenten arribar a Europa es vegin atrapats en un «joc» letal, i al fet que apliquin un enfocament més centrat en l’ésser humà, respectant els valors i compromisos legals de la UE. En aquest sentit, reiterem la necessitat de protegir, promoure, acollir i integrar a les persones en situació de mobilitat.