La LXXXIII Assemblea General aprova a El Escorial el Marc Estratègic Confederal 2025-2030 i el VI Pla Estratègic.

Càritas Espanyola ha decidit posar en marxa el Marc Estratègic Confederal 2025-2030 i el VI Pla Estratègic per a adequar en els pròxims anys les seves estructures organitzatives i les seves estratègies a les noves realitats de pobresa i exclusió social que estan plantejant les persones que acudeixen als centres i recursos de la institució en tota Espanya.

Aquest ha estat un dels grans acords aconseguits en el marc de la LXXXIII Assemblea General celebrada ahir i avui en la Residència San José d’El Escorial, on s’han donat cita uns 150 directius de les 70 Càritas Diocesanes que integren la Confederació de Càritas a Espanya.

Aquestes dues eines, al costat del llançament del procés intern de relectura del Model d’Acció Social de Càritas, en vigor des de 2009, seran les eines indispensables que serviran per a orientar el bon govern de la institució en els pròxims anys i reforçar el paper de les persones voluntàries com a protagonistes de l’acció de Càritas i agents per a la transformació social.

Aquesta Assemblea General ha dedicat, a més, una part important de les seves sessions a conèixer les propostes dels denominats Grups de Participació Confederals, uns espais de treball que venen funcionat en els últims anys en totes les Càritas Diocesanes perquè les persones acompanyades puguin aportar, des del principi que la participació és un dret, la seva experiència vital a la missió de la institució. L’objectiu últim d’aquests Grups és traslladar als òrgans de govern de Càritas la riquesa d’aquestes experiències vitals perquè sigui incorporada com a font d’aprenentatge i creixement per a l’organització en les seves estratègies de lluita contra la pobresa.

Declaració final

Aquesta, precisament, és una de les claus que s’identifiquen en la Declaració final de l’Assemblea per a ser “facilitadors de comunitats solidàries i samaritanes”, on es rubrica la vocació de Càritas de “sortir a l’encontre de les persones descartades, adequant les nostres estructures organitzatives i reorientant les nostres estratègies per a continuar acollint-les i acompanyant-les en el seu procés de sanació, de recuperació i de desenvolupament per a accedir a una vida digna”.

Al costat d’això, els participants en aquesta trobada anual aposten per “enfortir la labor d’incidència política com a procés de concòrdia, trobada i diàleg amb tots els agents socials, econòmics i polítics per a crear institucions més sanes, regulacions més justes i estructures més solidàries, que permetin modificar les condicions socials que generen sofriment”.

La Declaració es fa, a més, una crida a “teixir fraternitat per a restaurar una societat fragmentada per l’individualisme i la polarització, construint espais comuns de vida, de béns i d’acció, i articulant comunitats guaridores entorn d’un pacte d’estat per la justícia social pot actuar com a teràpia de restauració d’un clima ciutadà danyat per un escenari de blancs i negres”.

“Encara que ens enfrontem a aquests desafiaments –afirmen els participants en l’Assemblea— mantenim l’esperança i la determinació que el creixement econòmic pot i ha d’anar de bracet amb la construcció del bé comú. Estem compromesos amb la igualtat en la distribució de la riquesa i a assegurar que els drets socials siguin una realitat accessible per a totes les persones, especialment per a les més desprotegides”. I llancen, en aquesta línia, “una interpel·lació a la consciència personal i comunitària per a assumir, des de la responsabilitat de cadascun, un paper actiu com a agents de renovació que decideixen deixar de viure al “pairo” d’unes dinàmiques socials que no ens fan més lliures, ni més iguals, ni més germans i estan disposats a fer un pas endavant com a “llavors de bé” de les quals germini la vida bona”.

Temes estatutaris

Presidida per monsenyor Jesús Fernández, bisbe d’Astorga i president de la Comissió Episcopal per a la Pastoral social i Promoció humana —qui va estar al capdavant de les sessions al costat del president de Càritas, Manuel Bretón—, l’agenda d’aquesta Assemblea, més enllà dels temes assenyalats, ha estat ocupada per l’anàlisi i debat de temes estatutaris, com l’aprovació de l’informe anual presentat per la secretària general, Natalia Peiro; de la Memòria d’activitats 2023; de l’informe de comptes i resultats de l’exercici 2023; i de la programació i pressupost de 2025.

Aquesta ha estat l’última cita confederal en la qual ha participat com a delegat episcopal de Càritas Vicente Martín abans de la seva consagració com a bisbe auxiliar de Madrid, que tindrà lloc el pròxim 6 de juliol en la catedral de l’Almudena.

Equips directius de les Càrites Balears amb Vicente Martín, Manuel Bretón i Natalia Peiro, delegat, director i secretaria general de Càritas Espanyola.