En el seu missatge per al Corpus Christi, els bisbes agraeixen a tantes persones voluntàries, el lliurament i el testimoniatge de les quals són “llavors de ben comuna per a la societat”

Conscients que el bé, l’amor, la justícia i la solidaritat han de ser conquistats cada dia, Càritas llança la seva tradicional campanya de Caritat. Sota el lema “Allà on ens necessites, obrim camins a l’esperança”, la Confederació s’uneix a la festa del Corpus Christi -que se celebrarà aquest diumenge 2 de juny- amb una invitació a sortir a l’encontre dels altres, especialment, de les persones més pobres; comprometre’s amb el bé comú i conrear la solidaritat en comunitat.

A través d’aquesta campanya, Càritas vol fer visible el clima de desesperança social i de desorientació en el qual viuen moltes persones a causa de les seves greus dificultats per a accedir a un habitatge; per la creixent precarietat laboral o per trobar-se en una situació administrativa irregular.

L’experiència de Càritas al costat d’aquestes persones és que és possible ‘recalcular la ruta’. En paraules d’Eva San Martín, coordinadora de la campanya de Caritat de Càritas, “cada trobada, cada relació d’ajuda significativa, cada diàleg sanador és sagrament d’esperança, especialment per a la persona més vulnerable. Es tracta, doncs, de sortir a l’encontre per a acompanyar la vida, el seu procés de sanació i recuperació, el seu procés de desenvolupament a la recerca d’una vida millor, establint vincles amb la persona”.

Obrir camí a l’esperança és una tasca àrdua, que comporta una responsabilitat afectiva i efectiva, coherent i pròxima. Algunes de les iniciatives concretes en les quals Càritas està compromesa és la regularització de les persones estrangeres al nostre país; facilitar formació per a aconseguir una ocupació i defensar la dignitat de totes les persones que sofreixen alguna situació de vulnerabilitat o pobresa fent el possible perquè puguin accedir als seus drets.

“Allà on les persones ens necessiten, sigui com sigui la seva història, estem i volem estar, com a Església, com a comunitat cristiana, com Càritas, alçant la veu per a denunciar el sofriment, la falta d’oportunitat, i per a anunciar la bona notícia de l’esperança en cada camí nou que es traça, en cada porta que s’obre, en cada trobada que convida a començar de nou”.