Recorda que marcar conjuntament les caselles de l’Església i la de Fins Socials no suposa pagar més ni que se li retorni menys

La passada primavera, el 54% de les persones contribuents van marcar la casella solidària de la renda, superant els 11 milions i mig de persones. No obstant això, encara hi ha un 46% (10 milions de persones) que no ho fan, o bé perquè marquen solament la casella de l’Església catòlica o perquè no marquen cap (35%). Deixar en blanc aquestes caselles de l’assignació tributària suposa que una part important de la recaptació de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) passi cada any directament a les arques de l’Estat, en lloc de destinar-se a fins socials o al sosteniment de l’Església.

“Existeixen dos perfils bàsics que no marquen cap de les dues caselles. D’una banda, està el públic jove que està fent la seva primera o primeres declaracions, i, per un altre, un grup rellevant de persones que no marquen cap o que marquen només una en pensar que entre elles es resten o que es paguen més impostos”, explica Eduardo López, de l’equip de Sensibilització i Comunicació en Càritas Espanyola.

Multiplicar la labor

Durant la presentació de la campanya de la X Solidària, la Plataforma d’ONG d’Acció Social (POAS) ha recordat que si tots els contribuents marquessin la casella d’altres fins socials, les organitzacions del tercer sector podrien haver rebut enguany prop de 631 milions d’euros en lloc dels 386 que van obtenir de l’assignació tributària, segons el balanç de les dades provisionals facilitades per Hisenda. “Si tots els contribuents la marquessin en la seva renda, les ONG podríem multiplicar la nostra labor, la qual cosa sens dubte suposaria un abans i un després per a la vida de milions de persones a les quals les ONG podrien ajudar”, afirma la presidenta de la Plataforma d’ONG d’Acció Social, Yolanda Besteiro.

La solidaritat dels contribuents espanyols a través de les caselles de l’assignació tributària permet a Càritas posar en marxa cada any centenars de projectes socials, ja que, com a entitat del tercer sector d’acció social, aconsegueix fons a través de la casella d'”altres fins socials” i també de la casella destinada a l’Església catòlica, a l’ésser la confederació oficial de les entitats d’acció caritativa i social de l’Església a Espanya.

Amb motiu de l’inici de la campanya de la Renda 2022 i amb l’objectiu de poder continuar impulsant una societat més justa, inclusiva i igualitària, Càritas ha llançat la campanya “No costa gens ajudar X dos” per a convidar a la societat a marcar les dues caselles.

“D’aquesta manera, el contribuent pot multiplicar la seva solidaritat en aportar l’1,4% dels seus impostos tant al sosteniment de l’Església com als fins socials. Aquest senzill gest no suposa pagar més ni que li retornin menys en el resultat de la seva declaració”, apunta López.

“Marcant totes dues caselles -afegeix- podem secundar a centenars de projectes d’atenció a persones en situació de pobresa i exclusió, i, al mateix temps, la important labor pastoral i litúrgica que duu a terme l’Església catòlica a Espanya”.

Projectes a Menorca

L’any 2021 i gràcies a les aportacions en la declaració de la renda, van rebre suport, projectes com els tallers prelaborals de Mestral, on hem acompanyat a més de 50 persones, també els pisos socials, per persones en situació de sense llar i emergències socials a famílies i persones que passen pels nostres serveis.
Els itineraris d’inserció per a treballadors d’inclusió i el projecte Epikeia que acompanya a persones en situació de tercer grau penitenciari, també han estat una realitat gràcies a les aportacions de la doble X a la declaració.

“Els que hem passat per la presó sembla que quedem marcats, però no sempre és així”

Un dels molts projectes que Càritas porta endavant gràcies als fons obtinguts de l’assignació tributària és “Tornar a començar”. Aquest programa, liderat per Càritas Burgos i la Pastoral Penitenciària d’aquesta diòcesi, permet acompanyar cada any a 175 persones privades de llibertat. El seu objectiu és acompanyar a aquestes persones des que entren en el centre penitenciari fins que aconsegueixen la seva reinserció social. A més d’acompanyar i elaborar al costat de les persones recluses un itinerari personal que permeti als educadors socials orientar-los en aquells tallers educatius-formatius i en la formació ocupacional que estiguin més concorde a les seves expectatives, se’ls ofereix també estades en albergs o pisos de Càritas durant els permisos i després d’obtinguda la llibertat, a més de suport econòmic o en espècie per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques.

“El finançament d’aquest projecte ens ha permès intervenir d’una forma determinant amb un col·lectiu que sofreix unes elevadíssimes taxes d’exclusió social. Les activitats que es desenvolupen dins del Centre Penitenciari els preparen per a la vida, i per als reptes que afrontaran una vegada en llibertat. Per sobre del suport econòmic, sanitari o psicològic, és fonamental que descobreixin que tenen un projecte de vida, que no estan sols, i que la dura experiència de la presó pot ser també el punt de partida per a accedir a una integració plena”, assenyala David Alonso, educador social i responsable del projecte.

Per a molts reclusos aquest programa és la seva única oportunitat de tornar a formar part de la societat. “Vaig entrar en contacte amb Càritas Burgos mentre estava en la presó, perquè ens van oferir uns tallers i, gairebé per curiositat o avorriment, em vaig apuntar. Poques setmanes després, vaig començar a adonar-me que em venien molt bé, que em plantejaven un futur que no m’havia imaginat abans. El camí és difícil, perquè he comès errors grans i he hagut de pagar les conseqüències, però ara sé que hi ha qui es preocupa, qui em dona suport i qui m’anima. En unes setmanes acabaré un curs i és molt possible que comenci a treballar. Els que hem passat per la presó sembla que quedem marcats per sempre; això no obstant, no té per què ser així”, explica José B., exreclús.

En aquesta declaració de la Renda, pensa-ho, “no costa gens ajudar X dos”.