Encara queden aspectes sense resoldre, com la cobertura per incapacitat permanent o jubilació, el càlcul de la indemnització per acomiadament i la quantia coberta per part del FOGASA

La publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), dijous passat, del Reial decret llei 16/2002 pel qual es milloren les condicions de treball i de Seguretat Social de les treballadores de la llar suposa un gran avanç en l’equiparació dels drets laborals i de Seguretat Social als de la resta de treballadors i treballadores per compte aliè i de totes les dones que treballen en el sector de les cures i la llar.

Aquesta reivindicació històrica va ser recollida, de manera específica, en el document que, sota el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019“, plantejava Càritas per a aquesta legislatura.

Càritas fa dècades que acompanya a les dones treballadores de la llar familiar, així com reivindicant l’equiparació i adequació dels seus drets al contemplat en tractats internacionals, com el Conveni 189 de la OIT recentment ratificat pel Congrés, i a la Jurisprudència, tant de tribunals espanyols com del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

La nova norma recull algunes d’aquestes reiterades peticions d’un sector integrat de manera majoritària per dones i amb un alt percentatge de migrants. Aquest col·lectiu, especialment vulnerable, podrà per fi, accedir a la cobertura oferta per la prestació per desocupació i al Fons de Garantia Salarial en cas d’insolvència de la família ocupadora després de l’extinció del contracte de treball, com ocorre amb la resta de les persones treballadores per compte aliè.

A més, s’especifiquen les causes de finalització de la relació laboral en termes semblants a la de qualsevol treballador o treballadora. La figura del desistiment, que permetia un acomiadament sense causa, anacrònica i injusta, desapareix.

D’altra banda, s’arbitra un sistema de bonificacions per a la persona ocupadora en el cost de les cotitzacions que esperem que alleugi, en part, la càrrega econòmica per a les famílies sense per això restar drets a les persones treballadores.

No obstant això, el Reial decret, deixa encara alguns aspectes sense resoldre que impedeixen l’equiparació total entre les treballadores de la llar i la resta de persones treballadores del règim general. “Es mantenen diferències en el càlcul de la indemnització per acomiadament i en la quantia coberta per part del FOGASA. D’igual manera, de cara a la cobertura per incapacitat permanent o per jubilació, l’equiparació plena s’ha quedat pel camí”, explica Pedro Carceller, tècnic de l’equip d’Incidència Política de Càritas Espanyola.

“Càritas -assenyala- celebra els progressos reeixits i continuarà treballant per a promoure el ple reconeixement social i legal de la professió, tractant-se d’un pilar fonamental del sistema de cures necessitat de reflexió i promoció”.