Ha recaptat 20 milions d’euros, dels quals cinc ja han estat assignats a diferents projectes per a atendre l’emergència humanitària en aquest país

La guerra a Ucraïna està tenint efectes devastadors dins i fora del país. Després d’un any de conflicte, més de vuit milions de persones s’han vist obligades a abandonar Ucraïna, mentre que altres set milions són desplaçats interns. La invasió russa està contribuint a més a una crisi econòmica i humanitària mundial sense precedents en la nostra història recent. La dramàtica escalada de la inseguretat alimentària i l’augment vertiginós dels preus de productes essencials estan afectant sobretot poblacions de crisis oblidades, com les de la Banya d’Àfrica i el Sahel.

Davant l’enorme sofriment global causat per aquest conflicte bèl·lic, Càritas Espanyola se suma a la constant crida de pau impulsat pel Papa Francesc i Càritas Internationalis des de l’inici de la guerra.

Amb l’objectiu de respondre a una de les pitjors emergències humanitàries i la major crisi actual de desplaçats en el món, Càritas Espanyola ha aconseguit mobilitzar en els últims dotze mesos més de cinc milions d’euros. Aquests fons han estat canalitzats a través dels mecanismes de sol·licitud d’ajuda de les Càritas nacionals afectades per la guerra i coordinats pel comitè d’emergència de Caritas Internationalis.

“Gràcies per caminar al costat de nosaltres”
“El suport de Càritas Espanyola està sent fonamental per a atendre l’emergència. Amb la seva ajuda estem obtenint resposta per a les necessitats bàsiques de moltes persones, que han hagut de deixar les seves llars. Un terç de la població roman desplaçada. Per això, és tan important poder oferir-los un menjar calent o un lloc perquè puguin dormir durant la seva fugida. Volem donar-vos les gràcies de cor per caminar al costat de nosaltres i per acompanyar-nos”, assegura Tetiana Stawnychy, presidenta de Càritas Ucraïna en un videomissatge enviat a Càritas Espanyola, en complir-se el primer aniversari de l’ocupació militar russa.

Des del començament del conflicte, les dues Càritas que operen al país -Càritas Ucraïna i Caritas Spes-Ucraïna- han proporcionat ajuda humanitària d’emergència a més de sis milions de persones. La majoria de les ajudes prestades estan relacionades amb la distribució d’aliments i estris domèstics (53,91%), aigua i sanejament (22,32%), allotjament (9,25%), protecció (5,47%), atenció sociosanitària i suport psicosocial (2,8%), diners en efectiu (1,56%) i altres serveis (4,68%).

Després d’un any de contesa, s’estima que més de 18 milions de persones continuen necessitant ajuda humanitària d’emergència a Ucraïna. “Aquest conflicte s’ha prolongat durant massa temps. Càritas està treballant per a ‘Restaurar la llar, restaurar l’esperança’ per a milions de persones que sofreixen com a resultat d’aquesta guerra. Necessitem una pau immediata, que permeti per fi als ucraïnesos començar a reconstruir les seves vides i el seu país”, explica Carmen Gómez de Barreda, responsable de la campanya ‘Càritas amb Ucraïna’.

Resposta a Espanya
El treball en xarxa ha permès durant aquest últim any atendre les persones tant en origen, en trànsit com en el seu destí final. A Espanya, l’acció de la Confederació de Càritas per a acollir i acompanyar a les persones i famílies procedents d’Ucraïna també ha estat una part substancial de la nostra resposta a l’emergència. Fins a desembre de l’any passat, la xarxa de Càritas diocesanes havien atès 5.378 persones ucraïneses. Altres 10.274 havien rebut ajuda de manera indirecta.

Entre les ajudes que es van prestar, la majoria van estar relacionades amb alimentació i roba. En total es van realitzar 13.549 accions per a facilitar l’accés a aquestes necessitats bàsiques, sigui a través de lliurament directe o de targetes moneder. També es van fer 891 gestions per a facilitar l’accés a un allotjament a través del pagament del lloguer de l’habitatge, acolliment en una residència de la parròquia o accés a cases d’acolliment. El tercer camp d’acció va ser el de l’ocupació amb 2.824 actuacions relacionades amb l’orientació, formació per a l’ocupació, el disseny d’un pla d’inserció laboral o tallers de formació prelaboral.

“El sistema de protecció internacional ha assumit el gruix de les demandes de les persones i famílies procedents d’Ucraïna. El seu funcionament per a proporcionar allotjament ha estat àgil i eficaç. De manera subsidiària, les Càritas diocesanes han invertit més de 800.000 euros per a dur a terme accions d’assistència i acolliment a aquestes persones i famílies”, explica Hilde Daems, coordinadora de l’equip d’Inclusió Social de Càritas Espanyola.

Una societat solidària
Dotze mesos després de la seva posada en marxa, la campanya de captació de fons de Càritas Espanyola en favor d’Ucraïna ha aconseguit recaptar més de 20 milions d’euros, dels quals 8,3 han estat aportats per les Càritas diocesanes.

“Des de l’inici de la crisi, la societat espanyola ha confiat en la xarxa de Càritas per a fer costat a les persones víctimes de la guerra. Agraïm una vegada més l’enorme solidaritat de donants, institucions i empreses. En tota la Confederació som molt conscients de la gran responsabilitat que suposa estar a l’altura de la confiança que la societat diposita en Càritas”, explica María Ángeles García, coordinadora de l’equip de Donants i Relació amb les Empreses de Càritas Espanyola.

Càritas Espanyola és present a Ucraïna des de l’any 2010 a través de diversos projectes d’acció social. “Càritas estava a Ucraïna abans, està ara i seguirà allí quan s’acabi el conflicte i l’atenció mediàtica. Els fons que estem aconseguint recaptar s’invertiran en aquesta carrera de fons que corre Càritas perquè la reconstrucció del país requerirà molt temps i esforç”, explica Gómez de Barreda.

A la frontera
Les Càritas dels països veïns – com Polònia, Bulgària, Romania, Moldàvia, Eslovàquia i Hongria- també han participat activament en l’acolliment i ajuda als milions de refugiats que han deixat el país. S’estima que més de la meitat -3,5 milions de persones- romanen als països de frontera.

Al llarg d’aquest primer any de contesa, les Càritas dels països limítrofs han anat adaptant la seva activitat a l’evolució de la situació. Entre març i l’estiu es van centrar sobretot en el primer acolliment i atenció a l’onada de refugiats. No obstant això, a partir de l’estiu, el flux de persones desplaçades s’ha estabilitzat, per la qual cosa han optat per desenvolupar programes centrats en la integració i en l’atenció a mitjà termini.