Càritas saluda l’ampliació de les mesures d’emergència davant el Covid-19 a les persones i famílies en situació precària.

Fa tan sols unes setmanes, Càritas publicava el seu informe “Un impacte sostingut després del confinament. La realitat de les famílies acompanyades per Càritas el setembre de 2020” on es tornava a constatar, com el juny passat, que, a causa de la pandèmia, més de 650.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge i prop de 42.000 famílies s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses.

Des d’aquests terribles i inhumanes dades quotidianes, la publicació, avui, del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports, ve a procurar, almenys temporalment, vies de solució davant la dificultat de sostenir l’habitatge i els inputs totalment necessaris per a una vida digna (aigua, electricitat i gas).

Una mesura demandada per Càritas durant tota la pandèmia

Ja en el seu document “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019“, Càritas, com Proposada núm. 3, plantejava una reforma legislativa que protegeixi a les llars vulnerables en cas de desallotjament, sol·licitant als nostres governants les reformes legals necessàries per a no dur a terme desallotjaments forçosos sense proveir a les persones i famílies d’un allotjament alternatiu, dins d’un procés tutelat aquest procés pels Serveis Socials.

Així també ha estat des de març de 2020, donat l’especial significat de la pèrdua d’un habitatge a la meitat de la pandèmia. Com bé ens deia Nacions Unides, “l’habitatge es tornava la primera línia de defensa” contra la malaltia i l’emergència humanitària i sanitària que estem vivint.

Aquests mesos, i davant les diverses mesures d’emergència que s’han anat aprovant, Càritas ha reiterat aquest recordatori i el requisit imprescindible d’incloure en les mateixes a totes les persones i famílies en situació de vulnerabilitat, no sols la sobrevinguda per la COVID-19, sinó molt especialment els qui ja de manera estructural i sostinguda la anaven sofrint, i que han vist augmentada exponencialment aquesta vulneració i exclusió social i econòmica.

Amb l’aprovació de la suspensió dels desnonaments i la prohibició del tall de subministraments –encara que sembli simple dir-ho— en ple hivern, a punt de començar Nadal, i enmig de la segona ona de la pandèmia, s’estan oferint possibilitats d’afrontar, des dels tribunals de justícia on es duen a terme els procediments de desnonament i des de les empreses subministradores d’aigua, gas natural i electricitat, la possibilitat tècnica i humana de conducta a mesures que sostinguin a milers de persones en els seus habitatges, amb la dignitat i assequibilitat necessàries. Per a Càritas la notícia d’avui és una notícia esperada, necessària, urgent i imprescindible. La saludem amb molta alegria.

Millores necessàries perquè les mesures arribin a totes les persones en risc

El Reial decret deixa, no obstant això, alguns aspectes sense resoldre, que deixaran fora d’aquestes mesures a persones i famílies que haurien de poder accedir a ell. Convé assenyalar els més urgents:

• Donada la situació de sobrecàrrega i bloqueig dels Serveis Socials, i tenint en compte el requisit de presentació de documentació ja establert en l’article 1 d’aquest Reial decret llei, la necessària complementació amb l’Informe de Vulnerabilitat econòmica en 10-15 dies davant el jutjat de referència es torna de molt difícil o impossible compliment. Tant és així que pot deixar sense efecte l’objectiu de la mesura urgent de la suspensió de desnonaments.

• Queden fora de la possibilitat de sol·licitar la suspensió, en el cas d’habitatges sense títol legal habilitant, famílies amb fills majors d’edat a càrrec i altres greus situacions de vulnerabilitat no contemplades en els 3 supòsits continguts: dependència, menors d’edat i víctimes de violència de gènere.

• La temporalitat de les mesures (fins al 9 de maig de 2021), junt la situació estructural prèvia al COVID-19, multiplicada durant la pandèmia, ofereixen una resposta insuficient davant la realitat, com estableix l’RDL, d’inexistència d’habitatge públic que pugui respondre davant les situacions de pèrdua d’habitatge.

• No s’estableix el procediment per a la qualificació de consumidor vulnerable en el cas de ser titulars del contracte de subministraments i no comptar amb el bo social segons condicions de vulnerabilitat establertes en el Reial decret 897/2017, de 6 d’octubre, pel qual es regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció per als consumidors domèstics d’energia elèctrica.

• A més, els nivells de renda requerits per a tenir la condició de consumidor vulnerable són molt baixos, i deixen fora a persones i famílies igualment en situació de risc.

• No s’ha previst res en la normativa en relació amb els deutes que les persones i famílies vagin acumulant durant el període de prohibició del tall de subministraments bàsics.

• L’empadronament és condició sine qua non per a poder sol·licitar la suspensió del tall de subministraments en els casos de no ser titular del contracte d’aquests. Atès que en la pràctica es constaten dificultats per a l’empadronament de moltes persones, les Administracions estan obligades a facilitar els mecanismes per a salvaguardar els drets d’aquestes persones.

Accés als drets humans a un habitatge adequat, a l’aigua i a l’energia

És urgent avançar en la mateixa fonamentació que conté el Reial decret llei de les mesures que han entrat avui en vigor per a afrontar reptes importants en l’àmbit de l’habitatge, entre els quals destaca la necessitat de dotar-se d’una legislació estatal en la matèria que ofereixi solucions estructurals i equilibrades, i que permetin consolidar la garantia del dret a un habitatge digne i adequat, recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola i, en l’àmbit internacional, en la mateixa Declaració Universal de Drets Humans de Nacions Unides, que en el seu article 25 situa l’habitatge com a objecte d’un dret fonamental de totes les persones.

Així mateix, és imprescindible continuar treballant per arribar a un marc efectiu desenvolupat que permeti identificar i reduir de manera estructural el fenomen de la pobresa energètica.

Per a això, Càritas proposa, una vegada més, l’adopció de polítiques públiques que facin efectiu, primer, el dret humà a l’habitatge per a totes les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social i, en segon lloc, l’establiment de mesures actives per a la protecció de les famílies enfront de la vulnerabilitat energètica que assegurin que la transició cap a un model energètic més net i sostenible és justa per a les comunitats i col·lectius afectats.