S’han agreujat els seus problemes econòmics, els seus processos de recuperació personal i la seva situació emocional.

Càritas posa el focus, davant la celebració del Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència contra la Dona, en l’agreujament de la situació de vulnerabilitat de les dones víctimes de violència, que acompanya a través dels 30 projectes de Dona desenvolupats per 22 Càritas Diocesanes en tota Espanya.

Problemes agreujats a causa de la pandèmia

A través del treball amb aquestes dones –en l’últim any Càritas va acompanyar a 4.231 víctimes de violència—, testimonis d’històries de vida molt complexes marcades per l’agressió i el maltractament que els generen greus conseqüències tant físiques com psicològiques, es constata com la pandèmia sanitària provocada pel coronavirus està doblegant o triplicant les seves condicions de vulnerabilitat i les de les seves famílies.

Alguns dels problemes que s’estan detectant són els següents:

– Agreujament de les dificultats econòmiques, relacionades amb la pèrdua d’ingressos, situació de desocupació i impossibilitat d’accés a les ajudes socials. Aquestes situacions comporten un augment important del nombre de demandes dirigides a Càritas d’ajuda econòmica per a alimentació, higiene, habitatge o pagament de subministraments, entre altres. A aquesta precarietat econòmica se suma la falta d’oportunitats en l’àmbit formatiu i laboral, al costat de la bretxa digital, provocada no sols per les dificultats d’accés a Internet o a mitjans digitals, sinó també pel limitat maneig dels mateixos o un ús reduït a aplicacions bàsiques, la qual cosa dificulta, per exemple, l’accés a la informació sobre els recursos disponibles.

– Reculada en els seus processos de recuperació. Les limitacions imposades per la pandèmia han obligat a moltes dones, per raons econòmiques, a tornar a dependre de les seves parelles, amb el que interrompen els seus processos formatius en la cerca d’ocupació. En altres casos, la seva parella ha perdut l’ocupació, amb la qual cosa tots dos passen més temps a casa, la qual cosa genera major sotmetiment o situacions de conflicte i es reviven els sentiments d’incapacitat sobre la dificultat de sortir del cercle de violència.

– Deterioració de la seva situació emocional. La incertesa provocada per la Covid genera també situacions que afecten l’estat anímic de les dones víctimes de violència, per si mateix molt fràgil a causa de qüestions preexistents. Al llarg dels últims mesos ha estat molts els casos de dones acompanyades necessitades de suport emocional i psicològic a causa de situacions de duel i ansietat.

Respostes adaptades a les característiques individuals

Les múltiples discriminacions provocades per la pandèmia estan reclamant per part dels recursos de Càritas un esforç afegit a l’hora d’oferir una resposta integral a aquestes dones des de diferents àmbits i a través d’un procés adaptat a les característiques individuals de cadascuna d’elles.

Càritas, a través dels diferents projectes és testimoni directe de la violència masclista que assota la nostra societat. És una xacra en la qual les seves víctimes no tenen una edat, nacionalitat, nivell d’estudis o condició econòmica preestablits. Qualsevol dona pot sofrir-la en qualsevol lloc del planeta. Poden ser amigues, parents, veïnes, conegudes i, fins i tot, una mateixa. Es presenta en múltiples formes: feminicidis, prostitució, explotació sexual i tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, violència intrafamiliar, matrimonis forçats, violència sexual, sense oblidar qüestions que es troben normalitzades entre nosaltres, com poden ser els “micro masclismes” dels quals som testimonis cada dia i que formen part de la nostra “cultura social”.

Cal assenyalar, a més, el preocupant increment que s’està produint en els últims anys de la violència entre els joves i en les xarxes socials.

A major exclusió, majors dificultats

Posant el focus en les realitats de pobresa i exclusió social, les dificultats de les dones per a sortir d’aquestes situacions de violència són majors.

Un estudi recent de Càritas, publicat sota el títol “Les persones en situació de sense llar acompanyades per Càritas. Context en 2019 i durant l’estat d’alarma i la COVID-19”, constata que moltes de les més de 7.000 dones que viuen sense sostre o sense habitatge a Espanya es veuen al carrer després d’haver sofert situacions de violència masclista.

Però les víctimes de la violència masclista no són solament les dones. També ho són les seves filles i fills i les persones majors que conviuen en aquests mateixos nuclis familiars, un element que és fonamental tenir en compte per a conèixer en tota la seva dimensió l’impacte d’aquest greu problema.

Compromís personal i mesures polítiques

Càritas apel·la a la responsabilitat personal i col·lectiva que tenim davant l’erradicació d’aquesta xacra. Urgeix prendre consciència i donar visibilitat a les violències exercides contra les dones i treballar de manera activa en l’eliminació de conductes, llenguatges i pràctiques discriminatòries contres les dones, abordant les violències masclistes des de l’esfera pública i no sols des de l’àmbit privat o domèstic.

Els avanços legislatius han estat un pas important, però encara queda molt camí per recórrer. Per això, Càritas aposta per una vida lliure de violències masclistes i demana a les Administracions públiques mesures enfocades no sols cap a l’atenció i protecció a les víctimes, sinó en la prevenció d’aquestes violències per a assegurar que cap nena, adolescent o dona sofreixi, en cap lloc del món, cap mena de violència masclista.

Francesc: “Una covarda degradació”

És oportú recordar la condemna que el Papa Francesc fa en Amoris Laetitia de la violència contra les dones. “Destaco la vergonyosa violència que a vegades s’exerceix sobre les dones, el maltractament familiar i diferents formes d’esclavitud que no constitueixen una mostra de força masculina sinó una covarda degradació”, s’assenyala en el punt 54 de l’encíclica.

I afegeix el Papa: “La violència verbal, física i sexual que s’exerceix contra les dones en alguns matrimonis contradiu la naturalesa mateixa de la unió conjugal. Penso en la greu mutilació genital de la dona en algunes cultures, però també en la desigualtat de l’accés a llocs de treball dignes i als llocs on es prenen les decisions. La història porta les petjades dels excessos de les cultures patriarcals, on la dona era considerada de segona classe, però recordem també el lloguer de ventres o «la instrumentalització i mercantilització del cos femení en l’actual cultura mediàtica»”.

Aquest mateix any, durant la seva homilia en la Missa de l’Any Nou, Francesc va posar les seves esperances perquè 2020 sigui un món més pacífic per a les dones, al mateix temps que alertava que “usar la violència contra elles equival a profanar a Déu”.