En el Dia Internacional dels Drets de la Infància, Càritas llança una acció en xarxes amb el lema #CorazonesPorLaInfancia.

Amb motiu de la celebració, el 20 de novembre, del Dia Internacional dels Drets de la Infància, Càritas alerta de l’augment en la vulneració de drets que sofreixen els nens i nenes més vulnerables a causa de l’impacte de la Covid-19.

#CorazonesPorLaInfancia

Per a això i amb motiu d’aquesta jornada, Càritas llança una iniciativa en xarxes socials sota l’etiqueta #CorazonesPorLaInfancia amb la qual es pretén omplir les xarxes socials de màscares amb cors impresos per a expressar una “ruptura” simbòlica amb el distanciament físic al qual ens estem veient obligats a causa de pandèmia. I és que aquesta inevitable mesura de prevenció sanitària comporta, en el cas de la infància i l’adolescència, el risc d’afrontar una factura social i emocional molt important en els seus processos de creixement i identitat personal i social.

Aquesta crisi està privant als menors en situació social més precària de part de les seves infàncies i adolescències, dels seus propis temps, que són molt diferents dels dels adults, en privar-los d’espais de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals. Al costat d’això, aquest distanciament físic els està empenyent a una certa invisibilitat social en la vida quotidiana, amb el consegüent risc de minvament dels seus drets i de les seves expectatives de present i futur.

Moments d’incertesa i canvis

Són temps marcats per la incertesa, on, com Càritas detecta diàriament en els seus recursos d’acolliment, la crisi no està estat igual per a tots i on són les famílies més fràgils els qui estan veient com empitjoren amb major rapidesa i intensitat les seves condicions de vida.

Com assenyala Carmen García, responsable del Programa d’Infància i Adolescència de Càritas Espanyola, “lluny de trobar-nos davant una ‘nova normalitat´, estem davant una nova realitat que ens canviarà a tots de manera definitiva, però molt especialment als nens i a les nenes, perquè si alguna cosa han après, en aquesta etapa de crisi és que la vida pot parar-se en un moment, que el personal docent i l’escola són fonamentals per a un aprenentatge significatiu”.

“Molt més enllà d’internet i les xarxes socials, la proximitat és clau; per això els centres educatius són un escenari en el qual no sols els menors aprenen, sinó també es relacionen i creixen com a persones”, afegeix.

Aquesta crisi està canviant moltes coses i canviarà també als nens, nenes i adolescents. Com ve demandant Càritas des de l’inici de la pandèmia, urgeixen polítiques públiques que protegeixin als més vulnerables, i també, els drets de la infància i l’adolescència, perquè, en la mesura en què no es corregeixin aquestes condicions, correm el risc de consolidar una societat encara més desigual i injusta.

La celebració d’aquest Dia Internacional és una ocasió òptima per a alertar sobre el risc real que es “perdi” a tota aquesta generació de nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat, que estan emocionalment impactats amb la situació creada amb la pandèmia i exposats a factors afegits d’exclusió social.

Propostes i reptes d’acompanyament

El Programa d’Infància, Adolescència, Joventut i Família de Càritas aposta en aquesta jornada perquè en aquesta conjuntura de crisi cap nen i nena retrocedeixi no sols en els seus nivells de protecció de drets bàsics com a alimentació, salut o educació, base fonamental de les seves desigualtats, sinó tampoc en nivells afectius, com la il·lusió, les abraçades ni aquests “cors” –símbol de l’acció viral en xarxes proposada per Càritas— que proporcionen seguretat i proximitat.

Per a això, Càritas assenyala cinc eixos estratègics des de la nostra acció per a garantir cap a aquest objectiu:

1. Certeses enfront de la incertesa: Càritas aposta per continuar acompanyant a cada menor en situació de vulnerabilitat, caminant al seu costat, fent seves les seves preocupacions i esperances, i optant sense equívocs per la defensa dels seus drets.

2. Ponts enfront de les bretxes: La bretxa social generada per l’exclusió s’ha vist engrandida amb aquesta crisi, en les quals la infància i la joventut pagaran una factura socioeconòmica i emocional molt alta. Càritas vol actuar com a pont que protegeixi els processos vitals que estan per arribar i els que ja són aquí de tants menors que acompanyem. La desatenció a la infància, a l’adolescència i a la joventut té com a conseqüència la transmissió intergeneracional de la pobresa, analitzada tan a fons per la Fundació FOESSA, per la qual cosa no podem permetre que aquest procés s’acceleri, sinó frenar-la i revertir-la.

3. Proximitat enfront del distanciament: En època de distanciament i de màscares, urgeix estar més a prop que mai els uns dels altres, admirar el molt que cada noi o noia guarda en el seu interior, i tendir-li la mà per a facilitar-li que sigui capaç d’expressar-lo. Més que mai, Càritas reafirma els seus processos d’acompanyament a les famílies i als menors, per a reforçar les seves capacitats i la fe en si mateixos.

4. Escolta enfront de la sordesa: Davant els desafiaments actuals, és necessari tenir la valentia de qüestionar-se i reinventar-se per a afrontar la transformació social i el canvi de model, sempre des de l’escolta, el respecte i la participació de les persones que acompanyem perquè puguin ser protagonistes dels seus propis projectes de vida.

5. Veïnatge enfront d’individualisme: Reivindiquem, en aquests temps de confinament i aïllament, el sentit comunitari que ens fa sentir-nos uns al costat dels altres, com a font no sols de relació, sinó de celebració de la vida en comú perquè “tots necessitem de tots”. Trencar amb l’aïllament social ens ajudarà a combatre les pors, a generar connexions que es ramifiquin com les branques dels arbres com a clau del creixement comunitari, generant espais de confiança, seguretat i suport mutu en les famílies i en la infància.

Suport al dret a l’educació a Bolívia i Mali

El compromís de Càritas Espanyola amb els drets de la infància té una dimensió universal. Entre aquests, el suport a l’accés a l’educació dels menors vulnerables és un dels eixos estratègics de l’acció de cooperació fraterna que es duu a terme de la mà de les Càritas locals en tots els països on es donen suport a projectes d’emergència i d’ajuda al desenvolupament.

Aquest és el cas de dos projectes recentment secundats per Càritas Espanyola a Bolívia i Mali, per un import conjunt de 82.000 euros.

A Bolívia, Càritas Espanyola, en col·laboració amb Càritas Diocesana de Saragossa i la Fundació K’anchay, secunda la que suposa ja la tercera fase d’una estratègia a tres anys, que sorgeix en 2016 per a donar suport a la sostenibilitat de la Comunitat Educativa Agroecològica de Qachari, situada al nord de la ciutat de Potosí.

Es tracta d’una intervenció amb menors de comunitats pageses que, donada la seva llunyania dels centres educatius, s’enfronten a una seriosa limitació per a accedir a una educació reglada. Per a arribar a l’escola més pròxima, els menors d’aquesta comunitat triguen entre dues a quatre hores caminant.

A través d’aquest projecte, en l’internat de Qachari s’ofereix a un total de 50 alumnes una educació escolar, amb especial incidència en temes agropecuaris, en règim d’allotjament i manutenció. A més de contribuir a la manutenció, suport escolar i activitats productives, amb aquest projecte es pretén també enfortir la sostenibilitat del centre, amb activitats, entre altres, de formació en maneig sostenible de recursos naturals i millora de la fertilitat agrícola, l’ampliació de la superfície productiva i la cabanya ramadera, i l’enfortiment del lideratge comunitari.

El pressupost total destinat a aquest projecte és de 47.483 euros, dels quals Càritas Saragossa aporta 40.000 euros, Càritas espanyola 2.000 euros i el Govern local municipal 5.483 euros. En total, s’estima en 250 persones el nombre total de beneficiaris indirectes, en incloure els membres de les 40 famílies dels alumnes de les comunitats d’origen.

En el cas de Mali, el focus de la intervenció de Càritas està posat en la millora de les condicions de vida dels menors que viuen al carrer en la diòcesi de Ségou, situada en el centre d’aquest país subsaharià, riberenca del riu Níger.

Gràcies al suport d’una partida de 35.000 euros aportats íntegrament pel Cabildo de Gran Canària, Càritas està finançant en aquesta ciutat la culminació de les obres de condicionament del centre d’acolliment de llarga durada de menors en situació de carrer, la construcció del qual es va posar en marxa en 2017 dins d’un projecte cofinançat per Apprentis d’Auteuil, Càritas Innsbruck i Càritas Espanyola, amb suport financer de l’Agència Francesa de Desenvolupament (AFD).

Les activitats que es realitzen dins d’aquesta etapa final inclouen la construcció d’un pou i la instal·lació d’un sistema d’aigua corrent, la il·luminació dels espais exteriors, el condicionament del pati exterior i l’adquisició de llits i matalassos perquè els menors puguin residir en el centre de manera permanent. El centre té una capacitat d’acolliment de 24 menors cada any.

El seguiment del projecte és a càrrec de Càritas Ségou, que duu a terme des de 2014 un programa de prevenció, protecció i reinserció de menors en situació de carrer des de 2014, que compte amb el suport de Càritas Espanyola. Es tracta d’un programa que busca la protecció dels menors en situació de carrer i la seva reinserció, bé a través de l’acolliment familiar o proporcionant-los les eines formatives que els permeti dur a terme una vida autònoma en arribar a la seva majoria d’edat.