La Conferència Episcopal Espanyola i Càritas convoquen la Jornada, que enguany se celebra sota el lema «Tendeix la teva mà al pobre»

La Conferència Episcopal Espanyola i Càritas sumen esforços per quart any consecutiu per a celebrar la Jornada Mundial dels Pobres, una convocatòria impulsada pel papa Francesc i que es commemora a tot el món el diumenge 15 de novembre.

En aquesta edició, la Jornada se celebra sota el lema “Tendeix la teva mà al pobre”, pres de l’Eclesiàstic, també conegut com Sirácida, un dels llibres de l’Antic Testament i que, com assenyala el Papa Francesc en el seu missatge, pertany a un passatge del qual es desprèn que “l’oració a Déu i la solidaritat amb els pobres i els que sofreixen són inseparables”, ja que “el temps que es dedica a l’oració mai pot convertir-se en una coartada per a descurar al proïsme necessitat; sinó tot el contrari: la benedicció del Senyor descendeix sobre nosaltres i l’oració aconsegueix el seu propòsit quan va acompanyada del servei als pobres”.

Una celebració de tota l’Església

Al costat del missatge de Francesc, la CEE i Càritas han preparat diversos materials, que estan disponibles en un espai digital, per a donar suport a la celebració d’aquesta Jornada per part de totes les Diòcesis, parròquies, comunitats, moviments, associacions i institucions de l’Església com un moment privilegiat d’evangelització.

La idea d’impulsar la Jornada va néixer el 13 de novembre de 2016, coincidint amb el tancament de l’Any de la Misericòrdia i quan en la Basílica de Sant Pere el Sant Pare celebrava el Jubileu dedicat a les persones marginades. De manera espontània, en finalitzar l’homilia, Francesc va expressar el seu desig que «volgués que avui fos la Jornada dels pobres».

L’objectiu d’aquesta convocatòria –que se celebra cada any i en tota l’Església universal l’últim diumenge del temps ordinari, el diumenge previ a la festa de Crist Rei— és posar en relleu el protagonisme dels més pobres en la vida de les comunitats i en les prioritats pastorals de l’Església.
Com encertadament assenyala el Papa en el seu missatge “l’opció per dedicar-se als pobres i atendre les seves moltes i variades necessitats no pot estar condicionada pel temps a disposició o per interessos privats, ni per projectes pastorals o socials. El poder de la gràcia de Déu no pot ser sufocat per la tendència narcisista a posar-se sempre un mateix en primer lloc”.

Mans tendides a la solidaritat i a l’amor

El signe de allargar la mà, explica Francesc, “recorda immediatament la proximitat, la solidaritat, l’amor”. És un signe especialment necessari “en aquests mesos en què el món sencer ha estat com aclaparat per un virus que ha portat dolor i mort, desànim i desconcert” i en el qual no hem deixat de veure mans esteses.

Com són, escriu el Papa, “la mà del metge que es preocupa per cada pacient tractant de trobar el remei adequat. La mà de la infermera i de l’infermer que, molt més enllà de les seves hores de treball, romanen per a cuidar als malalts. La mà del qual treballa en l’administració i proporciona els mitjans per a salvar el nombre més gran possible de vides. La mà del farmacèutic, qui està exposat a tantes peticions en un contacte arriscat amb la gent. La mà del sacerdot que beneeix amb el cor estripat”. O “la mà del voluntari que socorre als que viuen al carrer i als quals, malgrat tenir un sostre, no tenen menjar”.

La celebració, en ple rebrot de la pandèmia, de la Jornada dels Pobres serveix per a adonar-nos de totes aquelles certeses que s’han posat en crisis i sentir-nos “més pobres i febles perquè hem experimentat el sentit del límit i la restricció de la llibertat”. “Les nostres riqueses espirituals i materials –assenyala Francesc— van ser posades en dubte i descobrim que teníem por. Tancats en el silenci de les nostres llars, redescobrim la importància de la senzillesa i de mantenir la mirada fixa en l’essencial. Hem madurat l’exigència d’una nova fraternitat, capaç d’ajuda recíproca i estima mútua”.

Les mans que es queden en les butxaques

La invitació de la Jornada d’aquest any de “Tendeix la teva mà al pobre” és, en una situació de crisi com l’actual, “una invitació a la responsabilitat i un compromís directe de tots aquells que se senten part del mateix destí, una crida a portar les càrregues dels més febles”. I és una exhortació que, com es denuncia el Missatge, posa en evidència l’actitud dels qui tenen les mans en les butxaques i no es deixen commoure per la pobresa, de la qual sovint són també còmplices”.

Francesc identifica amb claredat aquestes altres “mans esteses per a fregar ràpidament el teclat d’una computadora i moure sumes de diners d’una part del món a una altra, decretant la riquesa d’estretes oligarquies i la misèria de multituds o el fracàs de nacions senceres”, “mans esteses per a acumular diners amb la venda d’armes que altres mans, fins i tot de nens, emprades per a sembrar mort i pobresa”, “mans esteses que en les ombres intercanvien dosis de mort per a enriquir-se i viure en el luxe i el desenfrenament efímer”, “mans esteses que per sota intercanvien favors il·legals per guanys fàcils i corruptes” i “mans esteses que, en el puritanisme hipòcrita, estableixen lleis que ells mateixos no observen”. No obstant això, “no podem ser feliços fins que aquestes mans que sembren la mort es transformin en instruments de justícia i de pau per al món sencer”.

El Papa conclou el seu missatge explicant que “la finalitat de cadascuna de les nostres accions no pot ser una altra que l’amor. Aquest és l’objectiu cap al qual ens dirigim i res ha de distreure’ns d’ell. Aquest amor és compartir, és dedicació i servei, però comença amb el descobriment que nosaltres som els primers estimats i moguts a l’amor”.