Un informe presentat avui assenyala que els recursos de Càritas per a persones sense llar estan a la vora de la saturació en tota Espanya.

En l’informe presentat avui sota el títol “Les persones en situació de sense llar acompanyades per Càritas. Context en 2019 i durant l’estat d’alarma i la COVID-19”, Càritas alerta que la crisi sanitària i social causada pel coronavirus ha provocat l’augment de la presència de persones sense llar en els recursos de la Confederació de tota Espanya i ha incrementat la necessitat de places en un 25%.

Aquest augment ha posat a la vora de la saturació la xarxa d’acolliment i acompanyament de Càritas per a les persones sense llar, per la qual cosa, com es va reclamar en la roda de premsa de presentació de l’estudi, “urgeixen allotjaments de continuïtat i mesures alternatives per a totes les persones sense llar afectades per la pandèmia”, al costat de polítiques públiques àgils per a afrontar les noves necessitats plantejades per la Covid-19 que garanteixin els drets i la dignitat d’aquestes persones invisibles”.

Aquest informe, que es publica dins de la col·lecció “Estudis i Recerques” del segell Càritas Espanyola Editors, ha estat presentat per Natalia Peiro, secretària general de Càritas; Thomas Ubrich, tècnic de l’Equip d’Estudis i coordinador de la recerca; i Enrique Domínguez, tècnic de l’Equip d’Inclusió i responsable de Persones sense Llar.

Aquest estudi és el resultat d’un exhaustiu treball de consulta dut a terme per l’Equip d’Estudis de Càritas entre les Càritas Diocesanes de tota Espanya que tenen algun tipus de projecte d’intervenció amb persones sense llar, amb l’objectiu de disposar d’una anàlisi fiable entorn de la realitat del sensellarisme. Per a això s’ha realitzat una macro-enquesta en la qual han participat 58 Càritas Diocesanes, que representen el 92% de les Càritas Diocesanes del país que tenen algun tipus de projecte d’intervenció amb persones en situació de sense llar (PsSH).

Resultats de l’enquesta: nombre de places i perfils

La consulta ha permès realitzar una radiografia de la intervenció que Càritas duu a terme amb aquestes persones i conèixer l’impacte que està tenint la COVID-19 en els recursos i en els usuaris d’aquests.

Càritas estima que actualment unes 40.000 persones viuen al carrer a Espanya, una dada molt superior a la xifra oficial de les 33.000 persones identificades l’any 2015 en l’Estratègia Nacional Integral per a les Persones Sense Llar i que és l’instrument del qual s’ha dotat l’Administració central per a donar resposta a la situació d’aquestes persones.

Sobre l’activitat duta a terme per Càritas, destaquen aquestes dades:

– Durant l’últim any, la xarxa de Càritas per a PsSH va atendre 39.483 persones. El perfil general de les persones sense llar acompanyades és el d’un home entre 45 i 64 anys de nacionalitat espanyola.

– El 53,5% són de nacionalitat espanyola i el 46,5% restant estrangeres; d’aquestes, set de cada deu són d’origen extracomunitari, i tres de cada deu són ciutadans d’un país de la Unió Europea.

– Càritas gestiona un total de 5.448 places per a persones sense llar, a través d’una xarxa de 469 centres en tot el país.

– La meitat d’aquestes places (2.700) són de tipus residencial: centres d’acolliment i assistència integral, pisos d’acolliment temporal, centres de nit, centres d’acolliment per a dones soles o amb els seus fills, o pisos d’inclusió social d’estada indefinida, entre altres.

– 2.100 places són gestionades en centres de dia, on es faciliten i donen suport a processos orientats a la socialització, la recuperació d’habilitats personals, la millora de la seva salut i l’ocupació del temps, al costat de la millora de la seva ocupabilitat i autonomia econòmica.

– Les places restants corresponen a centres ocupacionals, empreses d’inserció, cases d’acollida VIH, drogodependència, centres d’urgència i altres.

L’enquesta revela els diferents perfils de vulnerabilitat que presenten les persones acompanyades per Càritas a través dels seus recursos. Especialment destaquen els següents:

– La duresa de la realitat que sofreixen prop de 7.100 dones sense sostre o sense habitatge ateses per Càritas, moltes de les quals es veuen al carrer després d’haver sofert violència.

– Els més de 1.000 nens, nenes i adolescents que viuen en famílies sense habitatge habitual; i els 7.300 joves entre 18 i 29 anys, molts d’ells joves ex-tutelats que surten dels centres de menors sense un allotjament alternatiu.

– L’extrema fragilitat dels 2.000 majors de 65 anys que Càritas acompanya a través de la seva xarxa d’atenció a persones sense llar.

Impacte de la Covid-19

L’enquesta revela l’impacte que la pandèmia està tenint en la xarxa d’acolliment a les PsSh de Càritas. En primer lloc, la crisi soci-sanitaria provocada per la COVID-19 ha provocat l’augment de la presència de persones sense llar en els recursos de Càritas i ha incrementat la necessitat de places en un 25%.

Les places han augmentat durant la pandèmia en un total de 1.407. Això significa que, amb l’aparició de l’emergència, Càritas està arribant a gestionar un total de 6.855 places per a atendre les necessitats de PsSH.

“El coronavirus –ha subratllat Thomas Ubrich— ha posat en primera línia la dificultat per a l’accés a un habitatge digne i revelat l’especial fragilitat d’aquestes persones i la importància d’aquest espai de protecció que és la llar. Aquesta crisi ens ha fet conscients que no podem viure sense llar: necessitem independència, d’una llar nostra, no compartit, segur i confortable”. “L’habitatge és més que mai un element central de la vida, i en particular enfront del coronavirus”, ha afegit.

Els rebrots de contagi i les noves mesures de confinament afecten especialment els més vulnerables. D’aquí l’advertiment llançat per Ubrich que en aquesta segona ona “els nostres recursos estan a la vora de la saturació, a punt de desbordar la nostra capacitat per a respondre a les necessitats de les persones sense llar”. “Necessitem urgentment noves mesures—ha assegurat—, també a llarg termini davant la complexitat de la situació, així com mantenir i consolidar les places novament creades, però, sobretot, avançar cap a solucions permanents. No podem oblidar que l’habitatge és la primera barrera de protecció per a preservar la salut, la vida i la dignitat”.

Reptes per a l’acció

Al costat de les dades obtingudes a través de l’enquesta a les Càritas Diocesanes, l’estudi planteja els reptes i oportunitats que llança la nova realitat social creada per la pandèmia, al costat d’una sèrie d’orientacions que permetin generar canvis encaminats a millorar la vida de les persones sense llar i en situació d’exclusió.

A la llum de les dades recollides, Enrique Domínguez va posar el focus en aquestes constatacions, que suposa un repte per al treball de Càritas en aquest àmbit:

– Més d’un terç de les Càritas Diocesanes duen a terme treball de carrer, un servei que, en general, compta amb un menor desenvolupament i presència en l’acció de les entitats socials i les Administracions.

– L’atenció de Càritas se centra sobretot en l’accés a un allotjament adequat: 8 de cada deu recursos destinats a PsSH són de tipus residencial o allotjament. Mereixen destacar-se els més de 220 recursos d’allotjament situats en pisos.

– Entorn del 80-90% dels recursos i dispositius de Càritas per a PsSH són de titularitat pròpia. Durant l’estat d’alarma, la titularitat de les places generades en col·laboració amb Càritas ha estat sobretot pública (un 74%).

– L’enquesta confirma la necessitat d’adaptar les nostres intervencions i recursos al que les persones realment necessiten, i treballar cada vegada més “amb” les persones i no sols “per a” les persones.

– Encara que l’estudi presenta un perfil general molt similar al “tradicional”, això no significa que no existeixin o no estiguin arribant als centres de Càritas persones amb altres situacions de gran vulnerabilitat, com són els joves ex-tutelats que surten dels centres de menors sense un allotjament alternatiu, dones que han estat víctimes d’una agressió o violència, persones que encadenen estades temporals en cases de coneguts on ja no poden quedar-se, o els qui sofreixen un trastorn de salut mental o determinades addiccions.

– És preocupant la dada que dues de cada deu persones siguin joves entre 18 i 29 anys, un 18,6% del total, i que un 2,6% siguin menors d’edat, és a dir que corresponen a famílies en situació de sense llar (parlem de més de 1.000 nens, nenes i adolescents).

– El paper decisiu de les persones voluntàries en l’acció de Càritas amb les PsSH: en 2019 van ser 3.344 persones voluntàries, la qual cosa suposa un 78% del total dels qui desenvolupen la seva acció en recursos de Càritas dirigits aquestes persones.

Orientacions i propostes

Els dos últims capítols de l’informe es dediquen a assenyalar una sèrie d’orientacions i propostes d’intervenció en aquest terreny, per a garantir el ple accés als drets humans de les PsSH i unes condicions de vida dignes.

De manera resumida, en la roda de premsa es van assenyalar algunes, com:

– En un escenari de gran incertesa, desprotecció i vulnerabilitat com l’actual, les polítiques públiques han de ser àgils i dirigir el seu focus a les persones més vulnerables, que moltes vegades són invisibles o ni tan sols estan en el sistema.

– Urgeix que tant les entitats socials com les Administracions posem l’atenció en la garantia d’accés i gaudi de drets: a la salut, a l’habitatge o a la protecció social, entre altres.

– El risc de perdre l’enfocament integral i de drets humans en l’acció amb les PsSh a causa de l’emergència causada per la COVID-19 no ha de suposar passos enrere en la nostra aposta per l’acompanyament a aquestes persones: es necessiten allotjaments de continuïtat i alternatives d’allotjament per a totes les persones que van arribar als dispositius provisionals durant la pandèmia i que, en data d’avui, han desaparegut en la seva majoria.

– Hem d’avançar a una societat de les cures, on protegim la vida de cada persona, i especialment la de les més vulnerables, i recuperar valors com la solidaritat, la justícia i l’empatia. Aquesta transformació ha de donar-se en la pràctica en les comunitats i el conjunt de la societat, on tots tenim dret a tenir un lloc.

Construir una nova realitat

Les solucions al problema de les persones sense llar han de venir de la mà d’aquesta col·laboració entre els poders públics i les entitats socials, com bé va subratllar Natalia Peiro en la seva intervenció. “Com Càritas hem col·laborat, i continuem fent-ho –va afirmar— en el procés de desescalada i reconstrucció posterior amb les persones en situació de sense llar, en la mesura en què s’han gestionat diversos recursos nous i s’han gestionat places d’emergència en col·laboració amb l’Administració per tot el territori”.

I encara que “existeix una gran incertesa de cara al futur, ningú sap com evolucionarà la pandèmia ni com sortirem de les diferents ones i confinaments que està suposant la COVID, tenim l’oportunitat de construir una nova realitat de manera conjunta, implicant a tota la societat, en la qual ningú sense llar sigui possible”, va assegurar la secretària general de Càritas.