UNA PANDÈMIA MUNDIAL: OPORTUNITAT PER AL  CANVI.

Enguany celebrar el Dia de Caritat té un sentit diferent i especial.

La pandèmia mundial que ha generat el coronavirus ens ha obligat a disposar de les nostres vides d’una forma inimaginable fa tan sols uns mesos. Els hàbits quotidians, la manera de relacionar-nos i la gestió de les nostres emocions ens han desbordat. La malaltia, la mort dels nostres sers estimats i l’aïllament, han deixat passo a la inseguretat econòmica i laboral, a la falta de recursos bàsics, a la pèrdua d’ocupació o als ERTES. Emergeix una societat molt més fràgil i vulnerable amb un full de ruta més ple d’incerteses que de certeses.

No obstant això, és des d’aquesta fragilitat des d’on hem vist brollar milers de gestos solidaris plens de caritat, d’aquest amor gratuït que neix del cor de manera lliure i desinteressada, sense esperar res a canvi. Persones de pensament divers, de totes les creences, oficis, de tots els països del món, de tots els pobles i barris, totes a una, s’han mobilitzat i posat al servei d’una humanitat amenaçada i ferida. L’experiència vital ens ha fet reaccionar davant el sofriment i el dolor compartit i ens ha empès a rescatar el nostre sentit d’identitat i pertinença. Allò que altres vegades se’ns oblida i ens arrossega cap a l’egoisme i la individualitat, avui ens ha posicionat en el comunitari, a prioritzar el bé comú que ens identifica com a éssers vius: la protecció i defensa de la vida.

S’estima el que es coneix, el que s’experimenta. L’experiència és el que ens permet triar les nostres opcions en la vida. L’experiència de fragilitat compartida és el que obre les portes de la nostra compassió i solidaritat, el que ens mou a voler fer alguna cosa pels altres. En la mesura en què siguem capaços d’abraçar aquesta fragilitat i fer-la nostra farem possible el Regne de Déu, aquesta nova societat on la justícia, la pau i la fraternitat es converteixen en coordenades per a traçar un nou full de ruta.

Com a Església, com a comunitat cristiana, tenim el repte d’acompanyar i cuidar la fragilitat i també cultivar la solidaritat emergent perquè no es quedi només en una reacció davant l’amenaça compartida sinó en una forma nova de ser i estar en el món.

CELEBRAR EN TEMPS D’INCERTESA.

El temps pasqual ha obert de bat a bat les portes a l’Esperit, l’autèntic motor capaç de transformar-nos, de transformar el cor i el nostre estil de vida¹. Així i tot, volem aferrar-nos a la nostra vida d’abans perquè creiem que ens dóna seguretat. La por, el dolor que com a persones i com a societat experimentem per tantes ferides obertes, continuen planejant com una ombra sobre la nostra confiança i pot empènyer-nos una vegada i una altra a romandre tancats i temorosos, com els va passar als deixebles amb la mort de Jesús en la creu (cf.Jn 20,19).

Però no estem solos. Crist ha ressuscitat i hem experimentat en centenars de signes i gestos que el Senyor surt a la nostra trobada per a transformar el nostre duel en alegria i aplaudiments, en companyia i converses telefòniques, en entrega i ajuda veïnal, en multiplicació de pans i peixos, en sanació i cura, en generositat i servei a la ciutadania.

Per això, en aquest nou temps es fa encara més imprescindible celebrar la vida i la trobada, lloar i donar gràcies a Déu, perquè Jesús, el Senyor, s’ha quedat amb nosaltres i ens convida a asseure’ns a la taula per a fer-nos pa i vi com Ell i compartir el que som, tots els dons que conformen el nostre ésser per a posar-los al servei dels altres i de la seva fragilitat, que també és nostra. 1  Cf. Benedicto XVI, Deus caritas est   19.

EL PODER DE CADA PERSONA. CADA GEST COMPTA.

Tenim grans reptes al davant que no podem abordar sols, ni com a individus ni com a organitzacions de manera unilateral. Necessitem dibuixar en comú nous escenaris de vida i possibilitat per a tots, i generar nous espais de trobada per a sanar junts.

El Missatge dels bisbes amb motiu de la festivitat del Corpus Christi, Dia de la Caritat, així l’expressa:

Aquest treball de transformació del món no podem dur-lo a terme sols. Necessitem tots i particularment de les nostres autoritats polítiques, civils, econòmiques i religioses.
Necessitem persones amb molta paciència, amb la mirada posada en els més fràgils de la nostra societat, i amb una ferma voluntat d’arribar a acords i d’aplicar-los.

Missatge Complet

Totes les persones que formem part de Càritas, voluntaris i tècnics, les comunitats i grups de les parròquies, les persones que participen en projectes, les que s’acosten puntualment per a demanar ajuda o per a oferir-la, les que realitzen donatius, les que veuen amb bons ulls la nostra feina i totes
les que se sentin convidades a reconstruir la societat d’una manera nova, totes juntes i cadascuna, tenim el poder, la possibilitat i l’oportunitat de canviar i transformar el nostre estil de vida de manera que reflecteixi l’ésser i el fer de Jesús.

D’aquesta forma, celebrar el Dia de la Caritat adquireix una nova dimensió. Jesús crida a cada persona pel seu nom i la convida a recórrer el seu camí en aquests dies de desolació i incertesa. No pretén estalviar-nos la creu, però vol que li donem sentit i ens convida a abraçar-la i integrar-la en la nostra vida.

I aquest camí no hem de recórrer-lo sols, que és molt més difícil. Ens convida a caminar amb Ell i amb uns altres, com els d’Emaús perquè la càrrega sigui més lleugera (cf. Lc 24 13-35): teixint comunitats d’esperança on s’acull i s’escolta, on s’ora i se celebra, comunitats en les quals hi ha trobada i perdó, on podem sanar i fer-nos càrrec dels més fràgils, comunitats profètiques que prenen partit i denuncien les injustícies. Comunitats inclusives, espais d’acolliment, on cadascun es pot sentir com a la seva casa. Comunitats formades per persones que realitzen gestos senzills, quotidians, gratuïts, carregats d’amor i d’esperança, capaces de reconstruir la vida.

QUÈ ET PROPOSEM?

Et convidem a ser testimoni del Déu viu, que et facis activista del Regne. Ser activista és participar activament en una causa, és pensar en els altres més enllà del propi, a fer del bé comú una causa pròpia.

La Setmana de la Caritat és una setmana per a l’acció, per a sortir a la trobada i donar testimoniatge. En aquesta ocasió no podrem realitzar gestos en els quals puguin participar moltes persones reunides, però sí que podem fer-nos activistes de la caritat, és a dir, persones que prenem partit i ens comprometem a realitzar gestos senzills que reflecteixin l’amor per la vida i el nostre compromís amb les persones que estan vivint situacions de fragilitat; l’amor per la naturalesa i el nostre compromís per cuidar el medi ambient; la defensa de la dignitat i la justícia i el nostre compromís perquè totes les persones tinguin accés als drets humans.

Ser activista, en definitiva, és prendre’s la vida amb consciència solidària i humana, i          passar per la vida de manera proactiva a l’estil de Jesús: prenent partit pels més vulnerables.

Fes-te activista i convida a altres persones al fet que se sumin a aquest corrent d’esperança.

QUÈ POTS FER?

CERCA EN EL TEU INTERIOR.

Un somni, un propòsit, una causa…? Sempre estem cercant alguna cosa per a fer, per a ser útils, per a salvar el món. Però per a fer és necessari trobar-nos abans amb el ser. Qui sóc? Què cerco?
Per a què? Aprofundir en el silenci de les nostres pròpies ombres i llums, ens permet conèixer-nos i buidar el camí d’egos i buits personals. Un camí per a aprendre a ser menys el centre de les nostres vides i de la nostra acció.

Aprofita el silenci d’aquest temps, respira amb consciència, fer oració, medita i connecta’t amb el món d’una altra forma més enllà de les xarxes socials. Cerca un lloc per a estar tot sol, practica cada dia, tingues a prop alguna lectura que t’inspiri i t’ajudi a aprofundir en el teu ser i a trobar-te amb Déu.

Quan trobis el teu propòsit, no el guardis per a tu. Comparteix-ho, mira a veure si algú més té un somni o un anhel semblant, i vegeu junts si pot servir per a transformar i millorar el nostre món en algun aspecte concret.

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA:

ACTUA ARA! ETS PART DEL CANVI.

Ara és el moment. Hem vist carrers buits sense soroll i sense fums en molts llocs del món. Enmig del dolor i la tensió causada per la pandèmia, hem pogut assaborir el silenci, gaudir del cant de centenars d’ocells que no coneixíem i la primavera ha pres els carrers omplint-la de brots i flors.

No podem veure en això un signe de la nova vida que vol fer-se present en el nostre món? El nostre consum s’ha reduït, hem vist que es pot viure amb molt menys; portar una vida més sòbria ens fa ser més conscients del que som i del que tenim; i hem experimentat que la felicitat no depèn de les coses que tinguem sinó de voler a la gent i abraçar-la.

Què et diu a tu avui tot això?

• Quan reprenguem algunes de les nostres rutines, replanteja’t l’ús que fas del transport (cotxe, autobús, bicicleta, avió…) i fixa’t en quina mena de petjada deixes al teu pas.
• Cuida la teva dieta: què menges, què veus, què consumeixes, sé conscient de tot el que entra en la teva vida i pensa si tot ho necessites.
• Compra productes locals.
• Porta la teva pròpia bossa i redueix l’ús de bosses i envasos de plàstic.
•  Redueix, reutilitza i recicla: incorpora aquestes 3 màximes en tot el que consumeixes.
• Desendolla, apaga llums i estalvia energia.
• Reutilitza: personalitza la teva ampolla d’aigua i fes que sigui duradora.

COMPARTEIX EL TEU VIATGE.

O d’una altra forma, comparteix la teva vida, el que ets i sents, el que fas i tens amb altres persones amb les quals vas en el camí de la vida. Pots fer del compartir un tarannà, un estil de ser persona que deixa espai en la seva vida per a sortir i trobar-se amb els altres, per a deixar que entrin altres persones, altres realitats. Es tracta de compartir el temps, la conversa, un somriure, un llibre, el camí fins al supermercat xerrant amb el veí encara que calgui fer-ho amb màscara, el temps d’espera en l’ambulatori… el viatge per la vida pot donar molt de si i resultar-te més interessant si el comparteixes amb els altres.

FES QUE CREIXI LA TEVA COMPASSIÓ.

La compassió creix en la mesura en què t’importa el que els ocorre als altres i fa que neixi en tu l’impuls de cuidar i vetllar. Cuidar a la gent té a veure amb la possibilitat que les persones es redrecin, s’aixequin i reprenguin la seva vida i el seu camí.

En aquest temps de crisi i emergència mundial totes les persones hem experimentat la fragilitat i la necessitat que ens cuidin, l’absència i la llunyania dels nostres éssers més estimats. Se’ns han commogut les entranyes i hem tractat de respectar al màxim les indicacions per a protegir-nos i per a protegir a uns altres.

La compassió viu en el més profund del nostre ésser. Només necessitem cultivar-la.

EMBULLA’T! SER O NO SER… VOLUNTARI(A).

Embullar-se és complicar-se. La major part de les vegades utilitzem aquesta expressió amb un extra de negativitat que ens porta a mantenir-nos al marge de moltes situacions per comoditat, per a no sofrir o per temor. Llavors la possibilitat d’involucrar la nostra capacitat de generositat i gratuïtat s’esfuma.

L’experiència de ser voluntari(a), de complicar-se la vida amb altres persones, d’oferir-se de manera desinteressada, reporta molt més a la mateixa vida del que un es pugui imaginar. Només cal fer una cosa: fer un pas endavant, atrevir-se i provar l’experiència. És igual l’edat que tinguis o els coneixements que posseeixis, segur que disposes de temps, encara que sigui poc. Sempre rebràs molt més del que puguis aportar, però cuidat!, no ho vagis a fer per a trobar satisfacció o reconeixement. Servir als altres des de la gratuïtat és una qüestió d’amor i generositat.

PARTICIPA, HI HA MOLT PER FER!

El món no el podem millorar en dos dies ni tampoc realitzant gestos aïllats. Els grans canvis es gesten quan moltes persones prenen consciència de la necessitat d’un canvi en les seves vides i en les estructures socials, polítiques i econòmiques que les regeixen.

Els gestos individuals i col·lectius són determinants del canvi i requereixen que ens involucrem.

Hi ha múltiples convocatòries per a participar pertot arreu: en el teu barri, al teu poble, a la teva ciutat. També hi ha molts problemes no resolts, situacions de convivència, de veïnatge, de drets vulnerats, de falta de cura de l’espai comú que compartim. Ara tindrem moltes més situacions comunes a resoldre junts i l’oportunitat de sumar-nos, de no deixar-nos arrossegar pel pensament de “els altres tenen la culpa” o “és que els polítics no fan res”.

És l’hora de teixir ciutadania des d’unes relacions sanes d’interdependència, i de participar en la transformació de les polítiques públiques que vetllin pel bé comú de tots.

Cada gest compta, i el que deixes d’aportar, ningú pot fer-ho per tu. Ser activista et porta a involucrar-te, a participar, a donar. Ser activista de la caritat et converteix en sembrador d’oportunitats i d’esperança a través de gestos senzills i d’accions concretes.

REVISA EL TEU ESTIL DE VIDA.

“Una vida sòbria, honrada i religiosa”. Aquesta frase de Sant Pau dóna títol a un llibre² que ens convida a aprofundir sobre la necessitat urgent de revisar el nostre estil de vida desenvolupat perquè sigui més sostenible, solidari, saludable i espiritual, en harmonia amb el Creador i totes les seves criatures. Igual que el Papa Francesc en la seva encíclica Laudato si’, aquest autor ens fa una proposta de vida diferent i alternativa per a no deixar-nos arrossegar per la voracitat del consumisme tecnològic, d’oci, de tota mena de béns; un consumisme que ens fa servir al vedell d’or per sobre de la cura de les persones i del desenvolupament de les nostres habilitats humanes.

Et convidem a llegir algun d’aquests textos i al fet que puguis reconèixer el superflu que hi ha en la teva vida, li posis nom i siguis més conscient de la teva manera de viure. Després, pregunta’t si el teu estil de viure contribueix a millorar la vida d’altres persones, de la vida en altres països. Tots habitem el mateix planeta.

2 Narcea 2010, Una vida sobria, honrada y religiosa para vivir en comunidad. J. Eizaguirre.

CADA GEST COMPTE I ET COMPROMET.

El papa Francesc ens recorda amb freqüència que estem cridats a projectar-nos com a Església en sortida. Jesús de Natzaret, amb altres paraules, ens diu que “no s’encén un llum d’oli per a ficar-lo sota el perol, sinó per a posar-lo en el candeler i que enllumeni a tots els de casa “³.

Com a comunitat de creients estem cridats a fer gestos per a anunciar l’alegria i l’esperança que una altra manera de viure és possible.

3 Mt 5, 15.

Gest per difondre en xarxes socials: