El Reial decret 13/2020 no respon a les necessitats d’un sector precaritzat ni a la realitat social dels qui viuen en assentaments .

Càritas considera que les mesures urgents en matèria d’ocupació agrària, contemplades en el Reial decret llei 13/2020 de 7 d’abril en el marc de l’emergència social generada pel coronavirus, ofereixen una resposta limitada i insuficient, tant per a les necessitats reals dels treballadors més vulnerables d’un sector ja per si mateix precaritzat com per a pal·liar la realitat social de les persones que viuen en els assentaments.

Una de les alertes que Càritas ve llançant des de la declaració de l’estat d’alarma es refereix a la situació dels temporers agrícoles immigrants, amb el que l’organització té una dilatada experiència de treball d’acompanyament social.

Actualment, 11 Càritas Diocesanes estan donant resposta en diferents regions del país en les necessitats bàsiques de més de 3.000 d’aquestes persones, fonamentalment en uns 60 assentaments distribuïts a Almeria, Huelva, Múrcia, Osca i Lleida.

Limitat abast econòmic i social

Des del coneixement directe de la realitat de gran precarietat que afecta aquestes persones, Càritas considera que l’esmentat Reial decret ha de donat una resposta més apropiada al sector i a la problemàtica social d’aquelles àrees on es concentren els assentaments d’haver-se marcat un major abast temporal de les mesures contemplades i un plantejament social més ambiciós.

Per aqueix motiu, el RD tindrà un abast molt limitat i insuficient a mitjà i llarg termini, tant en el terreny laboral en les campanyes de recollida de fruites i hortalisses, atès que en algunes zones la recol·lecció de temporada es prolonga durant tot l’any, com per a la situació social de les persones migrants que es troben en els assentaments de les zones agrícoles.

Inseguretat jurídica i precarietat social

Càritas coneix de primera mà de l’extrema precarietat social que afecta milers de persones que habiten en infrahabitatges i assentaments informals durant les campanyes agrícoles. A més, la situació jurídica de les persones que treballen o busquen treball com a temporers es veu especialment afectada pels procediments de renovació (regularització), els criteris de la qual no s’adapten a la realitat de l’ocupació agrícola.

Els assentaments es converteixen en campaments compostos per barraques alçades pels mateixos temporers amb plàstics i fustes, mancades de les mínimes condicions de salubritat i seguretat, que espenta a la població immigrant a viure en unes condicions inhumanes i indignes.

Aquesta situació residencial extrema es veu agreujada per les condicions de precarietat laboral en les quals exerceixen la seva activitat i, en no poques ocasions, pel tracte rebut, la qual cosa contribueix al fet que aquestes persones no se senten protegides ni apoderades per a exigir els seus drets.

Encara que la gran majoria de les persones migrants que resideixen en les zones agrícoles estan empadronades en els seus respectius municipis, el Reial decret no contempla la possibilitat de donar-los l’oportunitat de regularitzar la seva situació ni de garantir les seves necessitats.

Les mesures decretades no aportaran una solució estable a la situació estructural deficitària de mà d’obra en el sector, sobretot tenint en compte que, a causa del tancament de fronteres, enguany no hi haurà contingent de persones treballadores estrangeres per la crisi sanitària. Molt més enllà del 30 de juny les campanyes agrícoles continuaran necessitant mà d’obra no disponible, amb la qual cosa la temporalitat de la mesura plantejada en el Reial decret limitarà el seu possible efecte positiu només a determinades campanyes, però no de la manera àmplia i prolongada que necessita en aquests moments un sector estratègic com aquest.

També hauria sigut convenient tenir en compte les característiques de les campanyes agrícoles a Espanya, de manera que es facilités el desplaçament territorial de temporers entre Comunitats Autònomes mitjançant l’emissió de salconduits amb les oportunes mesures de prevenció en matèria de sanitat i higiene.

No soluciona la problemàtica social en els municipis

Tampoc s’ha pres en consideració moltes de les propostes llançades per diversos agents socials, com els sindicats i la patronal, que es mostraven partidaris de la regularització administrativa dels treballadors migrants en situació irregular que ja es trobaven vivint en els diferents municipis.

Encara que moltes d’aquestes persones que treballen de manera contínua durant l’any reuneixen els requisits per a iniciar el procediment de sol·licitud d’arrelament, les característiques pròpies de les campanyes agrícoles impedeixen als empresaris que puguin oferir-los contractes de treball per períodes iguals o superiors a un any.

En aquest sentit, Càritas ve alertant des de fa temps sobre l’extrema vulnerabilitat social derivada d’aquests “llimbs legals” en la qual es troben milers de persones en infrahabitatges i assentaments, especialment, les zones de Huelva i Almeria.

Per aquest motiu si s’hagués respost de forma molt més encertada el criteri de “proximitat” plantejat en el Reial decret regularitzant la situació de les persones que es troben en assentaments en les zones de campanya. Ha prevalgut més la situació documental que el criteri de veïnatge real, amb el que se segueix sense donar una resposta a milers de persones que estan treballant durant aquesta pandèmia en una situació administrativa irregular i abocats a una situació d’exclusió social.

Condicions laborals decents

L’explotació laboral, la precarietat social i les vulneracions dels drets humans bàsics d’aquestes persones són avui dia situacions molt presents en el sector econòmic del temporalisme agrícola, tan rellevant en pràcticament totes les campanyes, Així es constata en l’informe realitzat per Càritas en 2018 sobre “Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de llar”.

És necessari avui més que mai vetlar perquè les persones contractades en aquest sector agrícola tinguin unes adequades condicions laborals, no sols tenint en compte la necessitat de comptar amb equips i mesures de protecció davant possibles contagis, sinó garantint unes condicions laborals dignes quant a jornada laboral, descans, salari i tracte.

Impacte positiu

Malgrat les limitacions assenyalades, Càritas destaca també l’oportunitat que el Reial decret podrà suposar també per a algunes de les persones a les quals estem acompanyant i que compleixen els requisits d’aquest decret. Per això, apostem perquè les actuals mesures d’urgència tinguin vocació de continuïtat, amb un enfocament temporal i social més ambiciós per al sector i, sobretot, que ofereixi una resposta més apropiada a les persones a l’hora de regularitzar la seva situació administrativa.

Les Administracions locals i els empresaris de les zones agrícoles són conscients de com la migració no és una realitat aliena a les seves comunitats, que es tracta de persones treballadores que conviuen als seus pobles i l’aportació dels quals és indispensable per a mantenir la producció.

Càritas anima a les Administracions públiques, patronal, sindicats i tercer sector social a treballar en l’articulació d’unes propostes a més llarg termini que tinguin en compte els reptes d’integració social i construcció de ciutadania als quals s’enfronten les zones agrícoles.

Declaració conjunta d’entitats socials de la Unió Europea

En aquesta mateixa línia de denúncia de la vulnerabilitat que afecta els drets dels treballadors del sector agroalimentari no sols a Espanya sinó en tota la Unió Europea i que s’està veient agreujada per la crisi del coronavirus, el passat 16 d’abril es feia pública una declaració conjunta de Càritas Europa i un bon nombre d’organitzacions i xarxes socials de tota la Unió Europea, en la qual apel·len a la defensa els drets dels treballadors agrícoles, especialment migrants, en aquesta greu crisi soci-sanitària.

Aquesta declaració alerta de l’impacte de la pandèmia del coronavirus en el sector agrícola de tota la Unió i l’amenaça que això suposa per a garantir el subministrament d’aliments. Com assenyalen les entitats signants, a pesar que “les institucions de la Unió Europea i els líders nacionals s’han compromès a garantir que els subministraments d’aliments no es veuran afectats, i que ja estan implementant una sèrie de mesures a curt termini, les restriccions als viatges dins de la UE i des de tercers països significa que els treballadors estacionals no poden viatjar”.

Adverteixen, en aqueix sentit, que l’actual “escassetat de mà d’obra indica que l’agricultura europea depèn en gran mesura dels treballadors migrants, molts indocumentats, que constitueixen una proporció significativa d’aquells que recullen les nostres fruites i verdures, i també empaqueten i processen els nostres aliments. La falta de treballadors en el camp ve a demostrar, també, que les condicions laborals en el sector agroalimentari han sigut ignorades durant massa temps”.

“La pandèmia –se subratlla en la declaració— presenta per a la UE l’oportunitat de revisar el seu sistema agrícola i alimentari perquè sigui més ecològic i sostenible, amb cadenes de subministrament més justes, amb preus adequats tant per als agricultors com per als consumidors, i amb drets laborals garantits per als treballadors”.