Proposa la prestació per desocupació per a les treballadores de llar i la regularització extraordinària dels treballadors “sense papers”.

En el Manifest que amb motiu d’aquest 1r de Maig excepcional fa públic Església pel Treball Decent (ITD), les entitats d’inspiració cristiana que impulsen a Espanya aquesta iniciativa (Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos CONFER, Germanor Obrera d’Acció Catòlica HOAC, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica JEC i Joventut Obrera Cristiana JOC) reclamen amb urgència l’aprovació d’un ingrés mínim garantit, el reconeixement del dret a la prestació per desocupació per a les persones treballadores de llar, la regularització extraordinària i immediata dels treballadors “sense papers” i un pacte d’Estat que aposti per la centralitat de la persona i el treball decent.

En aquest Primer de Maig “extraordinàriament marcat per la crisi de la pandèmia”, el Manifest reafirma “que el treball és per a la vida, que han de garantir-se unes condicions laborals que protegeixin la integritat física i psíquica de la persona, i que afavoreixi la seva protecció social, essencials per a una vida digna”.

Com subratllen les entitats promotores de ITD, “no tenim dubte que la crisi laboral i econòmica provocada per la pandèmia del COVID-19 haguera tingut un menor impacte sense la indecent precarietat laboral, aqueix ´virus´ que caracteritza el sistema de relacions laborals, que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seves famílies; si la sanitat i el conjunt de polítiques socials hagueren comptat amb els recursos que necessiten i que van ser retallats a conseqüència de l’anterior crisi financera”.

El Manifest posa el focus en “les ocupacions més precaritzades, com són les de persones treballadores de la llar i de cures, de l’agricultura, d’establiments d’alimentació o repartidors, que fins al moment han estat invisibilitzats i no han tingut un just reconeixement laboral i social”. Es tracta d’uns sectors laborals que “en aquest moment de crisi sanitària, s’han «descobert» com a essencials per a la sostenibilitat de la vida, per a garantir el benestar de totes les persones i que no ens faltin aliments i cures durant el període de quarantena”. Malgrat això, aquests treballadors i treballadores continuen “exercint les seves funcions en condicions precàries i en la majoria dels casos sense la protecció adequada”.

En l’actual emergència social causada pel coronavirus, “l’ocupació que en primer lloc s’ha destruït –denúncia ITD— és el més feble, el que manca de xarxes de protecció social”. Per això, llança una crida “perquè s’articulen i impulsin totes les mesures necessàries evitant que això torni a passar i per a construir una xarxa de protecció social per als qui han perdut ocupació, salari i drets, perquè ningú es quedi arrere”.

De manera concreta, les entitats impulsores de ITD a Espanya, demanden:

• El reconeixement d’un ingrés mínim garantit en un programa articulat que integri les polítiques socials a Espanya.

• El dret a la prestació per desocupació per a les persones treballadores de la llar, així com el reconeixement social del treball de llar i de cures.

• La regularització extraordinària i urgent dels treballadors i les treballadores “sense papers” i descartats dels drets de ciutadania.

• Un pacte d’Estat que, entre altres qüestions, aposti per la centralitat de la persona i el treball decent, pedra angular sobre el que se sosté tota la resta.

• L’enfortiment del pilar dels drets socials a Europa.

El Manifest finalitza amb una invitació “a les comunitats cristianes a unir-nos, des de la distància física obligatòria, des de les nostres cases, en la celebració i l’oració”, i a “participar amb creativitat en aquelles accions que puguin fer visible la necessitat d’un treball decent d’acord amb la dignitat humana”.

Desfeta de l’ocupació

ITD subratlla les dades més recents de la realitat de l’ocupació i que, en aquesta ocasió, mostra un panorama desolador:

– 4 milions de treballadors afectats per un ERTO, segons previsions del Govern

– 3.548.312 persones desocupades, segons atur registrat a 31 de març de 2020.

– 1,4 milions d’autònoms han cessat la seva activitat (sol·licituds d’ajuda per cessament d’activitat)

– 833.979 ocupacions destruïdes

– Més d’1 milió d’aturats (1.004.595) no reben cap prestació ni subsidi per desocupació.

Cal destacar, a més, que el gruix de la pèrdua d’afiliació es concentra en el règim general (836.603 persones menys, un descens del 5,6%), seguit a gran distància pel règim d’autònoms (40.877 persones menys i una reculada de l’1,3%), el sistema especial de la llar (descens de 12.060 persones, és a dir, una baixada de l’1,6%), el sistema especial agrari (6.418 persones menys, descens de l’1,6%) i el règim especial de la mar (pèrdua de 2.863 afiliats, la qual cosa suposa un minvament del 4,5%).

Així mateix, la pèrdua de població afiliada per tipus de contracte des del 12 de març es concentra entre la població assalariada amb contracte temporal (-550.651 persones, -17,3%) enfront de la població assalariada amb contracte indefinit (-162.582, -1,9%).

Ha sigut l’extinció i no renovació d’aquesta part de contractes temporals la que, en gran mesura, ha provocat la destrucció d’ocupació. Tant és així que el percentatge de caiguda de l’afiliació en els contractes indefinits, segons dades de la Seguretat Social, és de l’1,92%, mentre que el percentatge en relació amb la contractació temporal aconsegueix el 17,30%.