Càritas acompanya a unes 80.000 dones vulnerables, a través de 42 programes en més de 40 localitats de tot el país.

Les respostes que el conjunt de la Confederació Càritas a Espanya està posant en marxa per a pal·liar en les persones més vulnerables els efectes de l’actual crisi sanitària, econòmica i social causada pel coronavirus, confirma el greu impacte que aquesta emergència està tenint sobre les dones en situació d’exclusió social.

La situació de confinament originada per la declaració de l’estat d’alarma està posant en evidència, a més, com les dones continuen sent les principals sustentadores de cures a menors, persones majors i persones dependents en les llars.

Què està fent Càritas?

Càritas acompanya a més de 80.000 dones en situació d’exclusió social, a través de 42 projectes diferents en més de 40 localitats de tot el país. Entre aquests, per exemple, es desenvolupen actualment 28 programes d’acompanyament a dones víctimes de violència masclista i s’atén 3.738 dones en contextos de prostitució i tràfic de persones en 15 províncies espanyoles.

En aquest context d’emergència soci-sanitària, Càritas contínua el seu treball d’acompanyament a les dones en situació d’exclusió social en tota Espanya, a través de centres de dia, recursos residencials o serveis d’atenció especialitzada, entre altres. Encara que molts dels centres de dia es troben tancats al públic a causa del confinament, continuen proporcionant assistència telemàtica i alguns altres romanen oberts amb restriccions, garantint en tot moment les mesures de prevenció establertes per les autoritats sanitàries.

Al costat d’això i per a garantir durant la pandèmia els drets de les dones més vulnerables, Càritas ha reforçat o implementat les següents accions:

– Obertura de telèfons d’emergències.

– Reforç del suport psicològic a través del telèfon i vídeo-conferència

– Adopció de mesures de protecció en els recursos residencials i de protocols de funcionament, encara que tractant d’establir rutines d’actuació segures en els centres amb dones i menors a càrrec seu.

– Ajudes econòmiques d’urgència per a garantir el dret a l’alimentació de les dones acompanyades o suport a la gestió amb les administracions públiques per a l’obtenció d’aquestes ajudes.

– Orientació jurídica per a tràmits legals, principalment d’estrangeria.

– Orientació social i educativa per a dones amb fills a càrrec seu.

– Seguiment de les famílies amb un procés terapèutic obert i d’unes altres que, encara que no el tinguessin, es trobin emocionalment més vulnerables, amb l’objectiu de minimitzar els problemes d’estrès i ansietat produïts per l’aïllament i la por a un eventual contagi o transmissió del virus.

– Noves mesures de detecció de possibles casos de violència de gènere. Per exemple, en el cas de Càritas Valladolid, estan funcionant amb un codi numèric. Si la dona té dificultats, se li proporciona un número d’identificació, i d’aquesta manera des de Càritas es posen en contacte amb la policia.

– Cerca de nous llocs residencials per a evitar els contagis i fer més suportable el confinament, com està succeint a Barcelona i Valladolid.

– Accions de sensibilització perquè la societat prengui consciència d’aquestes situacions de vulnerabilitat, al costat de la coordinació d’accions entre les diferents Càritas i projectes per a fomentar el treball en xarxa davant la pandèmia.

Situacions d’especial gravetat

L’impacte de l’emergència està agreujant les condicions de doble o triple vulnerabilitat de les dones acompanyades per Càritas. De manera especial, són preocupants les següents situacions:

– Dones en contextos de prostitució i víctimes de tràfic

Les persones en context de prostitució, que habitualment estan invisibilitzades, estigmatitzades i ocultes, veuen incrementada la seva vulnerabilitat i marginació en situacions com l’actual pandèmia. Es tracta fonamentalment de dones migrants, en molts casos en situació administrativa irregular, amb càrregues familiars no compartides i amb una important fragilitat anímica.

La pèrdua d’ingressos, ha provocat una situació d’extrema precarietat econòmica que es tradueix en una seriosa limitació d’accés a drets bàsics com l’habitatge, alimentació o salut, agreujat pel fet que, en moltes ocasions, aquestes dones estan “fora” dels recursos posats en marxa pel Govern.

A això se suma la situació emocional en la qual es troben, amb la por de quedar-se en situació de sense llar en el cas de les dones que exerceixen en clubs o al carrer, o dones que s’acullen al sistema de plaça.

En el cas de les dones que exerceixen la prostitució en pisos, l’activitat no s’ha suspès i, encara que en alguns casos s’han establert una sèrie de mesures de caràcter higiènic i/o preventiu, no són les més recomanables, ja que no respecten els protocols dictats per Sanitat. No obstant això, els clients, semblen no ser conscients de la situació i continuen reclamant els seus serveis, que algunes dones decideixen acceptar per l’extrema situació de vulnerabilitat en la qual es troben.

Més greu encara és la situació de les víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, que continuen mantenint el deute als seus explotadors i que, a mesura que es prolonga el confinament, es veu incrementada.

A més, les circumstàncies actuals fan que les persones més vulnerables corrin un major risc de veure’s arrossegades a situació d’explotació. Per tant, és essencial que les Administracions garanteixin l’accés a l’atenció mèdica i assistència social, sense tenir en compte la seva situació laboral o administrativa.

– Violència de gènere

Protegir a les dones, les seves filles i fills en la llar és una qüestió fonamental en moments com el que estem vivint. L’impacte en les dones víctimes de violència masclista és evident, si ens acostem a la realitat que suposa per a aquestes dones compartir el confinament en el mateix lloc que el seu agressor.

La situació de vulnerabilitat econòmica en la qual es troben, i del distanciament dels seus fills en el cas que la dona no tingui la tutela, provoca, a més, un sentiment de reculada en el seu projecte de vida, la qual cosa deteriora encara més la seva precària situació emocional. Per aquest motiu l’impacte d’aquesta crisi en la salut mental i emocional de les dones és un element clau.

En temes de tutela compartida, en alguns casos s’estan arribant a acords per la seguretat dels menors, però l’heterogeneïtat dels casos és manifesta.

– Famílies monomarentals

La crisi ha afectat greument les llars de famílies monomarentals (encapçalades per dones), no sols perquè els ingressos depenen d’un únic familiar, sinó per la compatibilitat d’aquestes ocupacions, en el cas de les dones que els tenen, amb la cura de menors a càrrec seu.

L’absència en moltes ocasions de xarxes socials de suport, unit al fet de tractar-se de dones soles amb fills a càrrec seu incrementa les dificultats. I en un món tecnològic, on les persones estan més interconnectades que mai, la solitud les embarga encara més. Aquesta és una qüestió clau per a moltes de les situacions acompanyades per Càritas: la marcada bretxa digital que pateixen, amb falta d’accés tant als mitjans tecnològics com als recursos telemàtics, al costat de dificultats en la seva utilització.

Càritas convida a les Administracions públiques, als responsables polítics i als agents econòmics i socials a posar en marxa mesures urgents que garanteixin els drets de les dones, evitin la seva re-victimització i assegurin una detecció primerenca i eficaç, establint les mesures necessàries sobre els agressors.

Només a través de la posada en marxa de polítiques públiques reals, dotades de recursos de qualitat i encaminades a protegir i garantir la dignitat de les persones serà possible evitar que les conseqüències d’aquesta pandèmia no generen més desigualtat i garanteixin, realment, que ningú es quedi enrere.

#CadaGestoCuenta #CáritasNoCierra