«ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT» RECLAMA UNA «NOVA NORMALITAT» QUE ERADIQUI LA PRECARIETAT LABORAL PRÈVIA A LA PANDÈMIA

La iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) —que a Espanya impulsen Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos CONFER, Germanor Obrera d’Acció Catòlica HOAC, Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica JEC i Joventut Obrera Cristiana JOC)— celebra per setè any consecutiu la Jornada Mundial pel Treball Decent, que es commemora el 7 d’octubre, promoguda per la CSI (Confederació Sindical Internacional) i secundada per l’OIT (Organització Internacional del Treball).

Amb aquest motiu, ITD llança un Manifest sota el lema «Ara més que mai treball Decent» per a reivindicar el treball “com a dret i mitjà per a desenvolupar-nos, créixer i realitzar-nos com a persones”, una reclamació especialment necessària en l’escenari marcat per la pandèmia, que ha afegit precarietat en el món del treball. Per això, “la nova ‘normalitat” no pot ser la precarietat que anem sofrint des d’abans de la pandèmia”, que obeeix a “un model econòmic basat en el benefici, que no dubta a explotar i descartar a la persona”.

MANIFEST DE LA INICIATIVA ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT (ITD)

Ara més que mai treball Decent

Per setè any consecutiu, les organitzacions que integrem la Iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) celebrem i reivindiquem el treball com a dret i mitjà per a desenvolupar-nos, créixer i realitzar-nos com a persones en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent.

El 9 de maig de 2021 es va posar fi a l’estat d’alarma establert a Espanya el 14 de març de 2020 a causa de la COVID19. En plena pandèmia hem estat testimonis i fins i tot sofert (en primera persona o a través de familiars, amistats, etc.) la precarietat en el món del treball: personal de neteja i sanitari sense Equips de Protecció Individual; les condicions laborals i falta de mesures de prevenció en riscos per a la salut de les treballadores de llar; persones teletreballant sense disposar de mitjans tecnològics i dispositius per part de l’empresa; treballadors i treballadores que, malgrat estar en ERTO s’han vist obligats a teletreballar des de casa; hores extres realitzades, a més d’altres precarietats laborals (hostaleria, economia submergida, falsos autònoms, contractes en pràctiques, etc.) que precisament per aquesta precarització no han pogut accedir a l’ERTO o qualsevol mena d’escut social. D’altra banda, si parlem d’accés al treball, el model de relacions laborals actual no assegura accedir a un treball decent que permeti atendre necessitats bàsiques com arribar a fi de mes, conciliar la vida laboral i familiar, l’accés a l’habitatge, la seguretat i salut laboral, la participació social, etc.; fet que afecta especialment joves i dones, víctimes d’una de les majors taxes de desocupació, treballs pitjor remunerats i elevada rotació, entre altres.

“En ser joves s’arriba a la conclusió que ens podem conformar amb qualsevol cosa/condició amb la finalitat de poder guanyar experiència. Amb això em refereixo a treballar hores extra o realitzar tancaments amb molta més freqüència de l’acordada” (Rita, 20 anys).

“El que més frustra i et fa sentir inseguretat és que et demanin experiència, però no et donin la possibilitat d’aconseguir aquesta experiència, rebutjant-te des del principi per ser jove”. (Carme, 23 anys).

La nova “normalitat” no pot ser la precarietat que anem sofrint des d’abans de la pandèmia. El treball és expressió d’amor, de lliurament, la nostra contribució singular i única a la construcció d’una societat més justa i igualitària, sense explotació ni opressió de cap mena; és la nostra aposta per crear comunitat per a aconseguir que estigui a l’altura de la persona i la seva dignitat. Avui dia, persisteixen en el funcionament de la societat moltes formes d’injustícia en el món, alimentades per un model econòmic basat en el benefici, que no dubta a explotar i descartar a la persona; davant aquestes situacions requerim desenvolupar una moral col·lectiva en la qual defensar el treball com a expressió de la dignitat humana enfront de l’individualisme i comoditat; mitjans i eines per a conèixer els nostres drets laborals. Per això, en aquesta Jornada Mundial pel Treball Decent, des d’ITD reivindiquem:

o Que l’Estat posi totes les eines i mitjans humans necessaris per a assegurar el compliment de la normativa sobre les condicions de treball i prevenció de riscos laborals. Posant l’accent en les condicions infrahumanes en les quals continuen vivint moltes persones treballadores temporeres en assentaments de zones hortofructícoles.

o Assegurar una ocupació de qualitat en els sectors privat i públic; disminuint la contractació temporal i parcial i impulsant la contractació indefinida i la jornada completa.

o Mesures d’orientació i formació, no sols per a persones desocupades, sinó accessibles a totes les persones treballadores, especialment per a aquelles que sofreixen subocupació i precarietat en l’ocupació.

o La pujada del Salari Mínim, perquè s’ajusti a les necessitats vitals de la societat actual, i que famílies sense ingressos tinguin una defensa real i la possibilitat de tirar endavant; amb especial atenció als possibles perceptors de l’IMV que no poden accedir a aquesta cobertura a causa de les traves administratives.

o Modificar el Reglament d’Estrangeria per a evitar la caiguda en situació d’irregularitat sobrevinguda de les persones migrants.

“En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja que no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també un llit per al creixement personal, per a establir relacions sanes, per a expressar-se a si mateix, per a compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva per a viure com a poble”. (Fratelli Tutti 162) Com a moviments d’Església treballem en equip amb la finalitat de visibilitzar el dret del treball decent; que sigui una realitat real en la vida de les persones i respecti la nostra casa comuna. Us animem a participar en els actes reivindicatius i celebratius en totes les places i parròquies de les diòcesis, en la seva organització i difusió.

Algunes dades sobre la situació del treball a Espanya

Al costat d’això, en el marc d’aquesta Jornada les organitzacions promotores d’Església pel Treball Decent posen el focus sobre algunes xifres que parlen de la dimensió dels problemes als quals s’enfronta el mercat laboral al nostre país.

– Hi ha 3.543.800 de persones en desocupació (15,3% de taxa d’atur). El 17,4% entre les dones i el 13,4% entre els homes. La població de menys de 25 anys presenta el 38,4% de taxa d’atur. La població migrant té un índex d’atur del 23,75.

– El 25,06% de les persones treballadores té contracte temporal.

– Hi ha 1.157.900 llars amb tots els seus membres en atur.

– Hi ha 1.736.000 persones que fa més d’un any que estan en atur i d’elles, 938.000 fa més de dos anys. Font: INE, EPA 2T2021.

– Existeixen gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), és a dir, que, malgrat estar ocupats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– A l’inici de la pandèmia, 4,5 milions de persones a Espanya (9,5% de la població) vivia en situació de pobresa severa (un milió més que en 2008). El 27,5% de les persones en pobresa severa té treball. Font: FOESSA.

– El 20% dels treballadors espanyols menors de 30 anys es troben a la vora de la pobresa; això representa el nivell més alt de l’eurozona. Font: Observatori Social.