LA INICIATIVA “ESGLÉSIA PEL TREBALL DECENT” RECLAMA MESURES URGENTS PERQUÈ EL TREBALL DECENT SIGUI UNA REALITAT ACCESSIBLE PER A TOTS

Sota el lema “Enfront de la indecent precarietat, treball decent, com Déu vol” les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) –Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Germanor Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC)—denuncien en el Manifest (manifest) publicat per a celebrar la Jornada Mundial pel Treball Decent, “la indecent precarietat que sofreix el món del treball” i urgeixen “a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir que el Treball Decent sigui una realitat accessible per a totes les persones”.

Des de l’Església pel treball Decent, es posa el focus en els efectes negatius de la precarietat laboral, que es tradueix en “vides truncades, vulnerables i violentades de persones explotades i abusades per contractes temporals i eventuals, amb sous que no concorden amb les hores realitzades, sense seguretat en el lloc de treball i subjectes a una flexibilitat que acaba fent fallida la dimensió personal de les persones treballadores en impossibilitar una veritable conciliació entre treball, família, descans, participació social i oci”. Com s’afirma en el Manifest, “continuem constatant com el treball està lluny de ser un dret que garanteixi la dignitat de la persona, mentre segueix augmentat el nombre de treballadors i treballadores pobres.

I el nostre entorn més pròxim no és aliè a aquesta realitat. La precarietat del mercat laboral a Menorca està directament relacionada amb la dependència de la nostra economia del sector turístic i l’estacionalitat d’aquest. Això provoca un alt percentatge de contractes laborals temporals. Segons fonts del SOIB, dels 68.672 contractes de treball signats a les Illes Balears durant el mes de maig (mes en què es concentra el nombre més gran de contractacions del sector turístic) 57.314 contractes van ser temporals.

En el millor dels casos aquests treballadors del sector turístic i hoteler podran assegurar 6 mesos de treball durant la temporada, però la majoria dels treballadors temporals són contractats per a cobrir les puntes de treball dels mesos forts de temporada. D’aquesta manera, no arriben a cotitzar el temps requerit per a poder accedir a les prestacions de desocupació en els períodes d’inactivitat. A tots ens sonen els testimoniatges de treballadors vinculats al sector turístic que encadenen jornades de treball de 12 hores o més o que es veuen obligats a simultanejar dos contractes de treball per a arribar a fi de mes.

Alguns llocs de treball en aquest sector, com el de cambrera de pisos conegut també amb el nom de Kellys, sofreixen una excessiva sobrecàrrega de treball i es veuen obligades a fer tasques impossibles per a una jornada laboral de 8 hores. Això provoca alts índexs d’estrès i baixes laborals en un col·lectiu que comença a reclamar mesures concretes contra la precarietat i l’explotació laboral.

Qui no ha sentit parlar de les condicions de treball de moltes de les treballadores del servei domèstic a les quals confiem la cura dels nostres majors i dels nostres fills. Un percentatge molt elevat de les mateixes no estan donades d’alta en la Seguretat Social i manquen dels drets laborals mínims dels quals gaudeixen la resta de treballadors. Una cosa tan bàsica com el dret a gaudir de vacances, dies lliures, permisos retribuïts, baixes per malaltia, se’ls veuen negats, pel simple fet que no existeix entre l’ocupador i l’empleat una relació laboral regularitzada.

I què dir dels col·lectius més vulnerables als quals se’ls nega el dret a una ocupació, en aquests casos no podem ni tan sols parlar de precarietat laboral perquè col·lectius com els majors de 45 anys, els aturats de llarga durada, els joves amb baixos nivells de qualificació, la població immigrant, etc. ni tan sols compten amb el dret de l’accés a l’ocupació. El treball representa la millor protecció contra l’exclusió social, la falta d’una ocupació provoca a més de la lògica manca d’ingressos, l’aïllament social i la marginació.

Com diu el papa Francesc, “la dignitat no ens la dóna el poder, els diners, la cultura, no! La dignitat ens la dóna el treball!”. I un treball que sigui realment digne, perquè avui, afegeix, “tants sistemes socials, polítics i econòmics han fet una elecció que significa explotar a la persona”.

Davant aquesta realitat, les entitats promotores de la ITD plantegen quatre propostes concretes:

– Que tots els poders públics es comprometin de manera activa en la construcció d’un sistema econòmic, social i laboral just, fratern i sostenible que situï a la persona en el centre.
– Que el treball garanteixi la dignitat i justícia, així com del desenvolupament integral de la persona, de les seves capacitats, dons i vocació, començant per les persones més descartades i excloses.
– Que el treball sigui font de reconeixement social i personal, a través de la dignificació de les cures, amb nous plantejaments de polítiques socials, de gènere i educatives en igualtat entre dones i homes, sense oblidar el dret a una conciliació real de la vida familiar i laboral.
– Que el treball sigui per a la vida, per la qual cosa és imprescindible que es realitzi en un entorn de seguretat i salut, amb condicions que garanteixin la integritat física i psíquica de la persona.

Des de Càritas Diocesana de Menorca acompanyem aquesta dura realitat social i els seus efectes deshumanitzadors i fem una crida per a denunciar la denigració que està sofrint la persona i el treball i lluitar per aconseguir una societat inclusiva en la qual el treball sigui un mitjà de dignificació de les persones.