Càritas crida a «posar cara» a les persones sense llar per a visibilitzar la seva realitat i denunciar el model econòmic que els expulsa

Més de 40.000 persones estan en situació de sense llar a Espanya

En 2018 es van realitzar 59.671 desnonaments al nostre país

La mirada fixa de Sara, una dona sense llar de 41 anys, és la que treu el cap, al costat del lema “Posa-li cara”, als cartells dissenyats per a la Jornada de Persones Sense Llar que se celebra el 27 d’octubre amb l’objectiu d’impulsar en tota la ciutadania la presa de consciència sobre la realitat d’exclusió social extrema d’aquestes persones. Una situació que, lluny de remetre, s’ha agreujat en els últims anys i que té les seves arrels en un model socioeconòmic generador de descart i expulsions que té el seu major impacte en les persones sense llar.

En triar com a imatge de la campanya d’aquest any un rostre femení es vol destacar com el problema del sensellarisme afecta doblement a les dones, qui al costat d’una menor visibilitat al carrer, són molt més vulnerables a sofrir agressions i situacions de violència.

40.000 persones sense llar i gairebé 60.000 desnonaments

“Em vaig quedar sense treball, el banc em va desnonar i ara visc al carrer. El pitjor és que sembla que deixes d’existir. Va arribar un moment en què no m’importava res”. Aquestes paraules de Sara posen veu a l’experiència de desarrelament que viuen més de 40.000 persones que continuen estant en situació de sense llar en tot el territori espanyol.

A aquestes s’afegeixen els milers de famílies afectades per algun dels 59.671 desnonaments que es van realitzar en 2018 en tota Espanya, un 62,5% d’ells a conseqüència dels llançaments derivats de la Llei d’Arrendaments Urbans i un altre 31,7% derivats d’execucions hipotecàries.
Aquesta situació de greu vulnerabilitat a la qual està subjecte el dret a l’habitatge al nostre país ve rubricat també per les dades del VIII Informe FOESSA presentat el juny passat, on s’apunta al fet que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions de gran precarietat en l’habitatge.

Amb aquest preocupant diagnòstic social de fons, les organitzacions promotores de la jornada —Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao)— urgeixen a tota la societat a “posar cara al sensellarisme” per a prendre consciència del veritable alcanç d’aquesta sagnant realitat social.

Aquest és el missatge sobre el qual es vol incidir a través del lema amb el qual convoca el Dia de Persones sense Llar d’aquest any: “Posa cara al sensellarisme, digues basta! Ningú sense llar és possible”.

La importància de la prevenció

A més de denunciar i qüestionar l’actual model socioeconòmic que genera tantes situacions de descart, i que té el seu major impacte en les persones sense llar, les organitzacions que convoquen aquesta Jornada fan incidència en la importància de la prevenció com a part de la solució d’aquest problema, tant a través de propostes que permetin anticipar-se a la pèrdua de la llar, com de mesures polítiques que garanteixin el dret a l’habitatge.

De manera concreta, es reclama l’articulació de mesures com:

1. Prevenció de les situacions de pèrdua d’habitatge (p. ex. major protecció de les llars vulnerables en situacions de desallotjament, amb una garantia d’allotjament alternatiu, etc.).

2. Protocols d’actuació a la sortida dels recursos socials per a aquestes persones, destinats a prevenir situacions de major exclusió residencial (sortides de centres penitenciaris, altes hospitalàries, etc.).

3. Sistema de garantia d’ingressos mínims i suficients, d’àmbit estatal, perquè tota persona en situació de pobresa tingui dret a un ingrés mínim que li faciliti afrontar aquesta situació de precarietat i avançar en processos d’inclusió.

Com afirma Enrique Domínguez, responsable de Persones Sense Llar de Càritas, “partim de la base que les situacions de desigualtat i exclusió no són inevitables, i es poden combatre des de dins de la societat, posant a les persones en el centre”. Per a això, subratlla, “és imprescindible entendre que parlem de situacions que viuen persones concretes, amb rostre, nom i cognoms. Hem de mirar al sensellarisme de front, visibilitzar-ho, posar-li cara. Hem de continuar dient basta!”.

“Urgeix reclamar, des de la indignació que ens produeix que hi hagi milers de persones i famílies sense llar amb els seus drets vulnerats, que existeixi una aposta rotunda de la societat i les polítiques públiques i Administracions per modificar aquestes situacions”, afegeix Domínguez.
Una situació que es deteriora

Les dificultats d’accés a un habitatge digne s’han agreujat en els últims anys. Com assenyalen les entitats promotores del Dia de Persones Sense Llar amb dades aportades per FOESSA en el seu últim Informe, 10 anys després del començament de la crisi econòmica i 4 després del seu punt d’inflexió en 2013, les persones en situació d’exclusió social s’han incrementat un 12% més, mentre un 40% en la població que sofreix exclusió social severa.

En aquest mateix Informe s’indica que gairebé 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d’inseguretat en l’habitatge.

A l’agreujament d’aquesta situació contribueix el fet que l’habitatge de lloguer social suposi un instrument residual en la política d’habitatge espanyol. Encara que no es disposa de dades exactes sobre el seu número, la majoria dels estudis estimen que el parc social existent en data d’avui només representa entre l’1% i el 2,5% del total d’habitatges principals.

Cridada a l’acció

Al costat de la diagnosi del problema i la denúncia dels efectes que la falta d’habitatge suposa per a cents de milers de persones a Espanya, des de la Campanya de Persones Sense Llar es llança una crida a l’acció individual i col·lectiva per a revertir aquesta realitat. De manera concreta, es fan aquestes quatre propostes:

– A tota la ciutadania, per a alliberar-nos de prejudicis i pors, i aproximar-nos a la realitat del sesellarisme, sobretot a les persones que ho sofreixen, entenent la seva situació com una vulneració de drets humans i de dignitat que té solució.

– A les entitats socials, perquè impulsin espais de coordinació i treball en xarxa, de cara a avançar en respostes adequades i eficaces a situacions de prevenció del sensellarisme de les persones amb les quals treballem.

– Als mitjans de comunicació, perquè liderin una informació sensible i no estereotipada de la realitat de les persones en situació de sense llar, on s’incorpori el discurs i narrativa de les mateixes persones afectades pel sensellarisme.

– A les Administracions públiques, per a articular sense demores unes polítiques públiques de prevenció del sensellarisme reals, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos necessaris per a això, promovent la creació d’un parc d’habitatge públic de lloguer social adequat i facilitant l’accés a les persones en situació de major vulnerabilitat residencial.

A Menorca

«Flashmob» a 40 ciutats espanyoles

Com cada any, dijous que ve 24 d’octubre, a les 12 del matí, les places i ciutats d’unes 40 ciutats de tota Espanya acolliran un flashmob simultani, en el qual participaran les pròpies persones sense llar i ciutadans del carrer per a recordar que acabar amb el sensellarisme és possible, imprescindible i urgent. Durant aquests actes es procedirà a la lectura d’un Manifest comú redactat per les persones sense llar.

Coneix més sobre la campanya i les seves propostes en els materials.

Guia de campanya.
Cartell.
Fulletó.
Preguntes i respostes.
Testimoni.

Enllaç a la Campanya