En ple impacte de la pandèmia, Càritas va acompanyar en tota Espanya a més de 60.000 persones per a millorar el seu perfil laboral.

Sota el títol “L’economia que vols”, Càritas torna a presentar, en vespres de la celebració del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, el seu Informe anual d’Economia Solidària per a donar compte de les accions desenvolupades en 2020 en un dels sectors estratègics de la resposta de la Confederació a Espanya als reptes de l’exclusió social i la desigualtat.

Càritas fa quatre dècades que acompanyant a les persones vulnerables en els seus processos de cerca d’ocupació i en la millora de les seves competències per a situar-se en igualtat de condicions davant un mercat laboral cada vegada més competitiu i amb pitjors condicions.

El 17% de les 60.000 persones acompanyades van accedir a una ocupació

El treball decent és un dret al qual no tenen accés milions de persones al nostre país i que la pandèmia ha complicat encara més. Malgrat aquest escenari plagat de dificultats, Càritas va poder mantenir el ritme de resposta dels seus programes d’ocupació i economia social, que van aconseguir acompanyar en 2020 a un total de 60.055 persones. D’elles, 10.153 van aconseguir accedir a un lloc de treball, la qual cosa suposa més del 17% del total de persones participants.

Tota aquesta acció va ser possible gràcies a una inversió 85.685.576 euros en el conjunt de les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya.

Perfil dels participants

El 65,6% de les persones que van participar en els recursos d’ocupació de Càritas són dones (39.381) i el 34,4% homes (20.674). Per origen nacional, el 45,8% són espanyols (27.492), el 48,5% d’origen extracomunitari i un altre 5,7% de països de la Unió Europea (3.417).

L’activitat dels programes d’ocupació va comptar amb el suport professional de 1.195 persones contractades i 2.166 voluntaris, liderant activitats en quatre eixos complementaris: acolliment i orientació laboral, formació, intermediació laboral i iniciatives d’autoocupació.

Objectius

El compromís de Càritas per a acompanyar a les persones vulnerables en cerca d’ocupació posa el focus en quatre objectius:

– Afavorir l’ocupabilitat a través de la millora de les competències personals, transversals i laborals bàsiques per a la cerca d’ocupació i el manteniment d’aquest.

– Fomentar la realització d’accions formatives adaptades a les característiques i necessitats reals demandades pel teixit productiu.

– Potenciar les experiències d’aprenentatge mitjançant la realització de pràctiques en un entorn real de treball, a través de la col·laboració amb empreses i entitats.

– Acostar a les persones al teixit empresarial a través de la intermediació i la sensibilització de les empreses en matèria d’ocupació inclusiva.

– Generar ocupació protegida mitjançant la posada en marxa d’iniciatives d’Economia Social (Empreses d’Inserció i Centres Especials d’Ocupació)

A més de les activitats orientades cap a l’ocupació inclusiva, l’Informe d’Economia Solidària de Càritas detalla l’acció que s’ha impulsat en els àmbits del Comerç Just, l’Economia Social i les Finances Ètiques.

Comerç just

Càritas, a través de la Xarxa interdiocesana de Comerç Just, impulsa aquest model de relacions comercials basades en la justícia social per a transformar les pràctiques injustes de comerç internacional i per a fer costat a milers de productors desfavorits.

Aquesta xarxa, integrada per 28 Càritas Diocesanes, compta amb 36 botigues i 72 punts de venda repartits per tota Espanya, que funcionen no sols com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.

Càritas, a més, acompanya a grups de productors i cooperatives en països en els quals l’organització és present des del seu model de cooperació fraterna, treballant en xarxa i en aliança amb altres actors del moviment de Comerç Just en l’àmbit local, estatal i internacional.

La inversió de Càritas en l’apartat de Comerç Just en 2020 va ser de 464.692 euros.

Economia Social

Una altra via per la qual Càritas genera ocupació protegida i digna per a persones que no troben una oportunitat en el mercat laboral són les seves entitats d’Economia Social,

Actualment, són 70 el nombre d’iniciatives d’aquesta naturalesa secundades per Càritas en tot el país, que desenvolupen 207 línies de negoci en 35 sectors diferents, compromesos especialment amb la millora de la qualitat de vida i la sostenibilitat mediambiental (com són la gestió de residus, agricultura ecològica, recuperació i reciclatge tèxtil, jardineria i d’horta, gestió de residus, o restauració i servei d’àpats).

En 2020, 235 persones van accedir a una ocupació en el mercat laboral ordinari després del seu pas per les iniciatives d’Economia Social de Càritas, que sostenen un total de 1.917 llocs de treball.

A través d’aquestes ocupacions d’inserció, milloren la seva ocupabilitat en un entorn real de producció, desenvolupant les seves competències laborals i personals. Compten amb el suport del personal de producció i d’acompanyament, l’objectiu del qual és formar i capacitar a les persones per a poder millorar les seves possibilitats d’accés a un lloc de treball en el mercat laboral ordinari després del seu pas per l’entitat d’Economia Social.

L’aposta de Càritas per l’Economia Social, a la qual l’any passat es van destinar 57.095.035 euros, demostra que existeix una altra manera de fer economia i de fer empresa, que sí que és possible una economia al servei de les persones on aquestes siguin la prioritat per sobre del benefici econòmic.

Finances ètiques

Càritas aposta de manera decidida per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica i garanteixin una gestió compromesa amb els drets humans i el medi ambient.

El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a unes altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb major capacitat de transformació de la societat. Les nostres decisions en matèria financera tenen una repercussió directa en la transformació del sistema econòmic i en la vida de les persones i les societats.

Dins d’aquesta línia de treball:

– 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d’objectius socials i mediambientals, com són Banca Fiés, Colonya Caixa Pollença i Oikocredit.

– Càritas inverteix en productes financers ètics d’entitats financeres convencionals: fons d’inversió i plans de pensions ètics, que no sols incorporen criteris de rendibilitat financera a l’hora de seleccionar les empreses en les quals inverteixen, sinó altres de caràcter social, mediambiental i de bon govern.

– Càritas Espanyola participa com a membre dels Comitès Ètics de 3 fons ètics o solidaris de la banca convencional.

Escoltar, cuidar, sumar i canviar

Com s’assenyala en l’Informe d’Economia Solidària, “la crisi COVID ens ha mostrat amb claredat el que és veritablement essencial: la vida, la salut, les cures, el suport de la comunitat, la cura del planeta…”. D’aquí la necessitat de posar en pràctica una economia que prioritzi l’essencial i liderar un nou model econòmic centrat en les persones i la cura de la vida.

L’aposta de Càritas pel model d’economia solidària implica defensar una economia que escolta i atén les necessitats tant de les persones treballadores i consumidores com de les empreses.

Una economia que cuida que s’ocupa de les persones i les seves condicions de treball al mateix temps que cuida el medi ambient.

Una economia que suma perquè és l’economia del bé comú i la cooperació, la que suma beneficis per a les persones.

I una economia que canvia i és transformadora tant en el personal com en el col·lectiu.

El suport del Fons Social Europeu

En els últims vint anys, Càritas és, al costat d’altres tres operadors espanyols (Creu Roja, ONCE i Fundació Secretariat Gitano) una de les contraparts del Fons Social Europeu al nostre país per a impulsar les directrius del Programa Operatiu d’Inclusió Social i d’Economia Social (POISES).

Durant l’any 2020, Càritas Espanyola, a través de 57 Càritas Diocesanes de tot el país, ha desenvolupat, amb el suport financer del FSE, quatre grans programes per a lluitar contra la pobresa i l’exclusió social en l’àmbit de l’ocupació.

Fruit d’aquesta col·laboració, han estat 9.706 persones (3.746 homes i 5.960 dones) amb dificultats d’accés a l’ocupació les que s’han vist beneficiades per les accions desenvolupades per Càritas. D’elles, 1.678 han aconseguit accedir a una ocupació en el difícil context de 2020. Per a això, s’han invertit 11.690.378.75 €.

UNA CRISI QUE DESTRUEIX I PRECARITZA L’OCUPACIÓ

Aprofitant la publicació de l’Informe d’Economia Solidària, l’Equip d’Estudis de Càritas ha analitzat els efectes de la crisi provocada per la pandèmia en l’àmbit de l’ocupació i que estaria definit per tres grans factors: la important destrucció d’ocupació com a resultat de la crisi de la COVID-19, la forta exposició de sectors productius essencials al contagi i a la precarietat; i les greus dificultats per a la integració laboral i social.

1. Important destrucció d’ocupació com a resultat de la crisi de la COVID-19

L’impacte d’aquesta nova crisi, en termes d’ocupació, es podria resumir en una ràpida i constant destrucció d’ocupació, en una seriosa incertesa i en la reducció d’ingressos a causa dels ERTO que, no obstant això, han pal·liat aquesta destrucció de llocs de treball.

Així mateix, hi ha un increment i visibilització de la precarietat estructural i inestabilitat laboral entre els qui entren i surten d’un mercat laboral, que abans de la crisi ja era insegur i intermitent, i que avui dia s’ha convertit en altament movedís, donant lloc a trajectòries laborals permanentment interrompudes.

Segons les dades de la recent “Enquesta de Població Activa” la destrucció d’ocupació des que comencés aquesta crisi aconsegueix 462.000 nous aturats (1), encara que la xifra supera els 703.000 nous aturats segons les dades de l’atur registrat (2). Una realitat de desocupació, que sumada a les més de 779.000 persones que es van trobar en situació d’ERTO (3) el mes de març, ha generat que gairebé 1,5 milions de persones hagin vist com els seus ingressos es reduïen de manera dràstica o total, afectant les seves condicions de vida, sense ignorar la repercussió psicosocial que significa aquesta realitat.

La destrucció de l’ocupació ha afectat amb molta major intensitat a les dones i als joves, per als quals es dificulta, una vegada més, el desenvolupament de projectes vitals com pot ser l’emancipació i el desenvolupament familiar. Per cada home que ha perdut la seva ocupació en l’últim any, l’han perdut 1,4 dones. I de tots els nous aturats, 4 de cada 10 són joves menors de 30 anys.

L’impacte en termes d’ocupació ha tingut importants variacions segons sector d’activitat, i és el sector dels serveis el més afectat, tant per la destrucció d’ocupació com pels ERTO. En l’actualitat, 7 de cada 10 noves persones parades pertanyen al sector dels serveis i especialment a les activitats d’hostaleria, oci i turisme. L’impacte ha estat especialment intens en aquests sectors per les restriccions associades al control sanitari de la pandèmia, però amb una dimensió més greu i diferencial en el cas d’Espanya per un model productiu *híper-desenvolupat i dependent del sector dels serveis en bona part del territori estatal.

2. Exposició de sectors productius essencials al contagi i a la precarietat

Durant tot aquest any de pandèmia i de crisi sanitària, han estat moltes les persones treballadores que han hagut de desenvolupar la seva activitat laboral encara en condicions d’excepcionalitat per desenvolupar-se en sectors productius essencials.

És el cas del personal dels sectors dedicats a la producció i distribució d’aliments, al repartiment (acostant tot el que compràvem a la porta de les nostres cases), de l’àmbit domèstic i professionals de les cures que no han deixat d’ajudar i cuidar a les persones dependents, i altres punts professionals s’han vist exposats al contagi per a desenvolupar el seu treball, I això a pesar que en la majoria de les ocasions es trobaven en situacions d’alta precarietat laboral, com així ho confirma que el 30% (4) dels treballadors dels sectors essencials de l’economia siguin treballadors temporals, la qual cosa duplica la mitjana dels països de la UE, que se situa en un 15% de temporalitat en els sectors d’activitat essencials.

3. Dificultats per a la integració laboral i social

En les últimes setmanes es parla dels fons europeus com una oportunitat per a transformar l’economia del nostre país i com una palanca que permeti millorar el model productiu mitjançant la potenciació de l’economia verda, la cohesió territorial i social i l’impuls d’accions més específiques com la digitalització. Amb la convicció de l’impuls que aquests fons poden generar per a la inserció laboral present i futura, han de recordar-se quatre elements crucials per a la vida de les persones més vulnerables:

• El repte per a crear ocupació inclusiva que realment permeti una vida digna. Espanya parteix d’un alt nivell de desocupació prèvia a la crisi i d’una dinàmica lenta i amb capacitat limitada per a generar nous llocs de treball en la dinàmica productiva habitual. A aquesta situació prèvia caldria afegir les importants dificultats financeres i organitzacionals per part dels ocupadors per a afrontar aquesta crisi multidimensional i generar ocupació inclusiva, és a dir, una ocupació estable i amb salaris dignes.

• L’ajust necessari de requalificació i adaptació al futur model productiu. Les exigències que comportarà l’adaptació dels grups més vulnerables a un model productiu en camí, que aborda una sèrie de transformacions de gran importància. Si per a les persones que ja estan formant part del mercat de treball implica un important esforç d’ajustos, per a les persones excloses del mateix pot suposar l’increment de noves exigències que se sumen a les que ja pateixen en el context actual, encara que algunes representin noves oportunitats.

• La ruptura del contracte social per al desenvolupament vital dels joves. El plantejament que la precarietat laboral a la qual es veuen abocades les persones joves, que han vist com s’ha trencat el contracte social que perfilava el model d’emancipació, generarà noves taxes de vulnerabilitat social en desdibuixar-se el treball com un element clau per a la seva integració, sense que apareguin mecanismes alternatius que substitueixin aquest buit.

• L’ocupació no és la via d’integració social per a totes les persones. És necessari destacar les dificultats que tenen algunes de les persones amb situacions d’exclusió social més greus, per a les quals la inserció laboral no és una realitat possible en el curt termini i que, en conseqüència, necessitaran programes de suport i acompanyament per a una integració social que no passi necessàriament per la inserció laboral.

Notes

(1) Enquesta de població activa, Primer trimestre de 2021, Institut Nacional d’Estadística.
(2) Dades de l’atur registrat, comparativa amb març de 2021. Servei Públic d’Ocupació Estatal.
(3) Dades d’afiliació a la seguretat social. Març de 2021. Secretaria d’estat de la seguretat social i pensions.
(4) Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea: M. Fana, S. Tolan, S. Torrejón, C. Urzi Brancanti, E. Fernández-Macías: «The COVID confinement measures and EU labour markets», EUR 30190 EN, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg, 2020.

Informe